Dinastia selèucida
No s'ha de confondre amb Dinastia seljúcida. |
La dinastia selèucida o els Seleucidae (del grec: Σελευκίδαι , Seleukídai) va ser una família reial grega macedònia, fundada per Seleuc I Nicator, que va governar l'Imperi selèucida centrat al Pròxim Orient i regions de la part asiàtica de l'anterior Imperi Persa aquemènida durant el període hel·lenístic.
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia |
Història | |
Creació | 305 aC |
Història
modificaRerafons
modificaSeleuc (c. 358 – 281 aC) va servir com a oficial d'Alexandre el Gran, comandant el cos d'infanteria d'elit de l'exèrcit macedoni: els "Escudants" (Hypaspistai), més tard coneguts com els "Escuts de plata" (Ἀργυράσπιδες / Argyraspides). Després de la mort d'Alexandre l'any 323 aC, la Partició de Triparadis va assignar Seleuc com a sàtrapa de Babilònia l'any 321 aC. Antígon, el sàtrapa de bona part de l'Àsia Menor, va obligar a Seleuc a fugir de Babilònia, però, amb el suport de Ptolemeu, el sàtrapa d'Egipte, Seleuc va tornar l'any 312 aC. Les conquestes posteriors de Seleuc van incloure Pèrsia i Mèdia. Va formar una aliança amb el rei indi Chandragupta Maurya (regna el 324-297 aC). Seleuc va derrotar Antígon a la batalla d'Ipsus l'any 301 aC i Lisímac (rei de Tràcia, Macedònia i Àsia Menor) a la batalla de Corupedium (prop de Sardes) l'any 281 aC. Ptolemeu Ceraunus va assassinar Seleuc més tard el mateix any. El fill gran de Seleuc, Antíoc I, el va succeir com a governant dels territoris selèucides.[1]
Història moderna
modificaEl 2019, un ciutadà del Kirguizstan anomenat Kubanychbek Kendirbaev va fundar un "Fons de caritat públic" anomenat Seleucia ; historiador i genealogista, va afirmar que ell i el seu clan Beshkoruk són descendents directes de la dinastia selèucida. Kendirbaev va citar el seu avi emir Shyrdakbek Khan, un manuscrit d'un ancià del clan, i la seva prova d'ADN que mostrava marcadors de l'haplogrup I1 originàriament nòrdic, poc present a Grècia (i tampoc a l'Àsia central).[2]
Governants selèucides
modificaRetrat | rei | Regnat (BC) | Consort(s) | Comentaris |
---|---|---|---|---|
Seleuc I Nicator | Sàtrapa 320–315, 312–305 aC
Rei 305–281 aC |
Apama | ||
Antíoc I Sòter | co-governant del 291, va governar el 281–261 aC | Estratònica de Síria | Co-governant amb el seu pare durant 10 anys. | |
Antíoc II Theos | 261–246 aC |
|
Berenice era filla de Ptolemeu II d'Egipte. Laòdice la vaig fer assassinar a ella i al seu fill. | |
Seleuc II Callinicus | 246–225 aC | Laòdice II | ||
Seleucus III Ceraunus (o Soter) | 225–223 aC | Seleuc III va ser assassinat per membres del seu exèrcit. | ||
Antíoc III el Gran | 223–187 aC |
|
Antíoc III era germà de Seleuc III. | |
Seleuc IV Filopator | 187–175 aC | Laòdice IV | Aquest va ser un matrimoni entre germans. | |
Antíoc IV Epífanes | 175–163 aC | Laòdice IV | Aquest va ser un matrimoni entre germans. | |
Antíoc V Eupator | 163–161 aC | |||
Demetri I Soter | 161–150 aC |
|
Fill de Seleuc IV Filopator i Laòdice IV. | |
Alexandre I Balas | 150–145 aC | Cleòpatra Thea | Fill d'Antíoc IV i Laodice IV . | |
