Llista dels reis de Babilònia

article de llista de Wikimedia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme. Hi ha tres versions, les quals es coneixen com a «Llista de reis A»[1] (que conté tots els reis des de la Primera dinastia de Babilònia al rei neoassiri de Kandalanu), «Llista de reis B»[2] (conté només les dues primeres dinasties), i «Llista de reis C»[3] (que conté els primers set reis de la segona dinastia d'Isin). Una quarta versió va ser escrita en grec per Berós. La «Llista de reis de Babilònia de l'època hel·lenística» és una continuació que esmenta tots els reis selèucides des d'Alexandre el Gran a Demetri II Nicàtor.[4]

La Llista reial de Babilònia, igual que altres llistes reials, s'utilitzava a Mesopotàmia com un sistema de datació, un calendari per poder situar esdeveniments en el calendari. No totes les dinasties i reis esmentats en aquesta llista van regnar sobre la ciutat de Babilònia; alguns d'ells van ser coetanis i fins i tot van guerrejar entre si. Igual que la Llista reial sumèria, segueix la idea d'esmentar ordenadament les dinasties i sobirans hegemònics del moment a la regió meridional de Mesopotàmia.

Les dates d'inici i fi de cada regnat segueixen les establertes per la cronologia mitjana.

Cronologia

modifica

Primeres ciutats estat amorrites

modifica
 
Llista dels reis de Larsa (39è any del regnat de Hammurabi)
 
El rei Hammurabi de Babilònia (dreta) (r. 1728–1686 aC) sobre el seu codi legal

Larsa era una ciutat-estat de Mesopotàmia. Segons la Llista de reis sumeris la ciutat va tenir l'hegemonia a l'inici de la civilització sumèria.

Aquesta dinastia era anomenada als textos antics Dinastia de Babilònia. Els historiadors moderns, per diferenciar-la de les demés dinasties, la van anomenar Primera Dinastia de Babilònia o també Dinastia Amorrea, perquè els seus components eren d'aquest poble.[5]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Sumuabum 1894 aC. 1881 aC.
Sumulael 1880 aC. 1845 aC.
Sabium 1844 aC. 1831 aC.
Apil-Sin 1830 aC 1813 aC.
Sin-Mubal·lit 1812 aC. 1793 aC.
Hammurabi 1792 aC. 1750 aC
Samsuiluna 1749 aC. 1712 aC.
Abieshu 1711 aC. 1684 aC
Ammiditana 1683 aC 1647 aC
Ammisaduqa 1646 aC 1626 aC
Samsuditana 1625 aC 1595 aC

Aquesta dinastia no va regnar realment a la ciutat de Babilònia, només a les terres situades més al sud de la regió mesopotàmica. Es desconeix en quins anys van regnar.

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Iluma-Ilu 1720 a. C.
Itti-Ili-nibi
Damiq-ilishu
Ishkibal
Shushi
Gulkishar
Peshgaldaramash
Adarakalama
Akurduana
Malamkurkura
Ea-gamil 1460 a. C.
 
Dinastia cassita (ca. 1507–1155 aC)
 
El rei Melixiku (centre) (ca. 1186–1172 aC)
 
Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per les Cartes d'Amarna, primera meitat del segle xiv aC
 
La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.

Els vuit primers reis no van governar Babilònia, ja que eren caps tribals dels cassites, però tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials.

El nom de la dinastia, BALA PA.ŠE, és una paronomàsia sobre el terme išinnu, “tija,” escrit com a PA.ŠE i és l'única aparent referència a la ciutat d'Isin.[6]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Marduk-Kabitahheixu 1157 a. C. 1140 a. C.
Ittimardukbalatu 1139 a. C. 1132 a. C.
Ninurtanadinxumi 1131 a. C. 1126 a. C.
Nabucodonosor I 1125 a. C. 1104 a. C.
Enlilnadinapli 1103 a. C. 1100 a. C.
Marduknadinakhkhe 1099 a. C. 1082 a. C.
Mardukxapikzeri 1081 a. C. 1069 a. C.
Adadapaliddina 1068 a. C. 1047 a. C.
Mardukakhkheriba 1046 a. C.
Marduk-Zer 1045 a. C. 1034 a. C.
Nabu-Xum-Libur 1033 a. C. 1026 a. C.

