Ciutat vella de Jerusalem
La Ciutat vella de Jerusalem —en hebreu: העיר העתיקה; en àrab: البلدة القديمة, al-Balada al-Qadīma; en en turc: Kudüs; en armeni: Երուսաղեմի հին քաղաք— és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.
 Ciutat vella de Jerusalem | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Localització | ||||
| Estat | Israel | |||
| Districte | districte de Jerusalem | |||
| Ciutat | Jerusalem | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Old City of Jerusalem and its Walls (en)  | |||
| Dades històriques | ||||
| Esdeveniment clau | ||||
La Ciutat vella de Jerusalem és un indret on s'hi troben importants llocs religiosos com el Mont del Temple i el Mur de les Lamentacions de la religió jueva, el Sant Sepulcre de la religió cristiana, i la Cúpula de la Roca i la Mesquita d'Al-Aqsa de la religió musulmana.
Tradicionalment, la Ciutat vella ha estat dividida en quatre barris, tot i que els noms actuals es van introduir en el segle XIX. Aquests quatre barris són el Barri Musulmà, el Barri Jueu, el Barri Cristià i el Barri Armeni.
La Ciutat vella va ser inclosa el 1981 dins del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. El 1982 Jordània va sol·licitar la seva inclusió en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.
HistòriaModifica
En el segle XI a.C. el rei israelita David va conquistar la ciutat de Jebús, bastió del poble jebuseu, un dels pobles que habitaven el país de Canaan. El bastió estava fortificat amb sòlids murs que l'envoltaven. Quan David es va instal·lar allà, va designar la ciutat com Ir David (La ciutat de David). Aquest indret està situat actualment en el sud-oest de l'actual Ciutat vella i és anomenat Pujol Ofel (va ser descobert i excavat per la Palestine Exploration Fund entre 1923 i 1925).
El fill de David, Salomón, va estendre la construcció dels murs i a més va edificar el temple que va portar el seu nom. La ciutat va passar a cridar-se Anar Salomon (la Ciutat de Salomón) cridada en la Bíblia, Jerusalem. A la mort de Salomón cap a 962 a.C va esdevenir un cisma al poble jueu i es van formar dos estats: Israel, capital Samaria i Judá, capital Jerusalem.
La ciutat va resistir a través dels anys els atacs dels seus poderosos veïns, passant també per diverses etapes de vassallatge fins a l'any 587 a. C. durant el regnat de l'últim rei de Judá, Sedecías, quan va ser conquistada i arrasada pel rei Nabucodonosor II. El regne de Judà va passar a ser una província de l'Imperi Babilònic o Imperi Caldeo i la majoria de la classe regent jueva seria enviada al desterrament en Babilònia.
L'any 530 a. C. el rei persa Ciro II el Gran va conquistar l'Imperi Babilònic i va permetre el retorn de les comunitats jueves deportades, a la província de Judá; aquestes van tornar a Jerusalem i van reconstruir la ciutat i el Temple de Salomón.
El 332 a. C. Alejandre el Gran va conquerir l'Imperi persa i la ciutat no va patir destruccions. A la mort d'Alejandro, Judá o la Judea, i Jerusalem van passar a formar part de l'Imperi seléucida, el que al seu torn seria annexat a l'Imperi romà el 64 a. C. pel general romà Cneo Pompeyo Magne, després de derrotar a aquest Imperi. Jerusalem va patir el setge i la conquesta romana, amb la destrucció dels seus murs i l'annexió a l'Imperi romà.
La ciutat de Jerusalem es va recobrar durant el mandat del general Marco Vipsanio Agripa, que va ordenar la construcció d'un nou mur anomenat la Tercera Muralla, romanent la ciutat sota l'administració d'una elite religiosa, els asmoneus, quan va tenir lloc una revolta jueva que va implicar novament el setge romà a Jerusalem, i la presa i destrucció de la ciutat l'any 70. d.C. realitzada pel general romà Tito Flavi Sabí Vespasià.
L 'any 21 A.C el rei Herodes el Gran va restaurar la ciutat i el Temple, existint encara en peus una part anomenada el Mur de les Lamentacions, un indret de gran importància en la religió jueva.
Al voltant de l'any 135, l'emperador Adriano va decidir reconstruir la ciutat amb el nom de Aelia Capitolina, fet que va provocar una nova revolta entre els jueus, que va acabar el 135 amb la victòria romana i l'expulsió i l'exili de la major part del poble jueu, coneguda com la Diàspora. El territori de Judea va passar a ser la província romana de Síria Palestina o Palestina.
La destinació de Jerusalem va seguir lligat a successives conquestes i conflictes, formant part de l'Imperi Romano d'Orient o Imperi Romà d'Orient, dins del qual va ser una de les quatre seus d'importància religiosa doctrinal del cristianisme, juntament amb Constantinoble, Antioquia i Alexandria.
L'any 326 del segle iv, l'emperador Constantí I el Gran va manar fer aixecar l'Església del Sant Sepulcre, que es va constituir en un dels principals llocs religiosos del cristianisme.
L'any 614 del segle XII l'Imperi sassànida va conquerir la ciutat, regint-la fins a l'any 638, sent desplaçat per l'expansió musulmana que va ocupar la ciutat incorporant-la al Califat Omeya de Damasc, al califat abbàssida i a l'Imperi Otomà successivament.
