Viquipèdia

Ciutat vella de Jerusalem

La Ciutat vella de Jerusalem (àrab: البلدة القديمة, al-Balada al-Qadīma; hebreu: העיר העתיקה‎; armeni: Երուսաղեմի հին քաղաք) és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, que fins a la dècada de 1860 formava part de l'entramat urbà. Hi ha importants llocs religiosos com el Mont del Temple i el Mur de les Lamentacions de la religió jueva; el Sant Sepulcre, de la religió cristiana; i la Cúpula de la Roca i la Mesquita d'Al-Aqsa, de la religió musulmana. Tradicionalment, ha estat dividida en quatre barris, tot i que els noms actuals es van introduir en el segle xix. Aquests quatre barris són el Barri Musulmà, el Barri Jueu, el Barri Cristià i el Barri Armeni.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaCiutat vella de Jerusalem
Imatge
Tipuscentre històric, entitat territorial administrativa, barri administratiu i territori disputat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 31° 46′ 36″ N, 35° 14′ 03″ E / 31.7767°N,35.2342°E / 31.7767; 35.2342
Territori reivindicat perEstat de Palestina Modifica el valor a Wikidata
EstatEstat de Palestina
Territori ocupatCisjordània
GovernacionsGovernació de Jerusalem
CiutatJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1981 (5a Sessió)

El 1981 va ser inclosa dins del patrimoni de la humanitat de la UNESCO.[2] Un any més tard, Jordània va sol·licitar la seva inclusió en la llista del patrimoni de la humanitat en perill.[3]

Història

modifica
 
Carrer a la ciutat vella.
 
Comerços a la ciutat vella.

Fundació

modifica

En el segle xi aC, el rei israelita David va conquerir la ciutat de Jebús, bastió del poble jebuseu, un dels pobles que habitaven el país de Canaan.[4] El bastió era fortificat amb sòlids murs que l'envoltaven. Quan David s'hi va instal·lar, va designar la ciutat Ir David (la ciutat de David).[5] Aquest indret està situat actualment en el sud-oest de l'actual ciutat vella i és anomenat Pujol Ofel (va ser descobert i excavat pel Fons per a l'Exploració de Palestina entre 1923 i 1925).[6]

El fill de David, Salomó, va manar ampliar-ne els murs i, a més, va edificar el Temple que duu el seu nom.[7][8] La localitat va passar a anomenar-se Ir Salomó (la ciutat de Salomó), dita Jerusalem en la Bíblia. A la mort de Salomó, en la dècada del 960 aC, es va obrir un cisma en el poble jueu i es van formar dos estats: Israel, amb capital a Samaria, i Judà, amb capital a Jerusalem.[9]

Domini babiloni, persa i romà

modifica

Al llarg dels anys, la ciutat va resistir els atacs dels seus poderosos veïns, encara que també va passar per diverses etapes de vassallatge.[10] L'any 587 aC —durant el regnat de Sedecíes, l'últim rei de Judà— va ser conquerida i arrasada pel rei Nabucodonosor II.[11] El regne de Judà va esdevenir una província de l'Imperi Babilònic o Imperi Caldeu, i la majoria de la classe regent jueva seria enviada al desterrament a Babilònia.[12] Emperò, quan el 539 aC el monarca persa Cir II el Gran va conquerir Babilònia,[13] va permetre el retorn a Judà de les comunitats jueves deportades. Aquestes van tornar a Jerusalem i van reconstruir la ciutat i el Temple de Salomó, gràcies a la llibertat de culte que va establir.[12][14]

El 332 aC, la ciutat va capitular sense oposició davant Alexandre el Gran, durant la seva campanya de conquesta a Pèrsia, i no va patir destruccions.[15] A la mort d'Alexandre, Judea i la seva capital van passar a formar part de l'Imperi Selèucida;[16] que al seu torn fou annexat a l'Imperi romà el 64 aC pel general romà Gneu Pompeu Magne després de derrotar els macabeus. Jerusalem va patir el setge i la conquesta romana, amb la destrucció dels seus murs i l'annexió a l'Imperi romà.[17]

