Obre el menú principal

Manuel Villacampa del Castillo

Manuel Villacampa del Castillo (Betanzos, 17 de febrer de 1827 - Melilla, 12 de febrer 1889), fou un militar espanyol, d'ideologia progressista i republicana, que va protagonitzar un pronunciament fallit contra la restauració borbònica en 1886.

Infotaula de personaManuel Villacampa del Castillo
Macipe-Retrato de Manuel Villacampa del Castillo.jpg
Biografia
Naixement 12 de febrer de 1827
Betanzos
Mort 12 de febrer de 1889(1889-02-12) (als 62 anys)
Melilla
Activitat
Ocupació General
Activitat 1843-1883
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of the First Spanish Republic.svg Primera República Espanyola
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar 5ej.png General de Brigada
Conflicte Segona Guerra Carlina
Tercera Guerra Carlina
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Malgrat haver nascut a Galícia, la seva família era originària de l'Alt Aragó. Era fill del tinent coronel d'infanteria José Villacampa y Periel i nebot de Pedro Villacampa y Periel, que va portar el cognom Maza de Lizana, (1776-1854) capità general de l'exèrcit i destacat militar liberal, heroi de la Guerra del Francès. Després de la mort del seu pare en 1836, la seva mare, Rosa del Castillo, el va inscriure a l'escola militar. Tenia dos germans, José i Federico. Es va casar amb Matilde Morán.

Va participar en la revolució de 1868, en la que va tenir un paper destacat a la ciutat de Granada. Quant a campanyes militars, va participar en la Segona Guerra Carlina (1846-1849) i en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Durant la Primera República Espanyola va ser nomenat general (1873) i governador militar de Castelló de la Plana (1874).

En 1877 va ser destituït dels seus càrrecs i empresonat al castell de Bellver. En ser posat en llibertat, va dirigir l'Associació Republicana Militar i començar a preparar la revolta republicana del 19 de setembre de 1886 que organitzava com a líder civil Manuel Ruiz Zorrilla. Després de ser detingut, va ser jutjat i condemnat a mort, pena que va ser commutada per la de presó perpètua a Àfrica (primer a Fernando Poo i des de 1887 a Melilla, on va ser cuidat fins a la seva mort per la seva filla Emilia, que procurava defensar-lo de les humiliacions que se li imposaven). Fou enterrat al cementiri de San Carlos de Melilla.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica