Pau de Miró i March

(S'ha redirigit des de: Pau de Miró i de March)

Pau de Miró i March (Reus, 25 d'octubre de 1735[1] - Reus, 22 d'abril de 1802[2]) va ser un comerciant i terratinent català.

Infotaula de personaPau de Miró i March
Biografia
Naixement25 d'octubre de 1735
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 d'abril de 1802
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Escut heràldic de Reus.svg Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAgustí de Miró i de Folch Modifica el valor a Wikidata

Fill de Pau de Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i Peyrí, filla de Francesc de Folch i Lluch, cavaller de Vinyols i els Arcs que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1782 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc.[3] Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[4] Va ser un dels promotors de la balandra Verge de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.

Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho.[5] Durant la Guerra Gran, el 1794 i 1795, va ser membre de la Junta d'armament del Corregiment de Tarragona.[6] En morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.[5] En el seu testament disposava que es fes una sepultura a l'església del convent de Sant Francesc, entre la porta del claustre i el presbiteri o al mateix presbiteri.[4] El seu fill Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, va incrementar el patrimoni.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 23 gener 2022].
  2. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 23 gener 2022].
  3. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 26 gener 2022].
  4. 4,0 4,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306. 
  6. Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 19. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon de Nicolau i Ferrer
Alcalde de Reus
 

1773 - 1774
Succeït per:
Marià de Grau