An
An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni. En ( el 'cel') i Ki (la 'terra') serien els pares de quasi tots els altres déus. Era el rei dels déus, esperits i dimonis, i residia a les regions celestials; hauria establert el poder per jutjar els criminals. Juntament amb Enki i Enlil, formava la tríada suprema del panteó sumeri. Encara que era el déu suprem, la seva figura a la mitologia és més aviat difusa, i pren poques decisions com a déu primordial. Habitualment, Nammu és considerada la seva esposa (encara que Inanna o Ixtar d'Uruk és també considerada la seva esposa) i Enki en seria un dels fills. Després del diluvi, An i Enlil van fer Ziusudra immortal i se'l van emportar a viure a Dilmun (al golf Pèrsic).
  | |
| Tipus | déu de Religió a Mesopotàmia |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Sexe | home |
| Família | |
| Cònjuge | Ki, Inanna, Antu, Uras i Ninhursag |
| Mare | Kishar |
| Pare | Anšar |
| Fills | Amurru, Erra (en)  , Bau, Gibil (en) , Nisaba, Enlil, Gatumdu, Labartu, Adad, Sebettu (it) , Sebitti (en) , Inanna, Ereixkigal i Q11714238 |
| Germans | Uras |
| Altres | |
| Part de | mitologia sumèria i religió babilònica |
El seu primer temple es va construir a Uruk. Se li associa el nombre seixanta, sagrat en aquesta mitologia.[1][2]
ReferènciesModifica
- ↑ Filoramo, Giovanni (ed.). Diccionario Akal de las religiones. Tres Cantos: Akal, 2001, p. 54. ISBN 9788446015543.
- ↑ Feliu Mateu, Lluís (ed.). Enuma Elis y otros relatos babilónicos de la Creación. Madrid: Trotta, 2021, p. 115. ISBN 9788413640266.
BibliografiaModifica
- Michael Jordan, Encyclopedia of Gods: Over 2500 Deities of the World. Londres: Kyle Cathie, 2002. ISBN 9781856266369
Enllaços externsModifica