Marc Porci Cató Uticense II
Marc Porci Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) va ser fill de Cató d'Utica i Atília. Va acompanyar al seu pare quan va fugir d'Itàlia l'any 49 aC i va restar al seu costat fins a la nit de la seva mort a Útica l'any 46 aC.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 73 aC  antiga Roma |
| Mort | 23 octubre 42 aC (30/31 anys) Filipos (Grècia) |
| Causa de mort | Mort en guerra |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Participà en | |
| 3 octubre 42 aC | Batalla de Filipos |
| Família | |
| Família | Porci Cató |
| Pares | Marc Porci Cató Uticensis i Atília |
| Germans | Pòrcia Cató, Porcia, Porcius Cato i Porcia |
| Cronologia | |
| 43 aC | proscripció
|
Juli Cèsar el va perdonar i li va permetre conservar les propietats del seu pare. A la mort de Cèsar es va incorporar als seguidors de Brut, que era el marit de la seva germana Pòrcia, i el va seguir a Macedònia i Àsia.
Era un home de temperament càlid i sensual al que li agradaven les dones, i això va donar lloc a una broma quan a Capadòcia va visitar a un tal Marfadates, que tenia una dona extremament bonica de nom Psique (Psyche). Es deia que Cató i el seu amfitrió tenien entre tots dos només una ànima (Psyche).
Va lluitar a les dues batalles de Filipos. Va ser mort a la segona batalla de Filipos l'any 42 aC (a l'edat de 31 anys). Segons Plutarc, a mesura que l'exèrcit enemic anava vencent la batalla, Marc Porci es va negar a retirar-se i, en lloc d'això, va avançar cap a les files de l'enemic, suposadament sense casc ni armadura, per a aconseguir la seva mort.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Plutarc. Cato Minor XXIV,6; LII,2; LXXIII,1-2