Vall del Cedró
El Cedró o Kidron (hebreu : he, Naḥal Qidron; també « vall de Qidron » ; àrab : ar, Wadi al-Joz) és una vall situada a Israel entre Jerusalem i el mont de les Oliveres, i és un lloc sovint evocat a la Bíblia.[1][2] Al fons d'aquesta vall es troba el curs d'aigua que li ha donat el seu nom i que flueix només un cert període de l'any (aproximadament 9 mesos) però que coneix també riuades sobtades ocasionals en els mesos plujosos d'hivern. El riu ha afaiçonat l'estreta cadena de la Muntanya Scopus (818 m) i el mont de les Oliveres (808 m).
| ||||
| Tipus | Uadi  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Jerusalem (Israel) i Consell regional de Meguilot | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Israel | |||
| Localització | mar Morta | |||
| ||||
| Serralada | Muntanyes de Judea | |||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Travessa | Cisjordània, Territoris Palestins i Israel | |||
La vall del Cedró passa a uns quants centenars de metres al Nord del barri antic de Jerusalem i recorre els seus murs orientals, el mont del Temple, la ciutat de David i la separa del Mont de les Oliveres. Continua en direcció a l'est cap al desert de Judea i la Mar Morta. La colònia israeliana Kedar està situada en una aresta a sobre la vall. De vegades, l'aigua de la font de Gió fluïa a la vall, però va ser estat desviada pel túnel d'Ezequies per tal de subministrar-ne a Jerusalem.
Al temps de Crist, la vall del Cedró era sensiblement més profunda que avui, una vintena de metres aproximadament. Era encastada a l'oest per un tall abrupte mentre a l'est un pendent suau seguia la baixada del mont de les Oliveres. Semblaria haver estat en part omplerta pels romans.
Des de segles, la vall del Cedró és un lloc de sepultures. Durant el període hel·lenístic, al Segle I, van ser erigits magnífics monuments funeraris, encara visibles avui.[3] Des de l'Edat mitjana, la tradició religiosa atribueix tres d'aquestes tombes a personatges importants de la història: Absalom,[4] fill maleït del rei David; Jaume, « germà » de Jesús i primer bisbe de Jerusalem, i Zacaries, pare de Joan Baptista.
L'Evangeli menciona aquest lloc « on Jesús es retirava sovint amb els seus deixebles ». Aquí es troba l'església ortodoxa del Sepulcre de Maria.[5]
A la cultura modifica
En els seus Destinées sur la poésie (Revue des deux mondes), Lamartine descriu la seva estada a Jerusalem, llavors devastada per la pesta. S'hi evoca la vall del Cedró.
Referències modifica
- ↑ Smith, Eli. Biblical researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A journal of travels in the year 1838. Drawn up from the original diaries, with historical illustrations, by Edward Robinson, D.D.. II. Boston: Crocker & Brewster, 1841, p. 249.[Enllaç no actiu]
- ↑ John Kitto. Kidron. II: Ibz-Zuz. Nova York: Mark H. Newman, 1846, p. 202–203.
- ↑ Ḥak̲lîlî, Rāḥēl. Jewish Funerary Customs, Practices And Rites In The Second Temple Period (en anglès). BRILL, 2005. ISBN 978-90-04-12373-1.
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Brook of Cedron». [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Tomb of the Blessed Virgin Mary». [Consulta: 10 gener 2020].