Maria Gemma Rubí i Casals
| Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Maria Gemma Rubí i Casals (Manresa, 1963) és una historiadora i caedràtica d'universitat catalana, especialista en la història d'Espanya i de Catalunya dels segles xix i xx.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 abril 1963  (61 anys)Manresa (Bages) |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat (–2003) École des hautes études en sciences sociales - doctorat (–2003) Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura (–1992) Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura (–1987) |
| Director de tesi | Borja de Riquer i Permanyer i Bernard Vincent |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiadora, professora d'universitat, investigadora postdoctoral |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (2007–) |
Va obtenir la llicenciatura en Història Contemporània l'any 1987, la llicenciatura en Ciències Polítiques i Sociologia el 1992, el Diploma d'Estudis Aprofundits a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París sota la direcció de Pierre Vilar, i es va doctorar el 2003 en aquesta darrera institució, sota la direcció de Bernard Vincent, director del Centre de Recherches Historiques de l'esmentada École de Paris, i conjuntament amb a la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Borja de Riquer.[1][2] Actualment és catedràtica d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Així mateix, és la coordinadora acadèmica del grup d'estudis i recerca: Política, institucions i corrupció a l'època contemporània i el 2017 va organitzar, amb Borja de Riquer i altres historiadors, el Primer Congrés Internacional d'història de la corrupció política a l'Espanya contemporània (segles xix-xxi).[1][3]
Els temes de la seva recerca són la corrupció política a l'Espanya contemporània; el caciquisme i clientelisme a la Catalunya de la Restauració borbònica (1874-1931); els processos de nacionalització a partir de l'acció pública de la Corona espanyola; el republicanisme i nacionalisme durant el regnat d'Alfons XIII (1902-1913); la Guerra del Francès; la reinterpretació de la Setmana Tràgica (1909) i les polítiques de memòria.[1][6][7]
La tesi doctoral de M. Gemma Rubí i Casals porta per títol: El Món de la política en la Catalunya urbana de la Restauració. El cas d'una ciutat industrial: Manresa (1875-1923) [2] i va obtenir la màxima nota amb menció cum laude per un tribunal compost pels historiadors Michel Ralle, Manuel Marin, Isidre Molas, Pedro Carasa i Teresa Carnero.[1]
- Llibres publicats
- El caciquisme i el despertar de la societat de masses. Manresa, 1875-1901. (2005)
- Els catalans i la política en temps del caciquisme. Manresa, 1875-1923, (2006)
- Els orígens del republicanisme nacionalista a Catalunya. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910) (2009)
- Manresa i la Catalunya central a Guerra del Francès: de la revolta a la destrucció, (2009)
- Vots, electors i corrupció : una reflexió sobre l'apatia política a Catalunya (1869-1923) (2012).
- Llibres en col·laboració
- Rubí, M. Gemma; Toledano, Lluís Ferran; Riquer, Borja de; Pérez Francesch, Joan Lluís, Luján, Oriol (Dirs.), La corrupción política en la España contemporánea, Marcial Pons, 2018.[8]
- Rubí, M.Gemma; Ucelay Da Cal, Enric;Espinet, Francesc, Solidaritat Catalana i Espanya (1905-1909), Base, 2008.
- Rubí, M.Gemma; Ferrer, Llorenç; Rodó, Jordi; Torras, Marc,Historia del autogobierno de Cataluña, Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 2007.
- Rubí, M. Gemma; Virós, Lluís, La Cambra de Comerç i Indústria de Manresa (1906-2006). Cent anys d'impuls econòmic, Angle Editorial, 2006.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sardans, Jordi. «Entrevista a Gemma Rubí» (PDF). El Pou de la Gallina: revista manresana d'informació i opinió. Manresa, núm. 352 p. 24-28, abril 2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Tesi doctoral: El món de la política en la Catalunya urbana de la restauració. El cas d'una ciutat industrial. Manresa: 1875-1923». [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 MÉS 324. «Entrevista als historiadors Gemma Rubí i Borja de Riquer, directors de l'estudi "La corrupción política en la España contemporánea"», 09-01-2019. [Consulta: 16 setembre 2019].
- ↑ «Web Dialnet (Universidad de la Rioja) de M. Gemma Rubí i Casals. Conté totes les publicacions i les tesis que ha dirigit.» (en castellà). [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ «Portal de la Recerca de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Publicacions: Rubí Casals, María Gemma». [Consulta: 16 setembre 2019].
- ↑ Redacció. «Manresa recorda els 100 anys dels fets de la Setmana Tràgica». Naciodigital.cat, 14-07-2009. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ Campsmanresa, Gemma. «La guerra que Napoleó va portar a la Seu». Regió7, 10-12-2010. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ «Marcial Pons: La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar» (en castellà), 2018. [Consulta: 6 setembre 2019].