Marc Claudi Marcel (cònsol 183 aC)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, probablement germà de Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus tot i portar el mateix praenomen. Formava part de la gens Clàudia, i era de la família dels Claudi Marcel.

Plantilla:Infotaula personaMarc Claudi Marcel
Nom original(la) Marcus Claudius Marcellus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDesprés de 230 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort169 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Decemvir sacris faciundis (en) Tradueix
190 aC – 170 aC
Pretor
188 aC – 188 aC
Pretor
185 aC – 185 aC
Cònsol romà
183 aC – 183 aC
Juntament amb: Quint Fabi Labeó
Procònsol
182 aC – 182 aC
Procònsol
181 aC – 181 aC
Legat
173 aC – 173 aC
Decemvir sacris faciundis (en) Tradueix
169 aC – 169 aC
Legat
169 aC – 169 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudi Marcel Modifica el valor a Wikidata
ParesMarcus Claudius Marcellus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Era probablement pretor l'any 185 aC, segons diu Titus Livi, encara que l'anomena Marcellinus i no Marcellus. L'any 183 aC va ser elegit cònsol junt amb Quint Fabi Labeó i els va ser assignada Ligúria com a província consular. Però Marcel es va dirigir principalment contra els gals que havien creuat els Alps i s'havien establert a la zona d'Aquileia, i que van ser derrotats i obligats a marxar a través de les muntanyes. Després va portar les seves forces a Ístria, però no va fer gran cosa i finalment va retornar a Roma per dirigir els comicis. Va ser també decemvir sacrorum i va morir l'any 169 aC.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 931.