L'any 21 aC el rei Herodes el Gran va restaurar la ciutat i el Temple, del qual encara restava en peu la part coneguda com el Mur de les Lamentacions, un indret de gran importància en la religió jueva.[18] Jerusalem va revifar durant el mandat del general Marc Vipsani Agripa, qui va ordenar la construcció d'un nou mur, anomenat la Tercera Muralla. La capital de Judea va romandre sota l'administració d'una elit religiosa, els asmoneus. Emperò, una revolta jueva va portar a un nou setge romà a Jerusalem i la posterior destrucció de la ciutat l'any 70 dC, per ordre del general romà Tit Flavi Sabí Vespasià.[19][20]

 
Mur de les Lamentacions

L'emperador Hadrià va decidir reconstruir la ciutat amb el nom d'Èlia Capitolina, fet que va provocar una nova revolta entre els jueus, que va acabar l'any 136 amb la victòria romana i l'exili de la major part del poble jueu, conegut com la Diàspora.[21][22] El territori de Judea va passar a ser la província romana de Síria-Palestina.[23]

El destí de Jerusalem va continuar lligat a successives conquestes i conflictes. L'any 326 l'emperador Constantí I el Gran va manar aixecar l'Església del Sant Sepulcre, que es va constituir en un dels principals llocs religiosos del cristianisme —on fou enterrat Jesús de Natzaret.[24] Més endavant va ser una de les quatre seus episcopals a l'Imperi Romà d'Orient de la Pentarquia —establerta per Justinià I—, juntament amb Constantinoble, Antioquia i Alexandria.[25]

Domini musulmà i croades

modifica
 
Església ortodoxa de Santa Ana, lloc de naixement de la verge María.

L'any 614, l'Imperi Sassànida va conquerir la ciutat.[26] Va regir-la fins al 638, quan va ser desplaçat per l'expansió islàmica que va incorporar-la al Califat Omeia de Damasc.[27] La possessió de la ciutat passaria, l'any 750, a mans del Califat Abbàssida;[28] i el 1516, a l'Imperi Otomà.[29]

Entre els anys 687 i 691 es va construir la Cúpula de la Roca,[30] i el 710 es va acabar d'erigir la Mesquita d'Al-Aqsa.[31] Ambdós són importants punts religiosos de la religió musulmana.[32]

El 1095 el papa Urbà II va predicar en el Concili de Clermont la Primera Croada, dirigida a conquerir Jerusalem als musulmans.[33] El noble francès Jofré de Bouillon va aconseguir capturar-la després d'una massacre, i es va crear el Regne de Jerusalem.[34][35] El germà de Jofré, Balduí, va ser el primer en portar el títol de Rei de Jerusalem.[36] Durant els següents anys, la presència de les ordes militars cristianes (com la del Sant Sepulcre) va ser intermitent a la ciutat;[37] alternat amb la presència de tropes musulmanes. Va destacar la figura de Saladí, qui va assetjar i conquerir la ciutat l'any 1187.[38] Després d'alguns intercanvis més, tornaria a mans musulmanes, definitivament, l'any 1244.[39]

La ciutat va continuar sota domini otomà fins al final de la Primera Guerra Mundial, conquerida pels britànics en la batalla de Jerusalem.[40]

Els barris

modifica
 
Església del Sant Sepulcre.
 
Passatge en el Barri Jueu.

Existeixen quatre barris a la ciutat vella: el Barri Armeni, el Barri Cristià, el Barri Jueu i el Barri Musulmà. Addicionalment, s'inclou en la Ciutat vella el Mont del Temple.

