Maria Comnena, reina de Jerusalem

reina consort de Jerusalem

Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis. La seva germana Teodora va ser l'esposa de Bohemon III d'Antioquia.

Plantilla:Infotaula personaMaria Comnena, reina de Jerusalem
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1154 Modifica el valor a Wikidata
Mort1208 ↔ 1217 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Altres
TítolLady of Nablus (en) Tradueix (1174–1187)
Reina de Jerusalem (1167–1174)
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmalric I de Jerusalem (1167–)
Balian d'Ibelin Modifica el valor a Wikidata
FillsMarguerite of Ibelin
 () Balian d'Ibelin
Isabel I de Jerusalem
 () Amalric I de Jerusalem
Joan I de Beirut
 () Balian d'Ibelin
Philip de Ibelin
 () Balian d'Ibelin
Helvis de Ibelin
 () Balian d'Ibelin Modifica el valor a Wikidata
PareJoan Ducas Comnè Modifica el valor a Wikidata

Reina de Jerusalem

modifica
 
El Regne de Jerusalem sense Jerusalem, reconstituït el 1192

Després de l'anul·lació del seu primer matrimoni amb Agnès de Courtenay, Amalric I de Jerusalem estava ansiós per forjar una aliança amb l'Imperi Romà d'Orient, per la qual cosa va sol·licitar una núvia de sang imperial a Manuel I Comnè. María era besneboda de l'emperador i va aportar una rica dot, celebrant-se el matrimoni el 29 d'agost de 1167.

Maria va donar a llum a una nena el 1172, Isabel I de Jerusalem, i a un nen nascut mort en 1173. Un any més tard va morir Amalrico, convertint-se així en reina vídua.

Segon matrimoni

modifica

El 1177, Maria es va casar amb Balian d'Ibelin, noble i militar que comandava la defensa de Jerusalem quan la ciutat va caure davant Saladí el 1187. Amb ell va tenir almenys quatre fills: Helvis, Joan, Margarita i Felip.

María i Balian van recolzar a Conrad de Montferrat en la seva lluita per la corona contra Guiu de Lusignan. Ells van arreglar les noces d'Isabel, (filla de Maria amb el seu anterior marit), amb Conrad. Aquest suport els va valer l'enemistat de Ricard Cor de Lleó i dels seus cronistes, que recolzaven a l'altre candidat.

Últims anys

modifica

Com a àvia d'Alícia de Xampanya (filla d'Isabel de Jerusalem i d'Enric V de Xampanya), Maria va dur a terme negociacions matrimonials a Xipre, per concertar l'enllaç de la seva neta amb Hug I de Xipre. Aquesta és l'última vegada que apareix Maria. La data de la seva mort és dubtosa, però no posterior a 1217.

Arbre genealògic

modifica
Joan Comnè
x Anna Dalassè
Aleix I
Comnè
Maria ComnenaMiquel Taronita
protosebast
Joan II
Comnè
Joan TaronitaGregori Taronita
protovestiari
N Taronita
Manuel I
Comnè
Andrònic Comnè
x Irene Aineidasa
Joan Taronita
protosebast
Alexis II
Comnè
Joan Comnè
duc de Xipre
Maria Taronita
Marie Comnè
x Amalric I de Jerusalem
xx Balian d'Ibelin
Eudòxia Comnena
x Guillem VIII
de Montpeller
Teodora Comnena
x Bohemon III
d'Antioquia

Bibliografia

modifica
  • Chronique d'Ernoul et de Bernard le Trésorier, edited by M. L. de Mas Latrie. La Société de l'Histoire de France, 1871.
  • La Continuation de Guillaume de Tyr (1184-1192), edited by Margaret Ruth Morgan. L'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1982.
  • Ambroise, The History of the Holy War, translated by Marianne Ailes. Boydell Press, 2003.
  • Chronicle of the Third Crusade, a Translation of Itinerarium Peregrinorum et Gesta Regis Ricardi, translated by Helen J. Nicholson. Ashgate, 1997.
  • Peter W. Edbury, The Conquest of Jerusalem and the Third Crusade: Sources in Translation. Ashgate, 1996.
  • Edbury, Peter W. John of Ibelin and the Kingdom of Jerusalem, 1997
  • Payne, Robert. The Dream and the Tomb, 1984
  • Steven Runciman, A History of the Crusades, vols. II-III. Cambridge University Press, 1952-55.