Marc Porci Cató Licinià el vell

Marc Porci Cató Licinià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un jurista romà. Era fill de Marc Porci Cató Censorí i de Licínia. Pel nom de la seva mare el van conèixer per Licinià, i per distingir-lo del seu germanastre Marc Porci Cató Salonià, fill d'una altra dona del seu pare, Salònia. Formava part de la gens Pòrcia i era de la família dels Cató.

Infotaula de personaMarc Porci Cató Licinià el vell
Biografia
Naixement192 aC
Roma
Mort152 aC (39/40 anys)
Roma
  Senador de la República Romana 

Activitat
OcupacióPolític i militar
PeríodeRepública Romana
Família
FillsGai Porci Cató Licinià
Marc Porci Cató Licinià el Jove
ParesMarc Porci Cató CensoríQ1281529 Tradueix
GermansMarc Porci Cató Salonià el vell
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Censorí no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xilo, supervisés l'educació del seu fill, per por a que el nen adquirís hàbits d'esclau, però Xilo va escriure alguns textos d'història per a ell en lletres grans, i més endavant va compondre una mena d'enciclopèdia per al seu ús. El jove Cató es va convertir en un home savi i virtuós.

Va servir per primera vegada com a soldat l'any 173 aC quan va fer campanya a Ligúria sota el cònsol Marc Popil·li Laenes III. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any 168 aC va lluitar contra Perseu de Macedònia a Pidna sota el cònsol cònsol Emili Paul·le, casant-se després amb la seva filla, Emília Tèrcia. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa i finalment va poder-la recuperar. Els detalls d'aquest combat els expliquen amb variants, diversos autors. Va tornar cobert de ferides, i va ser rebut amb entusiasme pel cònsol, que el va autoritzar a anar-se'n de l'exèrcit per poder-les sanar. El seu pare sembla haver-li advertit que no tornés a la legió, ja que després de l'aprovació de sortir-ne, ja no era soldat.

Des d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.[1] Aule Gel·li, que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit egregios de juris disciplina libros.[2] El Digest menciona amb freqüència la Regula o sententia Catoniana que era una coneguda regla del dret romà que venia a dir que un testament no seria vàlid, a menys que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere.

Va morir el 152 aC quan havia estat designat pretor però no havia començar a exercir. El seu pare, que encara vivia, conforme a la seva fama, va patir la seva pèrdua renunciant als seus béns i, gairebé pobre, li va donar un funeral molt frugal.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 644. 
  2. Aule Gel·li. Les nits àtiquesXIII,18