Margarida de Borgonya (reina de Sicília)
Margarita de Borgonya (?, 1250–Tonnerre, 4 de setembre de 1308), comtessa de Tonnerre, va ser la segona esposa de Carles I, comte d'Anjou, Maine, Provença i Forcalquier, que després es convertiria en rei de Sicília, Nàpols, Albània i Jerusalem.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1250 (Gregorià) |
| Mort | 4 setembre 1308 (57/58 anys) Tonnerre |
| Sepultura | Tonnerre |
 Rei d'Albània | |
| Reina consort | |
| | |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Sicília (1268–1282) Countess of Tonnerre (en)  (1262–1308) |
| Família | Dinastia Capet de Borgonya |
| Cònjuge | Carles I d'Anjou (1268 (Gregorià)–) |
| Pares | Eudes de Borgonya i Matilde de Borbó-Dampierre |
| Germans | Alix de Borgonya-Auxerre i Yolande de Bourgogne |
.svg) | |
Biografia modifica
Era la segona filla d'Odó de Borgonya i Matilde de Borbó-Dampierre. Margarita va ser comtessa de Tonnerre per herència des de 1262 fins a la seva mort. Es va convertir en reina consort de Sicília, Nàpols i Albània pel seu matrimoni amb Carles I d'Anjou, el 18 de novembre de 1268. La seva única filla, Margarita, va morir en la infància.[1]
També es va convertir en reina consort de Jerusalem, després que Carles comprés a Roma el títol a la princesa Maria d'Antioquia el 1277. Ella i el seu espòs van perdre el títol de rei i reina de Sicília el 1282, i es convertiren en rei i reina només de Nàpols.[2]
Després que Carles morís el 1285, Margarita es va retirar a les seves terres de Tonnerre, per viure al castell amb Margarida d'Acre, vídua de Bohemon VII d'Antioquia i Caterina de Courtenay, emperadriu titular de Constantinoble, neta de Carles d'Anjou i la seva primera esposa. A Tonnerre les tres dones van viure vides de caritat i oració. Margarita va fundar a la vila l'hospici de Fontenilles, i va proporcionar els fons necessaris per al seu manteniment.[3][4]
Va morir el 1308 sense descendència. L'hereu de les seves possessions va ser el seu renebot Joan II de Châlon. Va ser enterrada a l'hospici. El 2008, la vila de Tonnerre va commemorar la mort de Margarida durant les festes medievals, el 5, 6 i 7 de setembre d'aquest any.
Referències modifica
- ↑ Louis Le Maistre. Sur les sceaux de Marguerite de Bourgogne comtesse de Tonnerre, reine de Naples, de Sicile et de Jérusalem. Impr. Boucquin, 1852.
- ↑ Meredith P. Lillich. The Queen of Sicily and Gothic Stained Glass in Mussy and Tonnerre. American Philosophical Society, 1998, p. 68–. ISBN 978-0-87169-883-4.
- ↑ Donna L. Sadler. Stone, Flesh, Spirit: The Entombment of Christ in Late Medieval Burgundy and Champagne. BRILL, 27 març 2015, p. 25–. ISBN 978-90-04-29314-4.
- ↑ Louis Moreri. El gran diccionario historico, o Miscellanea curiosa de la Historia Sagrada y profana .... a costa de los libreros privilegiados, 1753, p. 539–.