Ixtar
Ixtar (Ištar)[1] era, en la mitologia babilònica i la mitologia hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.[2] També va ser coneguda pel nom d'Astarte pels fenicis i Inana pels sumeris. És l'antecessora de Venus. Se l'associa a una estrella de cinc puntes o pentacle. Hom la considera una deessa "vagina", és a dir, destructora alhora que atraient (un arquetip present en totes les cultures, similar al de Kali, entre d'altres).
  | |
| Tipus | deesa deïtat de la fertilitat deïtat de la guerra |
|---|---|
| Epònim | Inanna |
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Sexe | dona |
| Família | |
| Cònjuge | Dumuzi i Asshur |
| Pare | Nanna |
| Germans | Ereixkigal i Xamaix |
| Altres | |
| Equivalent | Astarte, Sausga i Inanna |
A Babilònia, rebé el nom d'Annunitum, que derivava d'Inanna-annunitum (Ixtar Annunitum, Ixtar la Barallosa). Els reis d'Accàdia la invocaven en les seves inscripcions; després, el qualificatiu va esdevenir deïtat separada i fou una dea guerrera en l'èpica de Naram-Sin d'Accàdia.[3] Va tenir un temple a Kisurra, però el seu culte fou establert a Sippar (on fou la deïtat tutelar), Nippur, Uruk i Ur. En aquesta darrera, va tenir un temple anomenat E-ulmash i fou coneguda com a Ulmasitum.
El seu culte incloïa prostitució ritual, especialment a Nínive, i va ser un dels més estesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment un ritu que simulava el seu matrimoni sagrat. Es creu que els diàlegs d'aquesta cerimònia van inspirar el Càntic dels Càntics de la Bíblia. Alguns dels símbols iconogràfics que l'acompanyaven són l'estrella (sovint de vuit puntes), la roseta, els coloms i els lleons.
Va descendir a l'inframón a la recerca de la seva germana, en un altre motiu arquetípic model de Persèfone. El seu amant predilecte és Tammuz, tot i que va tenir moltes parelles (una que la va refusar va ser l'heroi Guilgameix).
Carl Gustav Jung la va escollir com a símbol del procés final d'individuació.
ReferènciesModifica
- ↑ Referències de la grafia catalanitzada: Fundació Espriu Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine. i Xtec
- ↑ «Symbols of Hittite goddess of sexuality found on 4,000-year-old tablet discovered in central Turkey». Hürriyet Daily News, 13-08-2015 [Consulta: 15 agost 2015].
- ↑ Ancient Egypt and the Near East (en anglès). Marshall Cavendish, 2010, p. 53. ISBN Marshall Cavendish.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixtar |