Mar Saba
La Gran Laura de Sant Saba, també coneguda com a Mar Saba (en hebreu:מנזר מר סבא), és un monestir ortodox sota jurisdicció del Patriarcat de Jerusalem. Està situat a la vall del Cedró, al desert de Cisjordània, a l'est de Betlem. Va ser fundada el segle V per Sant Saba el de Capadòcia, i és considerat com un dels monestirs cristians més antics.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Nom en la llengua original | (el) Λαύρα Σάββα τοῦ Ἡγιασμένου | |||
| Dades | ||||
| Tipus | monestir | |||
| Creació | segle V (Gregorià) | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Govern provisional | Autoritat Nacional Palestina | |||
| Governacions | Governació de Betlem | |||
| Ciutat | Betlem | |||
| ||||
 | ||||
_Marsaba_Klosteret.jpg)
Contingut
HistòriaModifica
Després d'arribar a l'emplaçament de la futura laura, el 478, Sant Saba va viure durant cinc anys en una cova de difícil accés, portant una vida d'anacoreta. Seguint el seu exemple, els que serien els seus deixebles arribaren a la zona, i foren instruïts per Saba, formant ja una comunitat monàstica. La primera fase de la construcció de la laura es realitzà entre el 483 i el 486, incloent un petit espai de pregària, i la comunitat arribà a setanta monjos. Cada un d'ells disposava d'una petita cel·la en una cova. Més tard es construí una torre per assenyalar clarament l'existència de la laura. La comunitat seguí creixent, i es condicionà una cova per a ubicar-hi una església (491), anomenada de la Theoktistos, i un hospici per als pelegrins visitants. El 494, amb l'arribada a la comunitat dels arquitectes Gelasius i Theodolus, s'iniciaren els treballs per a construir els edificis que serien el cor de la laura: un hospital, un forn, i l'església de la Theotokos, consagrada pel patriarca Elies I el 501.
El monestir va tenir un paper rellevant en el desenvolupament històric de la litúrgia ortodoxa i el ritual bizantí,[1] en la qual el Typikón del monestir de Sant Saba es va convertir en norma. El Typikón va prendre la forma estàndard de serveis que se celebraven al Patriarcat de Jerusalem, i va afegir alguns usos específicament monàstics de les tradicions locals de Sant Saba. Des d'allà es va difondre a Constantinoble, i per tant a tot el món bizantí. Encara que aquest Typikón va evolucionar, incorporant variacions del Monestir de Studion a Constantinoble, encara és conegut com el Typikón de Sant Saba.
MonjosModifica
Alguns monjos que feren estada a la Laura de Sant Saba foren:
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar Saba |
- ↑ Entrada ritual bizantí, L'Enciclopèdia, 2009, Gran Enciclopèdia Catalana
FontsModifica
- (anglès) Patrich, Joseph. Sabas, leader of Palestinian monasticism: a comparative study in Eastern monasticism, fourth to seventh centuries, Dumbarton Oaks, 1995, vol.32, ISBN 0-88402-221-8, 9780884022213
- (anglès) Patrich, Joseph. The Sabaite heritage in the Orthodox Church from the fifth century to the present, Peeters Publishers, 2001, ISBN 9042909765 ,9789042909762