Mar Reguant

economista i professora universitària catalana

Mar Reguant-Rido (Súria, Bages, 1984) és una economista i professora universitària catalana.

Infotaula de personaMar Reguant
Biografia
Naixement(ca) Mar Reguant-Rido Modifica el valor a Wikidata
1984 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Súria (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStephen P. Ryan (en) Tradueix i Nancy Lin Rose (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorStanford Graduate School of Business, professora assistent (2011–2015)
Universitat de Stanford
Toulouse School of Economics
Universitat Northwestern
Govern de França Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralYuta Toyama (en) Tradueix i James Myatt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): MarReguant Modifica el valor a Wikidata

Llicenciada en Economia per la UAB, és doctorà al MIT (l'Institut de Tecnologia de Massachusetts) i treballa com a professora a la Universitat Northwestern de Chicago. També ha treballat a la Universitat de Stanford.

Des del maig del 2020 forma part d'un equip d'assessors del govern francès d'Emmanuel Macron en matèria de canvi climàtic al costat del belga Christian Gollier i de tres premis Nobel, els nord-americans Paul Krugman i Peter Arthur Diamond, i el francès Jean Tirole.[1]

Anteriorment, ja havia treballat en comissions similars, quan fa uns anys va elaborar un informe per al California Air Ressources Board, un organisme públic, per redissenyar el mercat de la compravenda d'emissions a Califòrnia. Coneixia l'ex-economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI) Olivier Blanchard i al Nobel Jean Tirole. I també havia treballat amb el belga Christian Gollier al grup de treball sobre el clima i a la Toulouse School of Economics. Precisament Tirole i Gollier van ser qui la van convidar a participar en la comissió.[2][3]

La seva investigació es basa en la perspectiva teòrica i empírica del funcionament de les subhastes en els mercats elèctrics. Pel que fa a l'àmbit mediambiental ha estudiat els mercats d'emissions de diòxid de carboni, comparant diferents mecanismes per reduir la contaminació i augmentar l'eficiència de les polítiques energètiques.

L'any 2017 va rebre el XVI Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica, per la seva recerca en el camp de l'economia de l'energia i de l'entorn.[4]

Referències modifica