María Fernanda Castro Maya
María Fernanda Castro Maya (Ciutat de Mèxic, 1993) és una activista pels drets dels discapacitats autogestora mexicana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1993  (30/31 anys)Ciutat de Mèxic |
| Ideologia | Autogestió |
| Activitat | |
| Camp de treball | Accessibilitat, drets dels discapacitats, inclusió social i participació política |
| Ocupació | activista |
| Activitat | 2018 - |
| Membre de | Inclusion International (2020–) |
| Premis | |
| |
Arran de la seva discapacitat intel·lectual, forma part de la Confederació Mexicana d'Organitzacions en favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual, que pren accions per a assegurar que es compleixen els drets dels discapacitats amb el suport de Human Rights Watch.[1][2] Entre d'altres, va sol·licitar a tots els partits polítics mexicans la consideració de les minusvàlies intel·lectuals i dificultats d'aprenentatge en les mesures que executen.[3]
| « | (castellà) Las personas con discapacidad intelectual no somos niños eternos, porque podemos decidir, opinar e involucrarnos de temas en común y hacernos responsables. Queremos que nos consulten sobre las leyes que se hacen; eso nos permitirá ser parte de las decisiones del país. | (català) Les persones amb discapacitat intel·lectual no som nens eterns, perquè podem decidir, opinar i involucrar-nos en temes en comú i fer-nos-en càrrec. Volem que ens consultin sobre les lleis que es fan; això ens permetrà ser part de les decisions del país. | » |
Castro personalment advoca per l'accessibilitat lingüística de documents vinculats a decisions polítiques, a més de la inclusió de discapacitats en partits polítics i actes electorals.[4] A més, va formar part de la delegació mexicana que va presentar a les Nacions Unides un report sobre els drets relacionats amb les minusvàlies i d'ençà del 2020 és representant regional del grup Empower Us, que pertany a la xarxa global Inclusion International.[1][5] També va encapçalar la consulta en línia sobre la participació política de les persones amb discapacitat intel·lectual i psicosocial i va moderar una taula de treball a la Cimera Internacional d'Autogestores i Autogestors.[6]
Fins i tot va presentar una proposta al Parlament de les Persones amb Discapacitat 2022 per a reformar el Codi Civil de la Ciutat de Mèxic erradicant la figura del curador. La proposta va ser enviada al Congrés de la Ciutat de Mèxic a l'espera d'una resposta.[7]
El 2022, va ser inclosa en la llista de la BBC de les 100 dones més influents de l'any per defensar els drets dels diferents col·lectius de discapacitats a Mèxic i lluitar en pro de la seva participació política.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Silvera, Miguel. «Las mujeres más influyentes de América Latina» (en castellà). QPASA, 22-12-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ Sarabia, Dalila. «‘Creen que no podemos tomar decisiones’: Jóvenes con discapacidad intelectual exigen participación política» (en castellà). Yahoo! News, 28-03-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ Vargas Barrantes, Albino. «Mexicanos con discapacidad intelectual urgen inclusión en espacios políticos» (en castellà). La Revista CR, 20-03-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «Conoce a las latinas que figuran en la lista de las 100 mujeres más influyentes del 2022» (en castellà). El Tiempo Latino, 08-12-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ «People with Intellectual Disabilities Should Have Representation in Politics in Mexico» (en anglès). Human Rights Watch, 18-03-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «2 activistas mexicanas en la lista de las mujeres más influyentes en 2022 de la BBC» (en castellà). MXCity, desembre 2022. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ Ramírez, Bertha Teresa. «Plantean discapacitados eliminar la figura de tutor para ser más autónomos» (en castellà). La Jornada, 30-08-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ «Activistas y políticas latinoamericanas, entre las más influyentes, según BBC» (en castellà). Swissinfo, 07-12-2022. [Consulta: 5 gener 2023].