La prova que aquesta fos una dinastia cassita és més aviat tènue.[7]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Simbar-Xipak 1025 a. C. 1008 a. C.
Ea-mukin-zeri 1008 a. C.
Kaixu-nadin-ahhe 1007 a. C. 1005 a. C.

Les fonts l'anomenen dinastia de Bit-Bazi. Els bit-bazi eren una tribu coneguda des de l'època dels cassites. És probable que el nom derivi de la ciutat de Baz, o de Bazi, el mític fundador d'aquesta ciutat.[5]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Eulmaix-xakin-xumi 1004 a. C. 988 a. C.
Ninurta-kudurri-usur I 987 a. C. 986 a. C.
Xirikti-Xuqamuna 985 a. C.

VII Dinastia: Dinastia elamita

modifica

Com el seu nom indica, era una dinastia d'Elam. Les Cròniques separen el rei d'aquesta dinastia de forma molt clara, de la dinastia següent. Tindria només un representant.

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Mar-biti-apla-usur 984 a. C. 979 a. C.

VIII Dinastia

modifica

La VIII Dinastia s'anomena a les fonts Dinastia E. El significat d'E no està clar però se suposa que es refereix a Babilònia, i es podria traduir com a Dinastia de Babilònia. Va ser un temps de gran inestabilitat, i algunes fonts consideren que la dinastia VIII i IX formaven part de la mateixa Dinastia E. Una obra històrica babilònica, la Crònica Dinàstica (que només es conserva fragmentàriament) separa aquesta dinastia de la següent.[8]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Nabu-mukin-apli 978 a. C. 943 a. C.

IX Dinastia

modifica

Aquesta dinastia, tal com s'explica a la Dinastia VIII, s'anomena Dinastia E, una barreja de les dues, la VIII i la IX.

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Ninurta-kudurri-usur II 943 a. C.
Mar-biti-ahhe-iddina 942 a. C. 920 a. C.
Šamaš-mudammiq 920 a. C. 900 a. C.
Nabu-shuma-ukin I 900 a. C. 888 a. C.
Nabu-apla-iddina 888 a. C. 855 a. C.
Marduk-zakir-shumi I 855 a. C. 819 a. C.
Marduk-balassu-iqbi 819 a. C. 813 a. C.
Baba-aha-iddina 813 a. C. 811 a. C.
interregne[9] 811 a. C. 800 a. C.
Ninurta-apla-X 800 a. C. 790 a. C.
Marduk-bel-zeri 790 a. C. 780 a. C.
Marduk-apla-usur 780 a. C. 769 a. C.
Eriba-Marduk 769 a. C. 761 a. C.
Nabu-shuma-ishkun 761 a. C. 748 a. C.
Nabonassar 748 a. C. 734 a. C.
Nabu-nadin-zeri 734 a. C. 732 a. C.
Nabu-shuma-ukin II 732 a. C.

La X Dinastia o Dinastia Assíria és un concepte usat pels historiadors moderns per indicar els reis de Babilònia durant el temps que l'Imperi Neoassiri va governar aquell regne. També s'inclouen diversos reis que no formaven part de la dinastia de l'Imperi.[8]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Nabu-mukin-zeri 732 a. C. 729 a. C.
Pulu (Teglatfalassar III
d'Assíria)
729 a. C. 727 a. C.
Ululayu
(Salmanassar V d'Assíria)
727 a. C. 722 a. C.
Marduk-Apal-Iddina II
(Merodac-Baladan)
722 a. C. 710 a. C.
Sargon II 710 a. C. 705 a. C.
Sennàquerib 705 a. C. 703 a. C.
Marduk-zakir-shumi II 703 a. C.
Marduk-Apal-Iddina II
(restaurat al tron)
703 a. C.
Bel-ibni 703 a. C. 700 a. C.
Asshur-Nadinshum
(fill de Sennàquerib, assassinat pels elamites)
700 a. C. 694 a. C.
Nergal-ushezib 694 a. C. 693 a. C.
Mushezib-Marduk 693 a. C. 689 a. C.
Sennàquerib 689 a. C. 681 a. C.
Assarhaddon 681 a. C. 669 a. C.
Assurbanipal 668 a. C.
Šamaš-šuma-ukin 668 a. C. 648 a. C.
Kandalanu 647 a. C. 627 a. C.

