El 153 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lusc i Nobílior o també any 601 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «153 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre153 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià153 aC (cliii aC)
Islàmic798 aH – 797 aH
Xinès2544 – 2545
Hebreu3608 – 3609
Calendaris hindús-97 – -96 (Vikram Samvat)
2949 – 2950 (Kali Yuga)
Persa774 BP – 773 BP
Armeni-
Rúnic98
Ab urbe condita601
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC
Anys
156 aC 155 aC 154 aC - 153 aC - 152 aC 151 aC 150 aC

Esdeveniments

modifica

Àsia menor

modifica

Illa de Rodes

modifica
  • Aquest any esclata la guerra entre Rodes i Creta. Astimedes, almirall dels rodis, és enviat a Roma com a ambaixador.[3]

Antiga Roma

modifica

Hispània

modifica
  • Quan s'aixequen els lusitans i arrosseguen els celtibers a la revolta en el marc de la Segona guerra celtibera, Fulvi Nobílior marxa cap a Hispània amb 30.000 homes. Obliga les tribus dels titos i els bel·les, reunits a Segeda (avui anomenada La Higuera, a sotmetre's. Alguns celtibers es refugien al territori dels arevacs, que elegeixen com a cap de guerra a Car (Carus). Car, amb només sis mil homes, venç a Nobílior tres dies després, el 23 d'agost, el dia en què es celebrava la Vulcanàlia, una festa en honor de Vulcà. La derrota es tal que es decideix que mai més cap general romà lluitaria aquell dia si no n'era obligat. Nobílior fa un atac de la cavalleria on va morir Car i part dels seus homes. Una mica després el cònsol rep reforços de cavalleria númida i alguns elefants enviats per Masinissa I. Els celtibers, espantats, es refugien darrere de les muralles de Numància. Nobilior els persegueix i els tanca darrere els murs de la ciutat. Sota els murs de Numància els elefants númides es desboquen i creen confusió a les files romanes i una sortida afortunada dels arevacs acaba amb la mort de quatre mil romans i la captura dels elefants.[6][7]
  • El pretor Luci Mummi Acaic, governador de la Hispània Citerior, obté algunes victòries sobre els lusitans. Quan torna a Roma l'ant següent (152 aC) rep els honors del triomf.[8]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Polibi. Història, XXXIII, 11
  3. Polibi. Història, XXXIII, 14
  4. Titus Livi. Epítom, XLVII
  5. Cassiodor. Chronicon
  6. Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 45-47
  7. Polibi. Història, XXXV, 4
  8. Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 57