Entre els anys 687 i 691 es va construir la Cúpula de la Roca. El 710 es va acabar d'erigir la Mesquita d'Al-Aqsa. Tots dos temples són importants punts religiosos de la religió musulmana.
El 1095 el papa Urbà II va predicar en el Concili de Clermont la Primera Croada dirigida a conquerir Jerusalem als musulmans. El noble francès Godofreu de Bouillon va aconseguir aquesta comesa i després d'efectuar una massacre va conquerir la ciutat i va crear el Regne de Jerusalem del que va ser el seu germà Balduí I de Jerusalem, el primer representant amb el títol de Rei de Jerusalem. Durant els següents anys la presència de les Ordres Militars cristianes va ser intermitent a la ciutat, alternat amb la presència de tropes musulmanes, entre els quals es va distingir Saladí, que va assetjar i va conquerir definitivament la ciutat l'any 1244.
Les muralles de Jerusalem van ser destruïdes i reconstruïdes moltes vegades. Les actuals muralles van ser aixecades el 1538 pel sultà otomà Solimà I el Magnífic i va continuar sota domini otomà fins al final de la Primera Guerra Mundial.
Les muralles tenen una extensió aproximada de 4,5 km i la seva alçada varia entre els 5 i 15 m, amb un gruix de 3 m. Tenen 43 torres de vigilància i 8 portes, de les quals només 7 estan obertes.
Els barrisModifica
Existeixen quatre barris a la ciutat vella: el Barri Armeni, el Barri Cristià, el Barri Jueu i el Barri Musulmà, addicionalment s'inclou en la Ciutat vella el Mont del Temple.
Barri ArmeniModifica
El Barri Armeni és el menor dels quatre barris i està situat en l'escaira S.O. de la ciutat. Encara que el poble armeni és cristià, el Barri Armeni és diferent al Barri Cristià. Malgrat la petita grandària i la població d'aquest barri, els armenis i el seu Patriarcat romanen independents i formen una vigorosa presència a la Ciutat Vella.
Barri CristiàModifica
El Barri Cristià posseeix 19 hectàrees (0,19 km²) està situat en l'escaira N.O. de la ciutat. El barri conté l'Església del Sant Sepulcre, un dels llocs més sagrats del cristianisme.
Barri JueuModifica
El barri jueu de la ciutat (en hebreu:הרובע היהודי, HaRova HaYehudi) està situat al S.I de la ciutat posseeix una superfície de 0,11 km². El Barri Marroquí, fundat al segle xii, va ser demolit i annexat a aquest barri en 1967, després de l'ocupació del sector aquest de Jerusalem, per crear l'esplanada davant del Mur de les Lamentacions, amb la finalitat de crear un espai per als visitants i turistes, iniciant-se així la planificació física del barri.[1][2]
Barri MusulmàModifica
El Barri Musulmà és el major dels barris amb una superfície de 31 hectàrees (0,31 km²) i està situat en la cantonada nord est de la ciutat.
Mont del TempleModifica
L'Esplanada de les Mesquites o Mont del Temple és un sector religiós de la Ciutat Vella de Jerusalem d'aproximadament 15 hectàrees (equivalents a 0,15 és un lloc sagrat per als musulmans i per als jueus.
PortesModifica
Portes obertesModifica
|
Català |
Hebreu | Àrab | Noms alternatius | Any de construcció | Localització |
|---|---|---|---|---|---|
| Porta Nova | Sha'ar HeJadash | Al-Bab al-Jedid | Porta de Hammid | 1887 | Oest del costat nord |
| Porta de Damasc | Sha'ar Shjem | Bab al-Amoud | Sha'ar Damesek, Porta de Nablus, Porta de l'Enxampar | 1537 | Centre del costat nord 31° 46′ 53.71″ N, 35° 13′ 48.77″ E / 31.7815861°N,35.2302139°E |
| Porta d'Herodes | Sha'ar HaPrajim | Bab-a-Sahairad | Porta de les Flors, Sha`ar Hordos | desconegut | Aquest del costat nord |
| Porta dels Lleons | Sha'ar HaArayot | Bab Sittna Maryam | Porta de Yehoshafat, Porta de Santa María, Porta de Sant Esteban, Porta de les Tribus | 1538-39 | Nord del costat est |
| Porta del fem | Sha'ar HaAshpot | Bab al-Maghariba | Porta de Silwan, Porta de Mograbi, Sha'ar HaMugrabim | 1538-40 | Aquest del costat Sud |
| Porta de Sion | Sha'ar Tzion | Bab El-Nabi Dóna'oud | Porta del Barri Jueu, Porta de David | 1540 | Centre del costat sud |
| Porta de Jaffa | Sha'ar Yaffo | Bab al-Khalil | Porta del temple de David, Porta d'Hebron | 1530-40 | Centre del costat oest |
ReferènciesModifica
- ↑ The Moroccan Quarter: A History of the Present, Thomas Abowd, Jerusalem Quaterly, nº7, 2000.
- ↑ Hattis Rolef, Susan. «The Jewish Quarter in Jerusalem». Architecture of Israel Quarterly, 2000. [Consulta: 26 desembre 2007].