Caterina de Courtenay

política francesa

Caterina de Courtenay o Caterina I de Constantinoble (25 de novembre del 1274 – 11 d'octubre del 1307), fou emperadriu nominal de l'Imperi Llatí del 1283 al 1307, encara que sempre va viure en l'exili.

Infotaula de personaCaterina de Courtenay
Katerina Courtenay.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Catherine de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1274 Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1307 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCapetian House of Courtenay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles I de Valois (1301 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCaterina de Valois-Courtenay
Jeanne de Valois Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip de Courtenay Modifica el valor a Wikidata i Béatrice de Sicile Modifica el valor a Wikidata

Blason Empire Latin de Constantinople.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Caterina va néixer el 25 de novembre del 1274 i era l'única filla de l'emperador titular Felip de Courtenay i de la seva esposa Beatriu d'Anjou-Nàpols.[1]. La seva mare va morir l'any següent.

A la mort del seu pare, esdevinguda el 15 de desembre del 1283, Caterina va heretar els drets successoris al tron del desaparegut Imperi Llatí. Caterina va estar promesa amb tres pretendents, amb els quals no es va casar, entre ells Jaume de Mallorca. De petita va viure a la cort de Carles I d'Anjou, l'avi matern, al Regne de Nàpols. Quan Carles va morir, el 1285, va anar a viure amb Margarida de Borgonya, la vídua del seu avi, que es va retirar a Tonnerre.[2] El 1294, va anar a viure a la cort de Felip IV de França.[3]

El 28 de febrer del 1301 al priorat de Saint Cloud, a prop de París, es va casar amb el comte Carles I de Valois, fill del rei Felip III de França. El 23 d'abril del mateix any, el marit de Caterina va ser reconegut també com a emperador de Constantinoble, títol que va portar fins a la mort d'ella, l'11 d'octubre del 1307. Va ser sepultada l'endemà, a l'abadia de Maubuisson,[4] Jacques de Molay, gran mestre templer, va ser un dels oficiants de la cerimònia.

DescendènciaModifica

Caterina i Carles van tenir quatre fills:

ReferènciesModifica

  1. Setton, 1976, p. 105.
  2. Bowers, 2007, p. 82.
  3. Saunier-Séïté, 1998, p. 197.
  4. Leroux, 1907, p. 448-449.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina de Courtenay
  • Bowers, Barbara S. The Medieval Hospital and Medical Practice. Ashgate Publishing, 2007. 
  • Leroux, Ernest «Catherine de Valois». Revue archéologique, juliol-desembre 1907.
  • Saunier-Séïté, Alice. Les Courtenay: destin d'une illustre famille bourguignonne. Editions France-Empire, 1998. 
  • Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant, 1204-1571: The thirteenth and fourteenth centuries. American Philosophical Society, 1976.