Barri Armeni

modifica

El Barri Armeni és el menor dels quatre i està situat en el cantó sud-oest de la ciutat. Encara que el poble armeni és cristià, el Barri Armeni és diferent del Barri Cristià. Malgrat la reduïda extensió i població d'aquest barri, els armenis i el seu Patriarcat romanen independents i formen una vigorosa presència a la Ciutat Vella.[41]

Barri Cristià

modifica

El Barri Cristià (àrab: حارة النصارى, Ḥārat an-Naṣārà) mesura 0,19 km², està situat a l'extrem nord-oest de la Ciutat Vella, i s'estén des de la Porta Nova al nord, al llarg de la muralla occidental de la Ciutat Vella, fins a la Porta de Jaffa, vorejant els barris jueu i armeni, fins a la Porta de Damasc a l'est, on limita amb el barri musulmà. En aquest barri hi ha la basílica del Sant Sepulcre, considerada per molts com el lloc més sagrat del cristianisme.[42]

Barri Jueu

modifica
Article principal: Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem

El Barri Jueu de la ciutat (hebreu: הרובע היהודי, HaRova HaYehudi‎) està situat al sud-est de la ciutat posseeix una superfície de 0,11 km².[43] El Barri Marroquí, fundat al segle xii, va ser demolit i annexat a aquest barri en 1967, després de l'ocupació del sector est de Jerusalem, per crear l'esplanada davant del Mur de les Lamentacions, amb la finalitat de crear un espai per als visitants i turistes, iniciant-se així la planificació física del barri.[44]

Barri Musulmà

modifica

El Barri Musulmà (àrab: حارَة المُسلِمين, Ḥārat al-Muslimīn) és el més gran i més poblat dels quatre. Té una superfície de 0,31 km² i està situat a la cantonada nord-est de la Ciutat Vella, estenent-se des de la Porta dels Lleons a l'est, al llarg del mur nord de la Muntanya del Temple cap al sud, fins a la ruta Mur Occidental - Porta de Damasc a l'oest.[42] Durant el Mandat Britànic, Sir Ronald Storrs es va embarcar en un projecte per rehabilitar el Mercat del Cotó, molt descurat sota els turcs. Va descriure'l com una latrina pública amb muntanyes de deixalles de fins a metre i mig d'alçada. Amb l'ajuda de la Societat Pro-Jerusalem, es van restaurar les voltes, les teulades i les parets, i es van portar teixidors per a treballar-hi.[45]

Mont del Temple

modifica

L'Esplanada de les Mesquites o Mont del Temple és un sector religiós de la Ciutat Vella de Jerusalem d'aproximadament 0,15 km². És un lloc sagrat per a musulmans i jueus.[46]

Muralles i portes

modifica

Les muralles de Jerusalem van ser destruïdes i reconstruïdes moltes vegades. Les actuals muralles van ser aixecades el 1538 pel sultà otomà Solimà I el Magnífic.[47] Tenen una extensió aproximada de 4,5 km i la seva alçada varia entre els 5 i 15 m, amb un gruix de 3 m. Tenen 43 torres de vigilància i 8 portes, de les quals només 7 estan obertes.[48]

Portes obertes

modifica
Fonts:[49][50]

Català

Hebreu Àrab Noms alternatius Any de construcció Localització Imatge
Porta Nova Sha'ar HeJadash Al-Bab al-Jedid Porta de Hammid 1887 Part oest de la muralla nord  
Porta de Sion Sha'ar Tzion Bab El-Nabi Dona'oud Porta del Barri Jueu, Porta de David 1540 Centre de la muralla sud  
Porta de Jaffa Sha'ar Yaffo Bab al-Khalil Porta del temple de David, Porta d'Hebron 1530-40 Centre de la muralla oest  
Porta dels Lleons Sha'ar HaArayot Bab Sittna Maryam Porta de Yehoshafat, Porta de Santa María, Porta de Sant Esteban, Porta de les Tribus 1538-39 Part nord de la muralla est  
Porta del fem Sha'ar HaAshpot Bab al-Maghariba Porta de Silwan, Porta de Mograbi, Sha'ar HaMugrabim 1538-40 Part est de la muralla sud-est  
Porta d'Herodes Sha'ar HaPrajim Bab-a-Sahairad Porta de les Flors, Sha`ar Hordos 1537; ampliada

en gran manera el 1875

Part est de la muralla nord  
Porta de Damasc Sha'ar Shjem Bab al-Amoud Sha'ar Damesek, Porta de Nablus, Porta de l'Enxampar 1537 Centre de la muralla nord  

