Maria Garganté i Llanes
Maria Garganté i Llanes (Sanaüja, 3 de febrer de 1975) és una historiadora de l'art i docent catalana.[1][2] Els seus principals àmbits de recerca són l'art i l'arquitectura catalana d'època moderna i contemporània, l'art i l'arquitectura barroca llatinoamericana i l'estudi de les solemnitats festives[3][4] i manifestacions artístiques efímeres a l'època del Barroc.[5] S'ha interessat per artífexs com ara Antoni Cellers o nissagues de mestres d'obres com els Renart i els Morató, totes elles a cavall dels segles XVII i XIX, també pels diversos episodis de destrucció del patrimoni a Catalunya i per l'arquitectura religiosa posterior a la Guerra Civil espanyola. Finalment, la seva docència l'ha portat també a dedicar-se a qüestions vinculades a la història de l'art i el gènere.[6]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1975  (49 anys)Sanaüja (Segarra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - doctora Universitat Oberta de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de l'art, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Facultat Antoni Gaudí |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Daniel Vilarrúbias i Cuadras |
| Lloc web | blogs.descobrir.cat… |
Obra publicada modifica
- Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l'Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona: Fundació Noguera, 2006. ISBN 84-9779-428-1.
- Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 978-84-9883-375-1.
- Santuaris, ermites i capelles a l'època del barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana, 2017. ISBN 978-84-9803-770-8.
- Santificaràs les festes, Barcelona: Fragmenta Editorial, 2023. ISBN 978-84-17796-97-6.
Referències modifica
- ↑ «MGL». DHAC. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ Pomares, Eva. «L'obsessió per la memòria és fruit de la liquiditat dels temps». El Punt Avui, 27-01-2018. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ Membrives, Marta. «Les festes populars formen part de l'ADN de les ciutats». El Punt Avui, 07-06-2020. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Algunes de les produccions més espectaculars del nostre barroc es donen especialment a les comarques de Ponent i de Tarragona», 25-10-2021. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ Palau, Maria. «Som un país barroc». El Punt Avui, 16-09-2021. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ Planes Lluís, Carmel·la. «Maria Garganté i Llanes, lliurada a la confecció d’una Història de l'Art amb perspectiva de gènere». veuanoia.cat, 29-03-2020. [Consulta: 20 abril 2022].