Els cassites eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC. Probablement eren originaris de les muntanyes de Zagros, i van governar Babilònia del segle xvi aC al segle xiii aC. És possible que estesin relacionats amb els cossais.

Infotaula de grup humàCassites
Tipusgrup humà i dinastia Modifica el valor a Wikidata
Període1531 aC Modifica el valor a Wikidata - 1155 aC Modifica el valor a Wikidata
Precedit perImperi paleobabilònic Modifica el valor a Wikidata
Estela de període cassita

HistòriaModifica

Els pobles indoeuropeus cap a l'any 1800 aC van començar una emigració massiva amb la superioritat que els donava l'ús del cavall i el carro i van desplaçar als pobles assentats a Europa, Àsia Menor, l'altiplà iranià i fins a l'Índia. El cassites van ser un dels pobles desplaçats, que van adoptar les armes dels invasors i el seu sistema organitzatiu militar.

Els cassites van entrar a Mesopotàmia per primer cop el 1741 aC on van trobar forta oposició per part del rei Samsuiluna, i el 1729 aC es van apoderar de Terqa i Mari, a l'Eufrates, on van crear el regne de Khana.[1] Es van aliar als hitites en l'expedició que va fer el rei Mursilis I contra Babilònia potser el 1694 aC. Els hitites no van poder dominar Mesopotàmia (o potser no van voler, donat que Babilònia era molt lluny del seu regne d'Hatti)[2] que va caure temporalment en poder del País del Mar, el poder més estructurat de la zona. Però encara que el País del Mar podia controlar molt bé el sud del país ple de maresmes i on els exèrcits es movien amb dificultat, el nord era diferent, i els cassites finalment es van instal·lar a Babilònia circa el 1670 aC, sota el rei Agum II, que és el primer que porta el títol de rei d'Accàdia i Babilònia.

La Babilònia, en el sentit de Mesopotàmia (de fet només dominaven el nord i part del centre) es va rebatejar amb el nom de Karanduniaix o Karduniaix. La capital dels cassites es va bastir en un altre lloc i es va dir Dur-Kurigalzu.

Derrocats al segle xii aC pels assiris, una branca de la dinastia va aconseguir de conservar el poder com a vassalls però els reis d'Elam també van reclamar el tron que consideraven els hi corresponia per una major legitimitat que la branca establerta. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte va saquejar Akkad, Babilònia i Eshunna, i es va emportar les estàtues de Manishtusu d'aquesta última ciutat, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naram-Sin. El 1158 aC va matar el rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, i després d'aquest període, Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi cap a l'any 1155 aC, que va ser capturat, i amb ell es va acabar la dinastia.

En aquesta època el poble dels cassites ja s'havien barrejat completament amb els babilonis. No es conserven documents escrit en llengua cassita, només unes tres-centes paraules d'aquesta llengua s'han trobat en documents babilònics. No es coneix res de la seva estructura social o cultura. La seva religió era politeista amb uns 30 déus coneguts.[1]

Llista de reis[3]Modifica

Reis de KhanaModifica

Reis de BabilòniaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Zadok, Ran. «Kassites». Encyclopædia Iranica. [Consulta: 1r juliol 2021].
  2. Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 134. ISBN 8446011239. 
  3. Brinkman, J. A. "The monarchy in the time of the Kassite dynasty". A: XIXe Rencontre Assyriologique Internationale organisée par le Groupe François Thureau-Dangin, Paris, 29 juin-2 juillet 1971. Paris: Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1971, p. 395-408
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassites