Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil. Aquest temple era considerat el "punt d'unió" entre el cel i la terra. Se suposa que el nom d'Enlil vol dir "rei del vent", i estava associat a l'aire, la terra i les tempestes. Després va ser adorat pels accadis, els babilonis, els assiris i els hurrites.[1]

Infotaula personatgeEnlil
EnlilandNinlil.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdéu Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNinhursag, Ninlil, Ereixkigal i Damgalnuna Modifica el valor a Wikidata
PareAn Modifica el valor a Wikidata
FillsNinurta, Nanna, Adad, Pabilsaĝ (en) Tradueix, Nergal, Nusku i Namtar Modifica el valor a Wikidata
GermansEnki Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentMarduk Modifica el valor a Wikidata

Per molts, és considerat el déu suprem, ja que en el seu nom s'escollien els reis. Amb les divinitats del Cel i de la Terra (An i Ki) forma la tríada còsmica. Almenys des de l'any 2500 aC, el seu temple a Nippur va ser el centre espiritual de Sumèria. Enlil va assumir la major part dels poders d'An i era considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seva benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitud. El seu nombre màgic era el 50.[2]

Estava casat amb la dea Ninlil i era considerat germà de Ki (encara que, de vegades també apareix com el seu espòs). Desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil, després la seva esposa, va tenir descendència amb ella i el va acompanyar a l'exili: Nanna o Nergal o Sin, déu de la lluna. Al marxar al seu exili, Enlil va demanar a tres guardians del món terrenal de no revelar el lloc on era, i va agafar l'aparença d'aquests tres per presentar-se a Ninlil. S'hi va unir tres vegades, de les que van néixer tres deïtats (entre aquestes, Meslamtea i Ninazu). Altres fills d'Enlil amb Ninlil van ser Ninurta (o Ningirsu), Nisaba (dea del gra) i Pabilsag (a vegades igualada a Ninurta i a vegades a Enbilulu); amb Ereixkigal, Enlil va ser el pare de Namtar.[1]

Segons un himne sumeri, Enlil era tan sant que ni tan sols els altres déus podien mirar-lo. Va tenir un gran protagonisme durant el segle xxiv aC durant la puixança de Nippur. El seu culte va anar desapareixent quan Nippur va ser saquejada pels elamites l'any 1230 aC i finalment va ser suplantat com a déu principal del panteó mesopotàmic pel déu nacional babilònic Marduk. El déu babilònic Bel era una deïtat sincrètica del germà d'Enlil, Enki, del fill d'Enki, Marduk, i del déu pastor Dumuzi.

Enlil té un paper important en el mite de la creació sumeri. Va separar An (el cel) de Ki (la terra), i va fer el món habitable per als humans. En el mite sumeri del diluvi, Enlil recompensa a Ziusudra amb la immortalitat per haver sobreviscut a la inundació, i en el mite deldiluvi babilònic, Enlil va ser el causant de la inundació,que va enviar per exterminar la raça humana, fart del soroll que feien els homes i que l'impedien de dormir.[2]

En diversos mites, com ara l'Epopeia d'Anzu, Enlil ocupa un lloc destacat, i també en les anomenades Taules del Destí.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Coleman, J. A. The dictionary of mythology: an A-Z of themes, legends and heroes. Londres: Arcturus, 2019, p. 108. ISBN 9781838570279. 
  2. 2,0 2,1 Dalley, Stephanie (ed.). Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgamesh, and Others. Oxford: Oxford University Press, 1989, p. 109-116. ISBN 9780192817891. 
  3. Kramer, S. N. The Sumerians : their history, culture, and character. Chicago: University of Chicago Press, 1968, p. 119. 

BibliografiaModifica