Marià de Grau

jurista i polític

Marià de Grau i Rigolf (Reus 1737 - 1799) va ser un jurista, terratinent i polític català.

Infotaula de personaMarià de Grau
Biografia
Naixement1737 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1799 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Escut heràldic de Reus.svg Regidor de l'Ajuntament de Reus
Escut heràldic de Reus.svg Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJurista, Polític Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManuel de Grau Modifica el valor a Wikidata

Era descendent de Simeó Grau, nascut a Cervera i elevat a ciutadà honrat el 1678. El seu pare, Josep de Grau, s'instal·là a Reus en casar-se amb Gertrudis Rigolf el 1735, hereva del doctor en Dret Manuel Rigolf, reusenc. Josep de Grau, també jurista, va ser catedràtic a la Universitat de Cervera del 1746 fins a la seva jubilació el 1776. Marià de Grau exercí d'advocat a Reus i heretà el patrimoni de la seva mare, sobretot terres de bona producció. Vinculat al sectors conservadors de la ciutat, va ser alcalde de Reus el 1775 i 1776, síndic procurador general el 1780 i regidor el 1795.[1] Durant el seu mandat d'alcalde, el 16 d'abril de 1775, va aconseguir autorització del Capità General de Catalunya Philippe de Cabannes, per a continuar amb les obres de la carretera de Reus a Salou, suspeses el 1774 per qüestions econòmiques. Es van posar nous impostos sobre béns de consum per a finançar-la.[2] Es casà amb Isabel de Miró, neboda de Francesc de Miró i Roig, de la rica i coneguda família dels Miró reusencs. Un germà seu, Manuel de Grau i Rigolf, seguí la carrera militar, i durant la Guerra del Francès organitzà grups armats de resistència. Manuel de Grau va ser també, més endavant, alcalde de Reus.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 49. ISBN 8493410845. 
  2. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 363. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Pau de Miró i de March
Alcalde de Reus
 

1775 - 1776
Succeït per:
Francesc Ferran Verneda