María Candelaria
María Candelaria és una pel·lícula mexicana de l'any 1944 dirigida per Emilio Fernández Romo i protagonitzada per Dolores del Río i Pedro Armendáriz.[1]
.jpg)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Emilio Fernández Romo |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Jorge Fernández Hernández |
| Guió | Emilio Fernández Romo |
| Fotografia | Gabriel Figueroa Mateos |
| Vestuari | Armando Valdés Peza |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1944 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     
| |
Argument
modificaEn el seu estudi, un cèlebre pintor (Alberto Galán) rep uns periodistes. A tots ells els crida l'atenció d'una jove ameríndia: la seua bellesa contrasta amb una mirada de fonda tristor. El pintor explica la història del retrat... Corre l'any 1909 i la florista María Candelaria (Dolores del Río) viu a Xochimilco. Com que és filla d'una meuca, la gent se la mira malament. A Santa Anita coneix un jove pintor, a qui impressiona la bellesa de la noia. Però ella emmalalteix de paludisme i un camperol que l'estima, Lorenzo Rafael (Pedro Armendáriz), robarà per poder comprar-li medicaments. A més, la parella haurà de fer front a l'avarícia del botiguer Don Damián (Miguel Inclán), el qual desitja en secret María Candelaria.[1]
Context històric i artístic
modificaEncara que fotografiada en blanc i negre, el gran mestre de la imatge Gabriel Figueroa va saber capturar el lluminós cel mexicà mirallejant-se en els diàfans ulls negres de Dolores del Río. La seua estètica és molt mexicana, clarament impressionista, segurament inspirada en les pintures d'alguns notables artistes mexicans (Siqueiros, Rivera, Orozco), però tanmateix en el molt expressionista cinema del soviètic Serguei Eisenstein, qui tretze anys abans havia rodat una pel·lícula en aquelles mateixes contrades (¡Que viva México!). A tall d'universalista i sentimental crònica poètica, és aquesta una dolorosa i emotiva tragèdia d'amor, si bé sorgeix del seu nucli el més patètic dels melodrames racials, atiant-se llavors el foc d'un odi del qual beuen necis i intolerants. La protagonista, a la qual assenyalen com a fruit d'un pecat mortal, és menyspreada i humiliada per la gent més supersticiosa, ignorant i brutal. En la noia indígena s'hi projecta la transliteració realista d'un misèrrim, analfabet i desatès Mèxic rural, on sembla no existir cap altre consol, més enllà de la resignació, que l'atorgat per la Verge de Guadalupe.
Juntament amb Flor silvestre (1943), aquesta va ésser la millor de les sis pel·lícules en què Emilio Fernández Romo va dirigir Dolores del Río, actriu molt popular, aleshores a cavall entre un creixent cinema mexicà i les artificioses pel·lícules que va fer a Hollywood. En quatre d'aquells títols autòctons, en els quals la dona de debò va saber imposar-se a l'actriu idolatrada, també hi va tindre rol d'importància Pedro Armendáriz, galant mexicà per excel·lència. Aquest senzill, però notable drama sobre la dissort d'una bella ameríndia, va captivar les audiències internacionals, obrint-se la porta del període més notable de tota la història del cinema mexicà.[1]
Frases cèlebres
modifica| « |
|
» |
Curiositats
modifica- És una de les pel·lícules més admirades de Mèxic de tots els temps i ocupa el trenta-setè lloc entre les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà.[2]
- María Candelaria fou el paper que enlairà Dolores del Río a la categoria de diva del cinema mexicà, pràcticament a l'altura de María Félix. Posteriorment, actuaria al costat d'Elvis Presley i a les ordres de Don Siegel a Flaming Star (1960), i amb Joseph Cotten i Orson Welles a Istanbul (pel·lícula) (1943).[3]
Premis
modifica- 1946: Festival Internacional de Cinema de Canes (Gran Premi del Festival i Millor Fotografia)[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 84. [1] Arxivat 2016-05-08 a Wayback Machine.
- ↑ Películas del cine mexicano (castellà)
- ↑ En Clave de Cine (castellà)
- ↑ Filmaffinity (castellà)
Bibliografia
modifica- Paul A. Schroeder Rodríguez, 2016. Latin American Cinema: A Comparative History. University of California Press. ISBN 9780520963535. Pàgs. 6 i 103-106. [2]