Marcel Detienne

historiador belga

Marcel Detienne (Lieja, 11 d'octubre de 1935 - Nemours, 21 de març de 2019) és un hel·lenista i antropòleg comparatista belga, especialista sobretot en el llenguatge i l'autoctonia a la Grècia antiga.

Infotaula de personaMarcel Detienne
Biografia
Naixement11 octubre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Nemours (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París
Universitat de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, professor d'universitat, mitògraf, filòleg clàssic, historiador, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Johns Hopkins
Universitat de París
École des hautes études en sciences sociales
École pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralLouise Bruit Zaidman (en) Tradueix, Arnaud Zucker, Bernard Mezzadri (en) Tradueix, Renée Koch-Piettre i Dominique Jaillard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

Biografia modifica

Marcel Detienne és llicència en filologia clàssica a la Universitat de Lieja, on esdevingué professor assistent en història de la filosofia. S'establí a París al començament dels anys seixanta, on seguí els cursos de Louis Gernet a l'École practique des hautes études (EPHE); on coincidí amb Jean-Pierre Vernant. A partir de 1964, codirigeix el Centre d'investigacions comparades sobre les societats antigues a la EPHE.[1] L'any 1965, sosté la seva tesi de doctorat a la Universitat de Lieja.[2]

El 1975 fou nomenat director d'estudis en ciències religioses a l'EPHE (càtedra de les religions de Grècia antiga, fins al 1998) i hi dirigí un grup d'investigació del CNRS, «Història i antropologia, enfocaments comparatius», fins al 1996.

L'any 1992, esdevingué director del Centre Louis-Marí[3] d'estudis comparatius de la Universitat Johns Hopkins a Baltimore. Els seus seminaris a la Universitat de Lieja (2002-2003), com a titular de la càtedra Francqui interuniversitaire à titre étranger), tractaren sobre «els déus de la política a les ciutats gregues».[4]

Als anys 2009-2010, contribuí amb diversos dels seus col·legues (Gérard Noiriel, Françoise Héritier i Emmanuel Terray, entre altres) al debat sobre la identitat nacional, participant sobretot en el film Ulysse clandestin de Thomas Lacoste (2010).[5] Marcel Detienne és professor emèrit de la Universitat Johns Hopkins i director d'estudis honorari de l'EPHE.[6][7]

Obres modifica

  • Les Maîtres de vérité dans la Grèce archaïque, Paris, Maspero, 1967 (Presses Pocket, coll. Agora, 1994).
  • Les Jardins d'Adonis, Paris, Gallimard, 1972[8] (édition revue et corrigée avec une postface : Paris, Gallimard, 1989).
  • L'Invention de la mythologie, Paris, Gallimard, 1981.
  • Les Savoirs de l'écriture en Grèce ancienne, Marcel Detienne et coll., Lyon, PUL, 1988.
  • Les Ruses de l'intelligence. La métis chez les Grecs, en collaboration avec Jean-Pierre Vernant, Paris, Flammarion, 1989.
  • La Vie quotidienne des dieux grecs, Paris, Hachette, 1989.
  • Dieux grecs, en collaboration avec Giulia Sissa, Paris, Hachette Litterature, 1989.
  • L'Écriture d'Orphée, Paris, Gallimard, 1989.
  • Dionysos à ciel ouvert, Paris, Hachette, coll. Pluriel, 1990.
  • Transcrire les mythologies, Paris, Albin Michel, 1994.
  • La Déesse parole : quatre figures de la langue des dieux, sous la dir. de M. Detienne et G. Hamonic, Paris, Flammarion, 1994.
  • Dionysos mis à mort, Paris, Gallimard, 1996.
  • La Cuisine du sacrifice en pays grec, en collaboration avec Jean-Pierre Vernant, Paris, Gallimard, 1997.
  • Apollon le couteau à la main, Paris, Gallimard, 1998 (rééd. coll. Tel, nº 365, 2009).
  • Comparer l'incomparable, Paris, Le Seuil, 2000 (nouvelle édition augmentée d'une préface : coll. Points, 2009).
  • Comment être autochtone ?, Paris, Le Seuil, 2003.
  • Qui veut prendre la parole ?, Paris, Le Seuil, 2003.
  • Les Dieux d'Orphée, Paris, Gallimard, 2007.
  • Les Grecs et nous, Paris, Perrin, 2005 (coll. Tempus, 2009).
  • L'identité nationale, une énigme, Paris, Gallimard, coll. Folio Histoire, nº 177, 2010.

Filmografia modifica

  • 2010: Ulysse clandestin de Thomas Lacoste

Referències modifica

  1. Cf. interview dans le Point, 2012, "Voir aussi"
  2. Information Université de Liège, 2002.
  3. Louis Marin Center for the Study of French Classical and Contemporary Culture and Science, cf. par exemple : CV de Stephen Nichols Arxivat 2012-03-28 a Wayback Machine.. Le statut et l'organisation de ce centre ne sont pas clairement documentés.
  4. Information ULg 2002.
  5. Veure la fitxa del film Ulysse clandestin al lloc web Autour du 1° mai i a IMDB[Enllaç no actiu]
  6. Le Point, 2012.
  7. Le Monde du 23 février 2012
  8. compte rendu par Claude Lévi-Strauss, L'Homme (1972), v.12, n.4., p.87-102 Persée[Enllaç no actiu]

Enllaços externs modifica