Mare de Déu de la Vilavella de Basturs

La Mare de Déu de la Vilavella de Basturs[1] és una església romànica del poble de Basturs, dins l'antic terme d'Orcau, i actualment en el municipi d'Isona i Conca Dellà.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mare de Déu de la Vilavella de Basturs
Imatge
Les ruïnes dalt del serrat de la Costa dels Corrals Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.020 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIsona i Conca Dellà (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 10′ 30″ N, 1° 00′ 31″ E / 42.175066°N,1.0085°E / 42.175066; 1.0085

Les ruïnes d'aquesta església es veuen des del poble de Basturs, dalt d'un serrat al nord de la població, accessible un tros per una pista i la resta, la pujada dalt del serrat, a peu.

La denominació del lloc, Vilavella de Basturs porta a considerar que podria ser el primer emplaçament del poble de Basturs, a partir del qual es generà l'actual, al peu del serrat; ara bé, la manca de documentació que ens doni referències ho deixa tot en hipòtesis. Tanmateix, a prop de les restes de l'església hi ha algunes restes d'habitatges primitius, datables entre els segles x i xi.

De l'església, se'n conserva només la meitat nord, sense la volta, però el que roman dempeus permet veure que es tractava d'una església d'una sola nau, amb volta de canó semicircular assentada sobre arcs torals i suportada per uns arcs formers que donen més consistència al mur conservat.

L'absis, com a quasi totes les esglésies romàniques, és a llevant, i es comunicava amb la nau per un arc presbiteral molt ample. Al centre d'aquest absis (se'n conserva just la meitat, també), es veu una finestra de doble esqueixada, també només mig conservada. El tros d'absis que queda mostra una ornamentació d'arcades llombardes, en grups de tres, amb lesenes.

L'aparell és de carreus més aviat petits, només escairats, sense poliment, per la qual cosa cal datar aquest temple en el segle xi. Al mur oest conserva algunes filades d'opus spicatum, que ens podria remetre a una obra, almenys en part, del segle ix.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Mare de Déu de la Vilavella de Basturs", a Catalunya romànica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X
  • BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
  • ROIG I DELUOFEU, Albert. "Despoblat de Vilavella", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.