Viquipèdia

Marià Rives i Támaro

Marià Rives i Támaro (Barcelona, ca.1805 - 30 de juliol de 1874)[1] fou un jurista i advocat català, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya entre 1861 i 1864.

Infotaula de personaMarià Rives i Támaro
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1874 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1861 – 1864
← Pere Nolasc Vives i Cebrià – Felip Vergés i Permanyer →
Relator Audiència Provincial de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAudiència Provincial de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Com a advocat va pertànyer al Col·legi d'Advocats de Barcelona, i exercí com a relator de la sala segona de l'Audiència Territorial de Barcelona, amb despatx al carrer Copons, número 7, de Barcelona.[2][3][4] El 29 de desembre de 1861 ocupà la presidència de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, substituint en el càrrec a Pere Nolasc Vives i Cebrià,[5] i ocupant-lo fins al 1864, fins que fou substituït, al seu torn, per Felip Vergés i Permanyer.[6]

Mor al carrer Copons, 7 de Barcelona el 30 de juliol de 1874 a l'edat de 69 anys. Viudo de Josefa Casanovas.

Referències modifica

  1. ↑ «esquela de Mariano Ribas y Tamaro». La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos: Año 1874, No. 212. Ed. Tarde, 31-07-1874, pàg. 4709.
  2. ↑ Ramon y de Palau, Ramon de. Demostracion historico-legal del derecho perteneciente a D. Ramon de Ramon y de Palau, D. Domingo de Dalmau y de Amat, y los consortes D. Ramon de Olsinellas y de Romero y Da. Josefa Tos y Rabella en la revista del pleito que siguen sobre propiedad de diezmos ante la sala segunda de esta Audiencia Territorial contra varios vecinos y terratenientes de las cuatro parroquias de S. Pedro de Subirats, ...Relatorː Mariano Ribas y Támaro.... Brusi, 1841, p. 1 [Consulta: 6 febrer 2021]. 
  3. ↑ «Abogados, por orden de antiguedad». A: Manual del viajero en Barcelona, redactado y recopilado en vistas de los mejores documentos y datos estadísticos: adornado por un plano de esta ciudad, la perspectiva de la casa Lonja y el croquis que representa las avenidas de esta ciudad. Imprenta de Francisco Oliva, 1840, p. 57 [Consulta: 6 febrer 2021]. 
  4. ↑ Dubà y Navas, Miguel. «Sres. Abogados del I. Colegio». A: Guia de Barcelona para 1847: contiene cuanto puede ser útil á los forasteros y habitantes. Imp. de la Fraternidad de José Font y Campins, 1847, p. 109 [Consulta: 6 febrer 2021]. 
  5. ↑ «Sesón pública anual de apertura celebrada por la Académia de Juris-prudencia y Legislación de Barcelona el dia 29 de diciembre de 1861». Pedro Nolasco Vives y Cebrià. Traducción al castellano de los 'Usatges' y demás Derechos de Cataluña (Textos Jurídics Catalans) - Escriptors I/4. Parlament de Catalunya. [Consulta: 5 febrer 2021].
  6. ↑ «Relación de los presidentes de la academia desde 1840 hasta nuestros días». Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. [Consulta: 6 febrer 2021].


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Nolasc Vives i Cebrià 		President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1861-1864 		Succeït per:
Felip Vergés i Permanyer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marià_Rives_i_Támaro&oldid=32863485»