Margarita Robles Fernández

jutge i política espanyola

María Margarita Robles Fernández[1] (Lleó, 10 de novembre de 1956) és una jutgessa i política espanyola, i actual ministra de Defensa d'Espanya. Va ser la primera dona que va presidir una sala del Penal, la primera a presidir una audiència -la de Barcelona- i la tercera dona a arribar al Tribunal Suprem.[2] El 1993 va ser nomenada sotssecretària del ministeri de Justícia i de 1994 a 1996, secretària d'Estat del ministeri de l'Interior. Des de 2004 a maig de 2016 ha estat una de les dotze magistrades del Tribunal Suprem d'Espanya, de la Sala Tercera. Des de setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del Partit Socialista Obrer Espanyol. Pertany a l'associació progressista de jutges Jutges per a la Democràcia. El maig de 2016 va anunciar el seu retorn a la política com a número dos de la llista per Madrid del PSOE en les eleccions generals de 26 de juny.

Infotaula de personaMargarita Robles Fernández
Margarita Robles 2020 (cropped).jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Margarita Robles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Margarita Robles Fernández Modifica el valor a Wikidata
10 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Lleó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats
3 desembre 2019 –
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats
9 maig 2019 – 24 setembre 2019 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España (mazonado).svg Ministra de Defensa d'Espanya
7 juny 2018 –
← María Dolores de Cospedal García
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats
6 juliol 2016 – 15 juny 2018 – Gema López Somoza →
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo del Consejo General del Poder Judicial de España.svg Vocal del Consell General del Poder Judicial
23 setembre 2008 – 3 desembre 2013
Escudo de España (mazonado).svg Secretària d'Estat d'Interior
14 maig 1994 – 4 maig 1996
← Rafael Vera Fernández-HuidobroRicardo Martí Fluxá →
Escudo de España (mazonado).svg Magistrada del Tribunal Suprem d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJutgessa, política i advocada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Margarita Robles.svg Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

Filla d'un advocat, als dotze anys es va traslladar amb la seva família a viure a Barcelona, ciutat on més tard va estudiar dret.[3] El 1981, amb 23 anys, va ingressar en la carrera judicial com a número u de la seva promoció i es va convertir en la quarta dona jutge d'Espanya.[4][5] Als 26 anys la seva primera destinació com a jutgessa va ser la localitat de Balaguer (Lleida), posteriorment va estar a Sant Feliu de Llobregat i a Bilbao. Va ser la primera dona a presidir una Sala del Penal.[5] Va ser magistrada de l'Audiència provincial de Barcelona, que va presidir als 34 anys, i va ser la primera dona a ser presidenta d'una audiència provincial.[3]

Propera al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el 1993 va ser nomenada pel Consell de Ministres sotssecretària del Ministeri de Justícia, a proposta del titular del departament, Juan Alberto Belloch. En prendre possessió del càrrec, va establir com una de les seves prioritats l'aplicació de judicis ràpids en l'àmbit estatal. Entre 1994 i 1996 va ser Secretària d'Estat del Ministeri de l'Interior, i es va convertir en la número dos del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch en l'última legislatura del govern socialista de Felipe González.[6]

Va ser també jutge del Contenciós en l'Audiència Nacional. De setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial - triats per majoria de tres cinquens en els plens del Congrés i el Senat- i va destacar  per ser una de les vocals més actives.[7] Va votar a favor de la destitució del seu president i del Tribunal Suprem Carlos Dívar a causa de la polèmica sorgida per haver acceptat invitacions per viatjar a Marbella.[8] Robles és membre de l'associació Jutges per a la Democràcia (JpD), i participa activament als congressos i reunions de l'associació.[3]

El maig de 2016 anuncià que ocuparia la segona plaça de la llista electoral socialista per Madrid, encapçalada per Pedro Sánchez, per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 26 de juny.[9] Robles havia sol·licitat una execedència com a magistrada del Tribunal Suprem però el 19 de maig la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va acordar en una renyida decisió per quatre vots a tres que la execedència suposava la pèrdua de condició de magistrada del Suprem.[10]

Actuació en el cas Lasa i ZabalaModifica

Durant la seva etapa com a secretària d'Estat del ministeri de l'Interior, Margarita Robles va impulsar la investigació del segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, a més de retirar els fons de la guerra bruta del GAL per a José Amedo i Michel Domínguez i ordenar la crida i cerca de Luis Roldán.

Cas GarzónModifica

El març de 2010 Margarita Robles, amb els conservadors Fernando de Rosa Torner i Gemma Gallego Sánchez, va ser recusada com a vocal pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que demanava a la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya que el mantingués en el seu lloc, pel fet de ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell.[11]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica