María Teresa Castells Arteche
María Teresa Castells Arteche (Busturia, Biscaia, 1935 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 de setembre de 2017) va ser una llibretera basca coneguda per la seva lluita cultural contra el franquisme i el terrorisme d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA), els quals va sofrir durant dècades, sent amenaçada i atacada la seva Llibreria Lagun, situada a la ciutat de Sant Sebastià, en desenes d'ocasions.[1][2][3] El seu propi espòs, José Ramón Recalde, que compartia la seva lluita en defensa de les llibertats, va ser disparat en un atemptat etarra el 14 de setembre de 2000 al qual va sobreviure.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Teresa Castells  1935 Busturia (Biscaia) |
| Mort | 10 setembre 2017 (81/82 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Causa de mort | Mort accidental |
| Activitat | |
| Ocupació | llibretera |
| Família | |
| Cònjuge | José Ramón Recalde Díez |
| Germans | Miguel Castells Artetxe i Jose Manuel Castells Arteche |
Premis | |
Biografia modifica
Castells va néixer a 1935, un any abans del començament de la guerra civil espanyola. Era filla del notari valencià Miguel Castells Adriaensens (1904-1987) i la basca María Isabel Arteche.[5] La seva família residia a la capital guipuscoana des de la seva infància, des de l'any 1944. Un dels seus germans és el polític Miguel Castells (1931).
Des de petita va sentir un gran interès per la lectura i es va interessar per les novetats literàries, sent més tard una gran defensora i divulgadora del basc.
Llibreria Lagun modifica
El 1968, encara durant el franquisme, Castells va fundar la llibreria "Lagun" ("amic o amiga" en basc), juntament amb el seu marit José Ramón Recalde i Ignacio Latierro. El conegut establiment estava a punt de complir 50 anys d'existència en el moment de la defunció de María Teresa.
La llibreria, la més atacada d'Europa segons el jutge Joan Cremades, es va fer tristament coneguda després de sofrir repetides amenaces i atacs, tant durant el règim de Franco, per afins a aquest, com per l'esquerra abertzale nacionalista basca durant la democràcia, ideologies curiosament completament contràries.[6]
Després d'un d'aquests atacs, danyada amb còctels molotov, la botiga va preferir desplaçar-se des de la seva ubicació en el casc vell de la ciutat a una zona més tranquil·la, encara que tampoc així es va deslliurar dels atacs.[7]
Davant aquesta mena de situacions, María Teresa també va rebre el suport de gran nombre dels veïns de la seva ciutat.[8]
Per la seva part María Teresa sempre va ser una defensora de les seves arrels i de la llibertat en el sentit més ampli de la paraula, organitzant en el seu establiment cultural tertúlies i actes de diversa índole, la major part d'ells relacionats amb la cultura basca.[9]
En els primers anys d'existència de la llibreria va arribar a estar detinguda per la seva activitat, ja que en la zona posterior venia llibres prohibits pel règim franquista i organitzava reunions polítiques, sent a més visitada per gent que es traslladava especialment a aquest efecte fins i tot des de França, com Pierre Vilar o Manuel Tuñón de Lara[10]
Lagun va rebre en 2020 el premi de Drets Humans de la Fundació Enrique Ruano.
Homenatges i reconeixements modifica
- Medalla d'Or al Mèrit Ciutadà de la ciutat de Sant Sebastià (2002)[11][12]
- Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (2007)[13][14][15]
- Premi Ramón Rubial (2016)[16][17]
Referències modifica
- ↑ Mikel Ormazábal. «Fallece María Teresa Castells, un símbolo de la lucha por las libertades», 11-09-2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ Jurdan Arretxe. «Muere María Teresa Castells, símbolo de la "resistencia" ante ETA», 12-09-2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ A. González Egaña. «Emotiva despedida a Maria Teresa Castells», 12-09-2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ EFE. «Muere María Teresa Castells, símbolo de la "resistencia" ante ETA», 11-09-2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ https://elpais.com/diario/1987/10/27/agenda/562287601_850215.html
- ↑ Jordi Corachán. «Superviviente del terror», 07-04-2006. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ EFE. «Reabre la librería Lagun en una zona "más tranquila" de San Sebastián para evitar los ataques de radicales», 06-08-2001. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ Paula Cantó. «Cuando los vascos hacían cola para comprar libros quemados en Lagun», 11-09-2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ DV. «Saizarbitoria y Aramburu conversarán hoy sobre literatura en la librería Lagun», 03-11-2016. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ Genoveva Gastaminza. «"En Lagun hemos trabajado bastante y, sobre todo, contra viento y marea"», 07-12-2006. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ «Goia destaca la trayectoria de "resistencia y defensa de la libertad" de María Teresa Castells», 11-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ Jurdan Arretxe. «Adiós a María Teresa Castells, un referente de libertad y resistencia», 12-09-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-04. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ Teresa Flaño «María Teresa Castells recibe la Medalla al Trabajo por su lucha por la libertad». , 27-03-2007.
- ↑ «Medalla por luchar por las libertades». , 27-03-2007.
- ↑ B.T. «Medalla al Mérito en el Trabajo para la propietaria de la librería Lagun». , 27-03-2007.
- ↑ «X Edición Premios Ramón Rubial». Fundación Ramón Rubial. [Consulta: 2 desembre 2018].
- ↑ Fernando Aramburu «María Teresa Castells y el humo de los libros». , 18-09-2017.