María López de Sagredo Andreo

política espanyola

María López de Sagredo Andreo (l'Havana, Cuba, 12 de febrer de 1881Hondarribia, 28 de març de 1953)[1] fou una política i activista cultural espanyola. El 1960 es publicà pòstumament la seva autobiografia titulada Así ha sido mi vida. 1881-1951.

Infotaula de personaMaría López de Sagredo Andreo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1881 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Hondarribia
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perFundador del setmanari infantil «Alegría»
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica i activista cultural
Família
ParesLuis López de Sagredo
Elvira Andreo y Ramírez de Dampierre

Biografia modifica

Era filla de l'intendent general de Cuba, Luis López de Sagredo i d'Elvira Andreo y Ramírez de Dampierre. Una de les seves germanes, Esperanza, era casada amb el comte d'Andino.[2]

Aviat destacà com a articulista i conferenciant del sector catòlic ultramuntà. Participà en el III Congrés Eucarístic de Toledo de 1926, en la Lliga Femenina Catòlica de 1928 i el Primer Congrés Catòlic Nacional de Beneficència de 1929. Establerta a Barcelona, participà en diversos cercles catòlics benèfics i assolí en 1926 ser nomenada per la dictadura de Primo de Rivera com la primera dona regidora de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1927 la primera dona membre de l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant d'activitats de la vida nacional.[3] Fou responsable de la Comissió de Beneficència Municipal i membre del Patronat de l'Habitació de Barcelona en 1928.[4]

Per tal de contrarestar l'efecte del setmanari Patufet va promoure el setmanari infantil «Alegría», en castellà, que es va editar de 1928 a 1933.[5] El 1930 fou rebuda per la reina d'Espanya i el 1931 pel Papa. Durant la Segona República milità a Acción Católica. Quan va esclatar la guerra civil espanyola es va establir a Burgos, quarter general del bàndol nacional, on va treballar com a secretària del governador del Banc d'Espanya.

Referències modifica

  1. Esquela, ABC, 31 de març de 1953
  2. Movimiento nobiliario, año 1936
  3. Fitxa al Congrés dels Diputats
  4. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.190-191. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  5. Jordi Manzanares, LOS ÚLTIMOS AÑOS DE LA REVISTA ALEGRÍA TEBEOSFERA, TERRASSA, IX-2011