Maria de Jesús d'Ágreda

monja castellana, escriptora mística
(S'ha redirigit des de: María Jesús de Ágreda)

María Jesús de Ágreda o María Coronel y Arana (Ágreda, Soria, 2 d'abril de 160224 de maig de 1665) va ésser una religiosa castellana, franciscana de l'Orde de la Immaculada Concepció, abadessa del convent d'Ágreda. Escriptora mística i consellera de Felip IV d'Espanya, ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.[1][2][3]

Infotaula de personaMaria de Jesús d'Ágreda

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) María de Jesús de Ágreda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaría de Jesús de Ágreda, María Coronel y Arana
2 abril 1602 Modifica el valor a Wikidata
Àgreda Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1665 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Àgreda Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvento de las Concepcionistas (Ágreda) 
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Monasterio de la Concepción (Granada, Spain) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, religiosa catòlica Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósConcepcionistes franciscanes
verge, religiosa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióProclamada venerable el 2 de setembre de 1679, per Climent X
Festivitat24 de maig
IconografiaHàbit concepcionista, amb llibre

Find a Grave: 194354463 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Portada de la seva obra mística més coneguda.
 
Cos incorrupte de la venerable.

María Fernández Coronel y Arana va néixer a Ágreda (província de Sòria), filla de Francisco Coronel i Ana Arana. Des de petita era molt devota, com els seus pares, i va manifestar la seva intenció d'ésser religiosa. Quan Maria tenia quinze anys, tota la família va adoptar la vida religiosa: el pare, que en tenia cinquanta, va entrar en el convent franciscà de San Antonio de Nalda; els dos germans van continuar els estudis per fer-se clergues i la mare, la germana i Maria van fundar un convent on acolliren tres monges concepcionistes el 1618.

El gener de 1619, Maria, la seva mare Catalina i la seva germana Jerónima es feren novícies, prenent els noms de Maria de Jesús, Caterina del Santíssim Sagrament i Jerònima de la Santíssima Trinitat, professant l'any següent. El creixement de la comunitat va fer que es construís un nou convent a Ágreda, obert el 1633 i construït amb les donacions dels fidels. El 1627, quan va morir la seva mare i amb només 25 anys, fou nomenada abadessa del convent. Hi adquirí fama de santedat a causa de les seves penitències i mortificacions, que van fer que fos processada pel tribunal de la Inquisició. Va tenir episodis místics d'aparicions de la Mare de Déu, èxtasis i, suposadament, levitacions i bilocacions.[4] A partir de les revelacions místiques va escriure la seva obra Mística ciudad de Dios.

Entre 1643 i 1665 va mantenir una correspondència continuada amb el rei Felip IV, de qui va esdevenir consellera no només espiritual, sinó també en afers d'estat. Se'n conserven unes 600 cartes.

Va morir al mateix convent el 24 de maig de 1665.[3][2][1]

De naturalesa ascètica i mística, la seva obra revela l'evolució de la seva vida espiritual. La més coneguda fou Mística ciudad de Dios, inicialment prohibida per la Inquisició, que compta amb més de 173 edicions en diferents llengües i té un estil barroc d'una certa qualitat literària.

A més, va escriure:

  • Escala ascética
  • Ejercícios cotidianos y doctrina para hacer obras com mayor perfección
  • Conceptos y suspiros del corazón para alcanzar el verdadero objetivo de agradar al Esposo y Señor
  • Mística ciudad de Dios
  • Correspondència privada amb Felip IV, editada en part, modernament.

Veneració

modifica

El 1673 se'n va obrir el procés de beatificació, i va ser declarada venerable per Climent X. El contingut polèmic d'algunes obres seves, investigades i prohibides per la Inquisició, van aturar temporalment el procés, que s'ha tornat a reprendre el 1990. El seu cos es conserva incorrupte, i s'exposa a l'església del convent concepcionista d'Ágreda.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Sor Mª de Jesús de Ágreda» (en castellà). Ayuntamiento de Ágreda. [Consulta: 11 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 Sierra, Javier. «María de Ágreda, la mística que espió para Felipe IV» (en castellà). ABC Cultura, 07-04-2018. [Consulta: 11 febrer 2022].
  3. 3,0 3,1 Ribot García, Luis Antonio. «María Coronel y Arana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
  4. Es deia que havia estat, sense sortir del convent, predicant a tribus indígenes de Nou Mèxic i Texas, que testimoniaren que havien rebut la visita d'una "dama de blau"; la monja descrivia perfectament les contrades americanes sense haver-hi estat mai, i recordava fets que s'hi havien donat que no havia tingut manera de poder conèixer sense haver-hi estat.

Bibliografia

modifica
  • González Porto-Bompiani (coord). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63.

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Jesús d'Ágreda