Referències

modifica
  1. ↑ Partal, Vicent. «Jerusalem: la ciutat més difícil del món es torna encara més difícil». VilaWeb, 14-05-2018. [Consulta: 19 gener 2025].
  2. ↑ «Old City of Jerusalem and its Walls» (en anglès). UNESCO. Arxivat de l'original el 2025-01-11. [Consulta: 19 gener 2025].
  3. ↑ «Jordan hails UNESCO's decision to keep Old City of Jerusalem on endangered heritage list» (en anglès). The Jordan Times, 23-07-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
  4. ↑ Greenfeld, Howard [18 de gener de 2007]. A Promise Fulfilled: Theodor Herzl, Chaim Weizmann, David Ben-Gurion, and the Creation of the State of Israel. Greenwillow, 2005-03-29, p. 32. ISBN 006051504X. 
  5. ↑ «The City of David» (en anglès). Jewish Virtual Library. [Consulta: 19 gener 2025].
  6. ↑ Gilmour, Garth. Final Report of Excavations on The Hill of The Ophel by R.A.S. Macalister and J. Garrow Duncan 1923–1925: Catalogue and Examination of the Finds in the Collections of the Palestine Exploration Fund (en anglès). London: Routledge, 2024-06-17. DOI 10.4324/9781003434245. ISBN 978-1-003-43424-5. 
  7. ↑ «Solomon's Walls and Old Testament Wall on Ophel» (en anglès). Jerusalem 101. [Consulta: 19 gener 2025].
  8. ↑ «Ancient Wall Possibly Built by King Solomon» (en anglès). Live Science, 22-02-2010. [Consulta: 19 gener 2025].
  9. ↑ Finkelstein, Israel «The Rise of Jerusalem and Judah: the Missing Link» (en anglès). Levant, 33, 1, 1-2001, pàg. 105–115. DOI: 10.1179/lev.2001.33.1.105. ISSN: 0075-8914.
  10. ↑ The History of Jerusalem (en anglès). Yad Izhak Ben-Zvi, 1996. ISBN 978-0-936674-18-6. 
  11. ↑ Bickerman, E. J.. Nebuchadnezzar And Jerusalem. Brill, 2007, p. 961–974. ISBN 978-90-474-2072-9.  Arxivat 2022-09-29 a Wayback Machine.
  12. ↑ 12,0 12,1 Smith-Christopher, Daniel L. «Reassessing the Historical and Sociological Impact of the Babylonian Exile». A: Exile: Old Testament, Jewish, and Christian Conceptions (en anglès). Brill, 1997, p. 7-21. DOI 10.1163/9789004497719_008. ISBN 978-90-04-49771-9. 
  13. ↑ «Cir II de Pèrsia». GEC. Arxivat de l'original el 2024-07-23. [Consulta: 19 gener 2025].
  14. ↑ «Cyrus the Messiah» (en anglès). The BAS Library. Biblical Archaeology Society, 01-10-2003. Arxivat de l'original el 2015-01-26. [Consulta: 19 gener 2025].
  15. ↑ «When Alexander the Great came to Jerusalem» (en anglès). Bible Reading Archaeology, 29-01-2018. Arxivat de l'original el 2024-09-05. [Consulta: 19 gener 2025].
  16. ↑ «History of Jerusalem Under the Seleucids (198-135/63BCE)» (en anglès americà). Boston University. [Consulta: 19 gener 2025].
  17. ↑ Jerphagnon, Lucien. Histoire de la Rome Antique. Les Armes et les Mots. París: Tallandier, 2002, p. 135. 
  18. ↑ Cohen, Shaye J. D.. «Roman Domination: the Jewish Revolt and the Destruction of the Second Temple». A: Shanks, Hershel (ed.). Ancient Israel: from Abraham to the Roman destruction of the Temple (en anglès). Washington, D.C.: Biblical Archaeology Society, 1999, p. 271. ISBN 978-1-880317-53-2. 
