Segons la Bíblia, Sedecies (en hebreu צִדְקִיָּהוְ [ṣiḏqiyyahû]) va ser el vintè i últim rei de Judà. Va regnar 11 anys entre 597-586 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 617-607 a.n.e. segons la cronologia bíblica.

Infotaula de personaSedecies
Zedekiah.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement617 aC Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 587 aC Modifica el valor a Wikidata
Babilònia (Imperi Aquemènida) Modifica el valor a Wikidata
Rei de Judà
597 aC – 587 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia de David Modifica el valor a Wikidata
FillsMulek Modifica el valor a Wikidata
ParesJeconies Modifica el valor a Wikidata i Hamutal Modifica el valor a Wikidata
GermansJoiaquim i Joahaz de Judà Modifica el valor a Wikidata

Fill de Josies i de la seva esposa Hamutal; l'últim rei jueu que va regnar a Jerusalem. El rei babiloni Nabucodonosor II el va fer rei vassall i li va canviar el nom de Matanià a Sedecies. Durant els onze anys del seu regnat va oposar-se a l'adoració de Jehovà.[1]

Dependència de BabilòniaModifica

Sembla ser que al principi del regnat de Sedecies van arribar missatgers d'Edom, Moab, Ammon, Tir i Sidó, possiblement amb la intenció de fer que Sedecies s'unís a ells en una coalició per lluitar contra el rei Nabucodonosor II.[2] La Bíblia no revela exactament el que els missatgers van aconseguir. És possible que la seva missió no tingués èxit, ja que el profeta Jeremies va instar Sedecies i els seus súbdits a romandre submisos al rei de Babilònia.[3]

Sedecies va anar en persona a Babilònia en el quart any del seu regnat. Probablement ho va fer per presentar un tribut i així reafirmar a Nabucodonosor II la seva lleialtat com a rei vassall.[4]

Rebel·lió i segon setgeModifica

Aproximadament tres anys més tard, Sedecies es va rebel·lar contra Nabucodonosor II i va recórrer a Egipte a la recerca d'ajuda militar.[5] A causa d'això, els exèrcits babilonis comandats per Nabucodonosor II van marxar contra Jerusalem. Aquest seria el segon setge babiloni que patiria Jerusalem. Una força militar egípcia, però, es va dirigir a Jerusalem, cosa que va fer que els babilonis retiressin el setge temporalment.[6]

Caiguda de JerusalemModifica

Finalment els babilonis tornen a assetjar la ciutat i a l'any onzè de Sedecies, el mes quart, el dia nou del mes, van obrir una bretxa als murs de Jerusalem. Sedecies i els seus homes de guerra van fugir durant la nit, però van ser enxampats en les planes desèrtiques de Jericó i Sedecies va ser portat davant Nabucodonosor II. Els fills de Sedecies van ser executats davant dels seus ulls. Ja que llavors Sedecies no tenia més que trenta-dos anys, els nois no podien haver tingut molts anys. Després d'haver sigut testimoni de la mort dels seus fills, Sedecies va ser encegat, lligat amb grillons de coure i portat a Babilònia, on va morir empresonat.[7] Jerusalem i el seu temple van ser destruïts i els supervivents van ser desterrats a Babilònia. Així va arribar la fi del Regne de Judà.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedecies
  1. 2Re 24: 17-19; 2Cr 36: 10-12; Jer 37: 1; 52: 1, 2
  2. Jr 27: 1-3 (que el versicle 1 digui Joiaquim en comptes de Sedecies pot ser degut a un error de transcripció)
  3. Jr 27: 2-22
  4. Jr 51: 59-64
  5. 2Re 24:20; 2Cr 36:13; Jer 52: 3; Eze 17:15
  6. Jer 37:5
  7. 2Re 25: 2-7; Jer 39: 2-7; 44:30; 52: 6-11; compari amb Jer 24: 8-10; Eze 12: 11-16; 21: 25-27


Precedit per:
Jeconies
Rei del Regne de Judà
11 anys
Succeït per:
Fi del Regne de Judà