Nanna (en sumeri: 𒀭𒋀𒆠 DŠEŠ.KI, DNANNA) va ser el déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur. És un déu de la Lluna, també conegut com a Suen i Sin pels accadis i els babilonis (en accadi: 𒂗𒍪 EN.ZU, pronunciat Su'en, Sîn).

Infotaula personatgeNanna
𒂗𒍪 i 𒀭𒋀𒆠 Modifica el valor a Wikidata
Khashkhamer seal moon worship.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat lunar Modifica el valor a Wikidata
Epònimpecat Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia mesopotàmica i mitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNingal Modifica el valor a Wikidata
MareNinlil Modifica el valor a Wikidata
PareEnlil Modifica el valor a Wikidata
FillsUtu, Inanna, Adad i Nusku Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentKusuh, Yarikh, Arma i Lluna Modifica el valor a Wikidata

Als segells cilíndrics, se'l representa com un vell amb una barba llarga i el símbol de la mitja lluna. En el sistema astrològic-teològic està representat pel nombre 30 i la lluna. Aquest nombre probablement es refereix al nombre mitjà de dies (concretament al voltant dels 29,53) que té un mes lunar, mesurat entre successives llunes noves. És fill d'Enlil i de Ninlil i es va casar amb Ningal. Amb ella va tenir els déus que simbolitzen els fenòmens atmosfèrics, com ara Adad, i de Utu/Xamaix, "el Sol". També d'Inanna/Ixtar, la deessa del planeta Venus.[1]

Se l'anomenava també En-zu, que significa "senyor de la saviesa". Durant el període circa 2600 aC–2400 aC, quan Ur va exercir la supremacia sobre la vall de l'Eufrates, Nanna/Sin va ser considerat el cap del panteó de la religió mesopotàmica. En aquest període se'l designava "pare dels déus", "cap dels déus", "creador de totes les coses". La "saviesa" personificada pel déu de la lluna es referia també a la ciència de l'astronomia o a la pràctica de l'astrologia, on l'observació de les fases de la lluna és un factor important. Es va establir la doctrina d'una tríada formada per Sin/Nanna i els seus fills.[2][1]

Sin tenia una barba feta de lapislàtzuli i muntava sobre un bou alat. El toro era un dels seus símbols, que va prendre del seu pare Enlil, anomenat "Toro del cel", juntament amb la mitja lluna. Un text sumeri conegut am el nom d'Enlil i Ninlil parla del descens d'aquestes dues divinitats a l'inframón Ninlil estava embarassada de Nanna/Sin, on es van dur a terme tres "substitucions" per permetre el naixement i l'ascens de Nanna/Sin.[2] La història mostra algunes similituds amb el text conegut com el Viatge d'Inanna als inferns.[1]

BibliografiaModifica

  • Hall, Mark Glenn. A study of the Sumerian moon-god, Nanna/Suen. University of Pennsylvania 1985. 2 vols. Tesi doctoral.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Lurker, Manfred. The Routledge dictionary of gods and goddesses, devils and demons. Londres: Routledge, 2016, p. 227. ISBN 9781138142091. 
  2. 2,0 2,1 Green, Tamara M. The city of the moon god religious traditions of Harran. Leiden: Brill, 1992, p. 36-37, 67. ISBN 9789004095137. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nanna