  19. ↑ «Descubiertos restos de la batalla en la que los romanos tomaron Jerusalén» (en anglès). El Día, 20-10-2016. [Consulta: 19 gener 2025].
  20. ↑ «Descubren en Jerusalén huellas de la toma de la ciudad por el emperador romano Tito» (en castellà). RTVE, 20-10-2016. [Consulta: 19 gener 2025].
  21. ↑ Mor, Menahem. The Second Jewish Revolt: The Bar Kokhba War, 132-136 CE (en anglès). BRILL, 2016-04-18. ISBN 978-90-04-31463-4. 
  22. ↑ Diner, Hasia R. The Oxford Handbook of the Jewish Diaspora (en anglès). Oxford University Press, 2021. ISBN 978-0-19-024094-3. 
  23. ↑ Vaux, Roland de. The early history of Israel (en anglès). Filadèlfia: Westminster Press, 1978, p. 2. ISBN 978-0-664-20762-5. 
  24. ↑ Walker, Peter. «Jerusalem in the Early Christian Centuries». A: Jerusalem: Past And Present in the Purposes of God (  PDF) (en anglès). Cambridge: Tyndale House, 1992, p. 79-97. ISBN 0951835610.  Arxivat 2024-09-05 a Wayback Machine.
  25. ↑ «Pentarchy | Byzantine Empire, Justinian I & Justinian Code» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2017-10-19. [Consulta: 19 gener 2025].
  26. ↑ Conybeare, Frederick C. «Antiochus Strategos, The Capture of Jerusalem by the Persians in 614 AD» (en anglès). English Historical Review, 25, 1910, pàg. 502-517. Arxivat de l'original el 2024-12-24 [Consulta: 19 gener 2025].
  27. ↑ Slavik, Diane. Daily Life in Ancient and Modern Jerusalem (en anglès). Lerner Publications, 2001, p. 60. ISBN 978-0-8225-3218-7. 
  28. ↑ Peters, F. E.. «6. The Uncertain Glory: Jerusalem Under the Abbasids and Fatimids, A.D. 750–1000». A: Jerusalem. The Holy City in the Eyes of Chroniclers, Visitors, Pilgrims, and Prophets from the Days of Abraham to the Beginnings of Modern Times (en anglès). Princeton University Press, 1995-12-31, p. 215–250. DOI 10.1515/9781400886166-008. ISBN 978-1-4008-8616-6.  Arxivat 2024-08-15 a Wayback Machine.
  29. ↑ Al-Sinwar, Zakaria Ibrahim «Jerusalem in the Ottoman Rule (1516-1917 AD)» (en anglès). International Journal of Humanities Social Sciences and Education, 6, 1, 2019, pàg. 43–51.
  30. ↑ Blair, Sheila. «What is the date of the Dome of the Rock?». A: Julian Raby & Jeremy Johns (Eds.). Bayt al-Maqdis. 'Abd al-Malik's Jerusalem, Part I (en anglès). IX. Oxford University Presse, 1999, p. 59-87 (Oxford studies in islamic art). 
  31. ↑ Elad, Amikam. Medieval Jerusalem and Islamic Worship: Holy Places, Ceremonies, Pilgrimage (en anglès). BRILL, 1995, p. 36. ISBN 978-90-04-10010-7. 
  32. ↑ «Jerusalem: Dome of the Rock and Al Aqsa Mosque» (en anglès). Centro di Conservazione Archeologica. Arxivat de l'original el 2024-07-22. [Consulta: 19 gener 2025].
  33. ↑ Gibbon, Edward. The history of the decline and fall of the Roman empire. Volume 7 (en anglès). J. Murray, 1862, p. 182-ss. 
  34. ↑ Aubé, Pierre. Godefroy de Bouillon (en francès). Fayard, 1985. ISBN 978-2-213-01654-2. 