XI Dinastia: Dinastia neobabilònica o caldea

modifica
 
Expansió aproximada de l'Imperi Neobabilònic durant el regnat de Nabonid (556-539 aC).

Aquesta dinastia no apareix en cap font amb el nom de Dinastia Caldea. La llista de la Dinastia XI només es conserva a partir de l'època hel·lenística, quan els babilonis ja no utilitzaven el concepte de dinastia.[10] Els historiadors moderns l'anomenen Dinastia Neobabilònica perquè aquests reis governaven l'Imperi Neobabilònic, o Dinastia caldea a partir del presumpte origen caldeu dels reis. Una Crònica Dinàstica es refereix a Nabònides com a fundador i únic rei d'una Dinastia d'Haran, però gran part del text és fragmentari.[11]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Nabopolassar 625 a. C. 605 a. C.
Nabucodonosor II 605 a. C. 562 a. C.
Amel-Marduk 562 a. C. 560 a. C.
Neriglissar 560 a. C. 556 a. C.
Labashi-Marduk 556 a. C.
Nabònides 556 a. C. 539 a. C.

Babilònia aquemènida

modifica

L'any 539 aC, Cir II el Gran de Pèrsia va ocupar Babilònia i mai no va tornar a ser un estat independent. La conquesta de Babilònia es produí per causa de la retirada de Nabònides, que va deixar el regne a càrrec del seu fill Baltasar, del qual no es tenia registre històric, amb excepció de la Bíblia (Llibre de Daniel), fins al descobriment de la "Crònica de Nabònides" on apareix el seu nom. Baltasar va lliurar la ciutat a mans de Cir II el Gran el 16 de Tisri (11 d'octubre) del 539.

El fill de Cir el Gran, Cambises II, posteriorment va ser coronat formalment com a rei de Babilònia. Aquesta llista utilitza els noms grecs dels reis perses aquemènides.

Babilònia selèucida

modifica

Babilònia va ser capturada per Alexandre el Gran en l'any 330 aC. Va ser capturada pels parts el 141 aC.

Referències

modifica
  1. BM 33332.
  2. BM 38122.
  3. El text està en una col·lecció privada i es va publicar a: Arno Poebel «Second Dynasty of Isin According to a New King-List Tablet». Assyriological Studies. University of Chicago Press, 15, 1955.
  4. Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 90. ISBN 3-11-010051-7. 
  5. 5,0 5,1 Beaulieu, Paul-Alain. A History of Babylon 2200 BC-AD 75. Chichester: John Wiley & Sons, 2018, p. 277. ISBN 9781119257561. 
  6. J. A. Brinkman. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Ia – Kizzuwatna. 5. Walter De Gruyter, 1999, p. 183–184. 
  7. Bruno Meissner. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Meek - Mythologie. Walter De Gruyter, 1999, p. 8.  “El nom cassita de Simbar-Šipak, l'element teorètic derivat cassita (dKaššû = “el (déu) cassita”) en el nom del tercer rei, i l'afiliació tribal del segona monarca podrien suggerir que aquesta dinastia representava una revifalla del poder cassita després dels governants babilonis natius de la Segona Dinastia d'Isin; però les proves a hores d'ara s'han de considerar com a tènues.”
  8. 8,0 8,1 Beaulieu, Paul-Alain. A history of Babylon, 2200 BC-AD 75. Chichester, W. Sussex: John Wiley & Sons, Ltd, 2018, p. 12-13. ISBN 9781405188999. 
  9. Quan Baba-aha-iddina va ser destronat i exiliat per Xamxi-Adad V Babilònia va entrar en un període que les cròniques expliquen dient que "no hi havia cap rei a la terra". Va tenir una durada indefinida, d'almenys 10 anys. Els assiris no van reclamar mai el títol de "Reis de Babilònia", encara que Xamxi-Adad s'anomenava "rei de Sumer i Akkad".
  10. Beaulieu, Paul-Alain. A history of Babylon, 2200 BC-AD 75. Chichester, W. Sussex: John Wiley & Sons, Ltd, 2018, p. 13. ISBN 9781405188999. 
  11. Stökl, Jonathan (et al.) (ed.). Exile and return the Babylonian context. Berlín: De Gruyter, 2017, p. 182-183. ISBN 9783110578096.