Ixtar

Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i la mitologia hittita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes. També va ser coneguda pel nom d'Astarte pels fenicis i Inana pels sumeris. És l'antecessora de Venus. Se l'associa a una estrella de cinc puntes o pentacle. Es considera una dea "vagina ", és a dir, destructora alhora que atraient (un arquetip present en totes les cultures, similar al de Kali, entre d'altres).

Ixtar

Tipus	deesa deïtat de la fertilitat deïtat de la guerra
Epònim	Inanna
Context
Mitologia	mitologia sumèria
Dades
Sexe	dona
Família
Cònjuge	Dumuzi

Detall de la reconstruïda Porta d'Ixtar.

A Babilònia, rebé el nom d'Annunitum, que derivava d'Inanna-annunitum (Ixtar Annunitum, Ixtar la Barallosa). Els reis d'Accàdia la invocaven en les seves inscripcions; després, el qualificatiu va esdevenir deïtat separada i fou una dea guerrera en l'èpica de Naram-Sin d'Accàdia. Va tenir un temple a Kisurra, però el seu culte fou establert a Sippar (on fou la deïtat tutelar), Nippur, Uruk i Ur. En aquesta darrera, va tenir un temple anomenat E-ulmash i fou coneguda com a Ulmasitum.

El seu culte incloïa prostitució ritual, especialment a Nínive, i va ser un dels més estesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment un ritu que simulava el seu matrimoni sagrat. Es creu que els diàlegs d'aquesta cerimònia van inspirar el Càntic dels Càntics de la Bíblia.

Va descendir a l'inframón a la recerca de la seva germana, en un altre motiu arquetípic model de Persèfone. El seu amant predilecte és Tammuz, tot i que va tenir moltes parelles (una que la va refusar va ser l'heroi Guilgameix).

Carl Gustav Jung la va escollir com a símbol del procés final d'individuació.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixtar

• A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology (anglès)