María Sánchez Arbós
María Sánchez Arbós (Osca, 31 d'octubre de 1889 - Madrid, 15 d'agost de 1976) va ser una mestra i pedagoga espanyola, vinculada a la Institución Libre de Enseñanza.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1889  Osca (Espanya) |
| Mort | 15 agost 1976 (86 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 18″ N, 3° 38′ 05″ O / 40.421706°N,3.634669°O |
| Dades personals | |
| Formació | Residencia de Señoritas |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, pedagoga |
| Família | |
| Cònjuge | Manuel Ontañón |
| Fills | María Juana Ontañón |
Biografia modifica
Va realitzar estudis de magisteri a l'Escola Normal d'Osca i a l'Escola Superior de Mestres de Saragossa, on va obtenir el títol superior de mestra en 1911.[2][3][4]
El 1912 va superar les oposicions convocades pel Rectorat de Madrid obtenint plaça al' escola de La Granja de San Ildefonso.[2][3][5] La proximitat d'aquesta localitat a Madrid li va permetre assistir a conferències i exposicions, de manera que durant una visita al Museu Pedagògic Nacional va tenir ocasió d'escoltar Manuel Bartolomé Cossío combregant aviat amb els ideals de la Institución Libre de Enseñanza. Entre el 1915 i el 1919 va cursar l'especialitat de Lletres a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid. Durant aquests anys María Sánchez va residir a la Residència de Señoritas dirigida per María de Maeztu i allà va poder col·laborar més directament amb la ILE.[3][6]
Entre 1920 i 1925 María Sánchez Arbós va treballar a La Laguna (Tenerife) com a professora de l'Escola Normal[3][6] i de l'Institut de Batxillerat.[7] El 1926 es va incorporar a l'Escola Normal d'Osca on va romandre fins a 1930, any en què es va traslladar a Madrid per treballar com a mestra al col·legi Menéndez Pelayo i tres anys després, com a directora, al Grup Escolar Francisco Giner on va romandre fins a 1936.[3][8][9][2]
En finalitzar la Guerra Civil Espanyola María Sánchez va ser víctima de les depuracions sofertes pels mestres de la República, i va ser empresonada durant tres mesos el 1939.[3][10] Durant aquest període a la presó de Ventas va aconseguir que a la secció de menors es creés una escola per a les preses més joves. Va ser batejada amb el nom d'escola de Santa Maria. També va ajudar la seva amiga Matilde Landa a crear una "oficina de penades" que donava suport legal a les recluses. El mobiliari eren uns calaixos de fusta i una màquina d'escriure.[11]
El 1941, després de ser jutjada per un tribunal militar, va ser expulsada del cos de mestres i no va ser rehabilitada fins al 1952.
En 1953, després d'un breu pas per l'escola de Daganzo (Madrid), no exempt de dificultats, María va tornar a Madrid per incorporar-se a l'Institut Isabel La Catòlica, on va prestar servei fins a la seva jubilació en 1959.[12][3][13]
Vida privada modifica
Filla de Manuel Sánchez Montestruc, secretari de l'Ajuntament d'Osca, i de Paciencia Arbós Campaña. El 1920 es va casar amb Manuel Ontañón el pare del qual, José Ontañón Arias, era gestor i professor de la Institución Libre de Enseñanza. El matrimoni va tenir cinc fills entre ells l'arquitecta María Juana Ontañón.[3]
Reconeixements modifica
El 2017 l'Ajuntament de Madrid li va dedicar un carrer al districte de Valdezarza en reconeixement de la tasca pedagògica de les mestres de la república.[14]
Referències modifica
- ↑ Juan Borroy, Victor M. «Estudio monográfico de María Sánchez Arbós». "Rolde. Revista de cultura aragonesa" nº 89, octubre-noviembre de 1999; páginas 12-21, 17-03-2014. [Consulta: 4 març 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gran enciclopedia aragonesa, 2000.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Juan Borroy, 1999.
- ↑ Martínez Medrano i 1980, p 3.
- ↑ Martínez Medrano i 1980, p 4.
- ↑ 6,0 6,1 Martínez Medrano i 1980, p 5.
- ↑ González Pérez i 2011, p 443.
- ↑ Martínez Medrano i 1980, p 7.
- ↑ González Pérez i 2011, p 433.
- ↑ Martínez de Pisón, 2005.
- ↑ Pisón, Ignacio Martínez de «Historia de dos maestras». , 18-09-2005 [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Álvarez de Miranda, 1979.
- ↑ Martínez Medrano i 1980, p 8.
- ↑ «Comisionado plantea definitivamente cambiar 52 calles tras 80 alegaciones de las Juntas de Distrito» (en castellà). La Vanguardia, 27-04-2017. [Consulta: 30 maig 2020].
Publicacions modifica
- 1961: Mi diario. México : [s. n.], 1961 (Tipografía Mercantil). Reeditado en 1999 y 2006 en Zaragoza (España) por la Caja de Ahorros de la Inmaculada, con una introducción de Victor M. Juan Borroy y Antonio Viñao Frago)
- 1977: Recuerdos de una maestra. En En el centenario de la Institución Libre de Enseñanza (pp, 19-21). Madrid: Tecnos.
- 2007: Una escuela soñada: textos. Edición y estudio introductorio de Elvira Ontañón y Víctor M. Juan Borroy. Madrid: Biblioteca Nueva.
Bibliografia modifica
- «La última enseñanza de María Sánchez Arbós». [Consulta: 5 diciembre 2015].
- Araque Hontangas, Natividad «Pedagogía de una maestra adelantada a su tiempo». Faísca: Revista de altas capacidades, 12, 14, 2007, pàg. 130-152. ISSN: 1136-8136 [Consulta: 5 diciembre 2015].
- Castro, Antón. «La mirada de una maestra», 18-05-2006. [Consulta: 5 diciembre 2015].
- «Sánchez Arbós, María». A: Gran enciclopedia aragonesa. El Periódico de Aragón, 2000.
- González Pérez, Teresa «Educación y fronteras: María Sánchez Arbós y su lucha por la renovación pedagógica en Canarias (1920-1925)». Revista de Educación, 356, septiembre - diciembre de 2011, pàg. 431-455. ISSN: 0034-8082 [Consulta: 5 diciembre 2015].
- Juan Borroy, Victor M. «María Sánchez Arbós: Una maestra aragonesa en la edad de oro de la pedagogía». Rolde: Revista de Cultura Aragonesa, 89, octubre - noviembre de 1999, pàg. 12-21. ISSN: 1133-6676 [Consulta: 5 diciembre 2015].
- «Historia de dos maestras». [Consulta: 5 diciembre 2015].
- Martínez Medrano, Eulalia. María Sánchez Arbós: Una maestra oscense (1889-1976). Zaragoza: Anubar, 1980. ISBN 8470131745.
- Romeo Pemán, Carmen; Álvarez Roche; Baselga Mantecón; Gaudó Gaudó. «Biografías y calles: Sánchez Arbós, María». A: Casa de la Mujer (coord.). Callejero: la Zaragoza de las mujeres. Zaragoza: Ayuntamiento de Zaragoza, Área de Servicios Públicos y Acción Social, 2010, p. 92 114. ISBN 978-84-8069-535-0.