Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.

Plantilla:Infotaula personaAlexandre I Balas
Imatge
Moneda de plata d'Alexandre Balas. La inscripció grega diu ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΛΕΧΑΝΔΡΟΥ ("rei Alexandre"). La data ΓΞΡ és l'any 163 de l'era selèucida que correspon entre el 150 i 149 aC. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Esmirna (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort145 aC Modifica el valor a Wikidata
Rei Selèucida
150 aC – 146 aC
← Demetri I SoterDemetri II Nicàtor → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSelèucides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCleòpatra Tea Modifica el valor a Wikidata
FillsAntíoc VI Dionisi Modifica el valor a Wikidata
PareAntíoc IV Epífanes Modifica el valor a Wikidata
GermansNysa
Antíoc V Eupàtor
Laòdice VI Modifica el valor a Wikidata

Encara que es feia passar per fill d'Antíoc IV Epifanes, es creu que era un aventurer nascut a Esmirna d'origen humil. Heraclides, antic primer ministre i germà del sàtrapa de Babilònia Timarc, el va utilitzar per organitzar una aliança contra el rei Demetri I Soter encapçalada per Pèrgam, Egipte i Roma. El Senat romà el va reconèixer com a legítim rei al 154 aC i va esclatar la guerra civil. El 150 aC es va produir a Antioquia una revolta al seu favor i Demetri I va morir a la lluita. Alexandre va ser proclamat rei i es va casar amb Cleòpatra Thea, filla de Ptolemeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar.

El 147 aC Demetri II Nicàtor, fill de Demetri I Soter, es va revoltar; el seu lloctinent Apol·loni va desembarcar amb alguns partidaris a Fenícia i va atreure partidaris a la causa del seu senyor tant a Fenícia com a Palestina. Jonatan Macabeu, aliat a Alexandre, el va atacar a Jaffa i Apol·loni va fugir cap a Jamnia i després mes al sud perseguit per Jonatan, que el va derrotar altra vegada a Ashod. Després Jonatan va entrar a Ascaló sense lluita. Mentrestant Demetri havia desembarcat amb mercenaris cretencs a la costa prop d'Antioquia. Ptolemeu VI d'Egipte, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesíria que de fet va annexionar. Això va fer que patís un atemptat a mans d'Amoni, un dels favorits d'Alexandre, i llavors Ptolemeu va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri, que va guanyar una batalla decisiva prop d'Antioquia (La batalla de l'Orontes 146 aC) i va entrar a la ciutat on va ser coronat rei. Es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que va abandonar a Alexandre per ordre del seu pare.

Alexandre es va escapar al territori dels Nabateus, on el seu rei el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolemeu VI Filomètor, que va morir poc després a causa de les ferides rebudes en la batalla de l'Orontes i els egipcis van evacuar la Celesíria.[1]

Referències

modifica
  1. Alexander Balas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 114
Precedit per:
Demetri I Soter
Imperi Selèucida Succeït per:
Demetri II Nicàtor