Demetri II Nicàtor | primer regnat, 145–138 aC | Cleòpatra Thea | Fill de Demetri I. | |
Antíoc VI Dionís (o Epífanes) | 145-140 aC? | Fill d'Alexandre Balas i Cleòpatra Thea. | ||
Diòdot Trifó | 140–138 aC | General que fou regent d'Antíoc VI Dionís. Va prendre el tron després d'assassinar el seu càrrec. | ||
Antíoc VII Sidetes (o Euergetes) | 138–129 aC | Cleòpatra Thea | Fill de Demetri I. | |
Demetri II Nicàtor | segon regnat, 129-126 aC | Cleòpatra Thea | Demetri va ser assassinat a instigació de la seva dona Cleòpatra Thea. | |
Alexandre II Zabinas | 129–123 aC | Contrarei que afirmava ser fill adoptiu d'Antíoc VII Sidetes. | ||
Cleòpatra Thea | 126–121 aC | Filla de Ptolemeu VI d'Egipte. Casat amb tres reis: Alexandre Balas, Demetri II Nicàtor i Antíoc VII Sidetes. Mare d'Antíoc VI, Seleuc V, Antíoc VIII Grypus i Antíoc IX Cizicenus. Corregent amb el seu fill Antíoc VIII Grypus. Gorgias (General grec) i Guerra contra els jueus. | ||
Seleuc V Filomètor | 126/125 aC | Assassinat per la seva mare Cleopatra Thea. | ||
Antíoc VIII Grypus | 125–96 aC |
|
||
Antíoc IX Cizicenus | 114–96 aC |
|
||
Seleuc VI Epifanes Nicator | 96–95 aC | |||
Antíoc X Eusebes Philopator | 95–92 aC o 83 aC | Cleòpatra Selene I | ||
Demetri III Eucer (o Filòpator) | 95–87 aC | |||
Antíoc XI Epífanes Filadèlfo | 95–92 aC | |||
Felip I Filadèlfo | 95–84/83 aC | |||
Antíoc XII Dionís | 87–84 aC | |||
Seleuc VII Kybiosaktes o Philometor | 83–69 aC | |||
Antíoc XIII Asiàtic | 69–64 aC | |||
Felip II Filoromeu | 65–63 aC |
Referències
modifica- ↑ Plini, Naturalis Historiæ, VI.22.4
- ↑ Chrysopoulos, Philip. «Greek Descendants of the Seleucid Dynasty in Today’s Kyrgyzstan». Greek Reporter, 21-07-2021. Arxivat de l'original el de novembre 21, 2021. [Consulta: de juny 7, 2022].
- ↑ Jens Jakobsson. History of Iran: Seleucid Empire (en anglès). History Chamber Society, 2004.
Bibliografia
modifica- Glanville Downey. History of Antioch. Princeton University Press, 8 desembre 2015, p. 735–736. ISBN 978-1-4008-7773-7.
- Mehrdad Kia. The Persian Empire: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 27 juny 2016, p. 287–311. ISBN 978-1-61069-391-2.
- Historia Universal Oriente y Grecia, Ch. Seignobos. Editorial Daniel Jorro, Madrid 1930.
- Grecia cuna de Occidente de Peter Levi. Ediciones Folio S.A. ISBN 84-226-2616-0
- La Historia y sus protagonistas, Ediciones Dolmen, 2000.
- A. Houghton, C. Lorber, Seleucid Coins. A Comprehensive Catalogue, Part I, Seleucus I through Antiochus III, With Metrological Tables by B. Kritt, I-II, New York - Lancaster - London, 2002.
- G. G. Aperghis, The Seleukid Royal Economy. The Finances and Financial Administration of the Seleukid Empire, Cambridge, 2004.
- Laurent Capdetrey, Le pouvoir séleucide. Territoire, administration, finances d'un royaume hellénistique (312-129 avant J.C.). (Collection "Histoire"). Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2007.
Enllaços externs
modifica- Livius, L'Imperi Selèucida Arxivat 2008-08-05 a Wayback Machine. per Jona Lendering
- Genealogia dels Selèucides Arxivat 2009-03-22 a Wayback Machine.
- The Empire on Facebook