150 aC
any
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 150 aC (cl aC) |
| Islàmic | 795 aH – 794 aH |
| Xinès | 2547 – 2548 |
| Hebreu | 3611 – 3612 |
| Calendaris hindús | -94 – -93 (Vikram Samvat) 2952 – 2953 (Kali Yuga) |
| Persa | 771 BP – 770 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 101 |
| Ab urbe condita | 604 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC | |
| Anys | |
| 153 aC 152 aC 151 aC - 150 aC - 149 aC 148 aC 147 aC | |
Esdeveniments Modifica
Llocs Modifica
Anatòlia Modifica
- Nicomedes II, fill del rei Prúsies II, que ha sigut enviat a Roma per argumentar a favor de les petites reparacions derivades del seu pare que va perdre la guerra contra Pèrgam, obté el suport del senat romà fins al punt que Prúsies envia un emissari amb ordres secretes d'assassinar Nicomedes. Tanmateix, l'emissari revela la trama de Nicomedes i el persuadeix de rebel·lar-se contra el seu pare.
- Mitridates V Evergetes, succeïx a Mitridates IV com a rei de Pont. Continua l'estratègia de mantenir una aliança amb els romans que va ser iniciat pel seu predecessor.
Cartago Modifica
- Comença la tercera Guerra Púnica entre Roma i Cartago. (data aproximada)
- Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, és enviat pel general romà Luci Licini Lucul·le, a Numídia per obtenir alguns dels elefants numidians del rei Masinissa I i amic del seu avi Publi Corneli Escipió Africà Major.
Hispània Modifica
- Els romans, dirigits pel pretor Servi Sulpici Servi Galba, derroten els lusitans en una gran batalla a Hispània. A continuació, trenquen la seva promesa dels rebels derrotats lusitanians de la institució de la matança de 9.000 homes durant les conversacions de pau. Posteriorment, 20.000 lusitans són venuts com a esclaus a la Gàl·lia.
Imperi Selèucida Modifica
- El Pretendent al tron de l'Imperi Selèucida, Alexandre I Balas, que presumeix de ser el fill del difunt Antíoc IV Epífanes, es converteix en governant de la regió després de tenir el suport del senat romà, Pèrgam i de Ptolemeu VI Filomètor.
- El nou rei es casa amb Cleòpatra Thea.
República Romana Modifica
- Tit Quinti Flaminí II i Mani Acili Balb són cònsols.
- El senat romà mostra un fort descontentament contra la decisió de Cartago per lliurar una guerra contra el seu veï sense el consentiment de Roma. El censor romà i el senat dona ordres de reunir un exèrcit contra Cartago.
Temàtiques Modifica
- Primera documentació sobre els oracles del poble celta.
Art Modifica
- Es comença l'estàtua hel·lenística del governador que acabarà 10 anys més tard. En l'actualitat es conserva al Meseu Nacional de Roma.
- Es construeix la Venus de Milo la qual s'acabarà de fer 25 anys més tard (el 125 aC), la qual es descobreix el 1820 i es troba al museu del Louvre, París.
Astronomia Modifica
Naixements Modifica
Necrològiques Modifica
- Demetri I Sòter, rei selèucida de Síria.
- Mitridates IV del Pont.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 150 aC |