  35. ↑ Asbridge, Thomas S.. The First Crusade : a new history : the roots of conflict between Christianity and Islam. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-518905-6. OCLC 1089166882.  Arxivat 2021-11-26 a Wayback Machine.
  36. ↑ Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem (en francès). Volum I: I L'anarchie musulmane. Perrin, 1991, p. 68-75. ISBN 978-2-262-00931-1. 
  37. ↑ Demurger, Alain. Chevaliers du Christ: les ordres religieux-militaires au Moyen Age (XIe-XVIe siècle) (en francès). Seuil, 2002, p. 25-26. ISBN 978-2-02-049888-3. 
  38. ↑ «regne llatí de Jerusalem». GEC. Arxivat de l'original el 2024-09-08. [Consulta: 19 gener 2025].
  39. ↑ Umair Mirza. From Saladin To The Mongols The Ayyubids Of Damascus, 2010-08-01. 
  40. ↑ Grainger, John D. The Battle for Palestine 1917. New edition. Boydell & Brewer, 2006. DOI 10.7722/j.ctt9qdh2n. ISBN 978-1-84383-263-8. 
  41. ↑ Maier, Thomas «L’Église Arménienne de Jérusalem. Histoire et actualité» (en francès). Proche-Orient Chrétien, 57, 2007, pàg. 58–76. ISSN: 0032-9622.
  42. ↑ 42,0 42,1 Hopkins, I. W. J. «The Four Quarters of Jerusalem» (en anglès). Palestine Exploration Quarterly, 103, 2, 7-1971, pàg. 68–84. Arxivat de l'original el 2023-10-31. DOI: 10.1179/peq.1971.103.2.68. ISSN: 0031-0328.
  43. ↑ Hattis Rolef, Susan. «The Jewish Quarter in Jerusalem». Architecture of Israel Quarterly, 2000. Arxivat de l'original el 2001-03-03. [Consulta: 26 desembre 2007].
  44. ↑ «The Moroccan Quarter: A History of the Present» (en anglès). Jerusalem Quarterly. Institute of Jerusalem Studies, 1-2000. Arxivat de l'original el 2012-02-17 [Consulta: 19 gener 2025].
  45. ↑ Karpel, Dalia «Discerning Conqueror» (en anglès). Haaretz, 12-11-2010. Arxivat de l'original el 2023-10-11 [Consulta: 19 gener 2025].
  46. ↑ Kedar, Benjamin Z. «Rival Conceptualizations of a Single Space: Jerusalem's sacred esplanade» (en anglès). Conference: Negotiating Space in the Medieval World: Comparing early Medieval India, the Islamic Heartland and Medieval Europe. Nehru Memorial Museum and Library, 2014. Arxivat de l'original el 2024-12-23.
  47. ↑ «10 Facts about the Walls of Jerusalem» (en anglès). eTeacher Hebrew. Arxivat de l'original el 2018-03-21. [Consulta: 19 gener 2025].
  48. ↑ Broshi, Magen «Along Jerusalem's Walls» (en anglès). The Biblical Archaeologist, 40, 1, 3-1977, pàg. 11–17. DOI: 10.2307/3209568. ISSN: 0006-0895.
  49. ↑ «The Gates of Jerusalem» (en anglès americà). Visit Israel, 27-03-2019. Arxivat de l'original el 2025-01-01. [Consulta: 19 gener 2025].
  50. ↑ Malvern, John. «Gates to the Old City of Jerusalem and Their Meaning» (en anglès americà). Fellowship of Israel Related Ministries, 19-07-2020. Arxivat de l'original el 2024-09-07. [Consulta: 19 gener 2025].

Vegeu també

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat vella de Jerusalem
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciutat_vella_de_Jerusalem&oldid=35183651»