Va de la plaça de Prim fins a la plaça del Pintor Fortuny. És un dels conjunts comercials més importants de Reus. L'altura i l'amplada dels seus edificis, igual que el seu estil, és variable, havent tingut molts canvis en el segle xix i XX. Presenta gran complexitat decorativa: arrebossat i esgrafiats, frontons, balustres de ferro forjat i de pedra, i barbacanes. Les obertures són de diferent composició tant en les portes com en les finestres i balcons, amb columnes, timpans, mènsules, algun capitell i cornises. La tipologia dels edificis no és unitària, tot i que les plantes baixes són majoritàriament comerços, i els pisos estan repartits entre oficines i habitatges. Té com a principals elements d'interès el Palau Bofarull i diverses cases amb interessants elements eclèctics, noucentistes i modernistes, com la Casa Boule, la casa Tomàs Jordi o la Casa Punyed, tot i que cap d'elles destaqui de manera especial.[1]
Aquest carrer es comença a construir el 1773. Popularment se'l denominava del Pedró, i encara es diu, ja que conduïa a les basses del Pedró, avui convertides en la plaça del Pintor Fortuny. Oficialment el carrer va tenir el nom de Sant Pere d'Alcàntara.[2] Les basses del Pedró rebien aigua des d'Almoster a través d'unes mines, i servien per a distribuir-la per la vila, i també s'utilitzaven de rentadors públics. Quan es va construir el Quarter de cavalleria a mitjan segle xviii, l'existència de les basses va provocar polèmiques, ja que, deien, aquells rentadors donaven lloc a "nombrosos pecats" per la proximitat dels soldats amb les minyones i senyores que els utilitzaven. Però en realitat les basses eren massa properes als pous negres de la Caserna, i provocaven grans pudors i contaminació. Cap al 1785 es van treure les basses i al seu lloc es va formar una mena de placeta on es va instal·lar una font, la font de Neptú, actualment situada a la plaça del Víctor, al carrer Ample.[3] El carrer de Llovera va ser un producte de l'expansió econòmica i demogràfica de la ciutat en el segle xviii, tot i que la seva estructura ha canviat molt en els darrers anys a causa d'haver-se convertit al segle xix en una de les principals artèries de la ciutat. En el període del modernisme es va reestructurar alineant les cases i ennoblint-les.[1] El nom actual se li va donar a la mort del pintor local Josep Llovera i Bufill el 1896.[2] A la fotografia antiga veiem el carrer de Llovera des de la cantonada amb el carrer de l'Amargura el 1917. A l'esquerra amb un rellotge, el Campanaret, ara enderrocat, i a la dreta, amb la seva torratxa característica, la Casa Boule.
↑ 1,01,1«Carrer Llovera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑ 2,02,1Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 307. ISBN 8486387655.
↑Arauzo Carod, Josep Maria. L'expansió urbana de Reus: creixement socioeconòmic al segle XVIII. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1998, p. 188-189. ISBN 8492176156.
