Manuel Ventura Figueroa
Manuel Ventura Figueroa (Santiago de Compostel·la, 1708 - Madrid, 1783) fou un eclesiàstic i polític gallec. Ordenat sacerdot el 1737, va ser bisbe de Laodicea i patriarca de les Índies. Negocià en secret el Concordat del 1753 amb Benet XIV, a Roma. Membre del Consell de Castella, institució que presidí des del 1773 en caure Aranda, fou favorable a l'expulsió dels jesuïtes (1767). Ocupà el càrrec de patriarca de les Índies, i fou protector de la Real Sociedad Económica Matritense. Creà la Fundación Figueroa, que encara existeix actualment. Morí d'hidropesia.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1708  Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) | ||
| Mort | 3 abril 1783 (74 anys) Madrid | ||
| Patriarca de les Índies Occidentals | |||
| 16 desembre 1782 – 3 abril 1783 Diòcesi: patriarcat de les Índies Occidentals | |||
| Arquebisbe titular | |||
| 16 desembre 1782 – 3 abril 1783 Diòcesi: arquebisbat de Laodicea de Frígia | |||
 Vicari castrense d'Espanya | |||
| 16 desembre 1782 – 3 abril 1783 | |||
| Patriarca | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic (1737–), polític | ||
Referències
modifica- ↑ «Biografia de Manuel Ventura Figueroa» (en castellà). [Consulta: 21 maig 2017].
- ↑ Enciclopedia Universal Larousse, 2007.