Maria Llorença Llong

Maria Llorença Llong (Lleida, 1463 - Nàpols, 1542), coneguda com a Maria Llong o Maria Longo, arran de la seva estada a Itàlia, va ser una noble i monja catalana, fundadora de l'orde de les Clarisses Caputxines.[1][2] Pertanyia possiblement a la branca de Lleida de la família Requesens. Es va casar amb Joan Francesc Llong, de qui va prendre el cognom.[3] Declarada venerable, la causa de beatificació està oberta i en procés.

Infotaula de personaVenerable Maria Llorença Llong
Longo-Retrat.jpg
Gravat del s. XVIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaria Llong, Maria Llorenç?; a Itàlia, Maria Lorenza Longo
1463 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1542 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Nàpols (Regne de Nàpols) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria di Gerusalemme (o delle Trentatrè) (Nàpols) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFundadora de les Clarisses Caputxines
Activitat
OcupacióTerciari franciscà Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc, Clarisses Caputxines
vídua, religiosa i fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióEn procés
Festivitat21 de desembre Modifica el valor a Wikidata
IconografiaCom a monja caputxina

BiografiaModifica

Va néixer a Lleida, suposadament de la branca de Lleida de la família noble dels Requesens. Es va casar l'any 1483 amb el valencià Joan Francesc Llong, secretari de Ferran el Catòlic qui, l'any 1506, arran de la incorporació del Regne de Nàpols, va ser nomenat regent del consell d'Aragó. Aquell any Maria Llorença es va traslladar amb el seu marit a viure a Nàpols, on es quedà fins a la seva mort. L'any 1510 es va quedar vídua i amb tres fills.[3]

Arran d'una malaltia incurable, podria ser una varietat d'artritis reumatoire que patia des de petita, va anar al santuari de la Santa Casa de Loreto, on va tenir una curació miraculosa. A partir d'aquest fet va demanar l'hàbit de terciària franciscana prenent el nom de Llorença i es va dedicar a servir els més pobres i malalts.[3]

De retorn a Nàpols va fundar, juntament amb altres companyes com Vittoria Colonna, l'hospital l'anomenat Ospedalle Incurabili o de Santa Maria del Popolo degli Incurabili, al servei dels malalts pobres i incurables, sobretot als que patien sífilis, a l'abric de la «Compagnia dei Bianchi» i de la «Compagnia del Divino Amore», cercle de renovació espiritual al qual pertanyia.[3] Obert el 23 de març de 1522, va obtenir nombrosos privilegis de Lleó X i Adrià VI, amb uns estatuts aprovats per Climent VII en 1523. Durant deu anys, Maria va dirigir l'entitat. Amb Ettore Vernazza va fundar la Confraria de Sant Joan Degollat (S. Giovanni Decollato) per a assistir els condemnats a mort.

FundadoraModifica

Article principal: Clarisses Caputxines

En 1530, quan els teatins van arribar a Nàpols, va prendre com a director espiritual Gaietà de Thiene, que dirigia l'Oratori de l'Amor Diví. Maria Llorença va prendre la determinació de deixar l'hospital i fer-se monja de clausura. El 19 de febrer de 1535, amb la butlla Debitum Pastoralis Officii, Pau III li concedí de poder fundar un nou monestir que seguís la regla de Santa Clara. En 1530 va fundar el convent de Sant Efraïm el Vell (Sant'Eframo Vecchio) perquè s'hi instal·lés la primera comunitat de caputxins de Nàpols.

L'any 1535, juntament amb Maria d'Ayerbe (duquessa de Termoli) va fundar el monestir de clausura de Santa Maria de Jerusalem, també a Nàpols, del terç orde, abraçant les Constitucions de la reforma clarissa de santa Coleta (Colette de Corbie (1381-1447)) qui maldà per retornar als orígens la regla de santa Clara.[3] Maria Llorença va ésser abadessa fins que, en 1539, va patir un col·lapse i va deixar el càrrec.

Maria Llorença es va inspirar per fer aquesta fundació en les clarisses coletines i en l'austeritat de vida dels reformats caputxins. La fundació culminà amb el reconeixement, amb un breu del papa Pau IV (4 de setembre de 1555) de les monges de Santa Maria de Jerusalem com a les primeres clarisses-caputxines.[3]

Va morir a Nàpols als 79 anys. L'any 1879 es va promure a Nàpols la beatificació i l'any 1892 la Congregació del Ritu publicà el decret d'introducció de la Causa, aprovada pel papa Lleó XIII.[3] Fou declarada venerable el 9 d'octubre de 2017 i el 28 d'octubre de 2020 es promulgà el decret de confirmació d'un miracle degut a la seva intercessió, la qual cosa porta directament a la beatificació, encara pendent de data per a la cerimònia.[4]

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Maria Llong». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 febrer 2020].
  2. Fundadores d'hospitals: Maria Llorença Llong (1463-1542). Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Diccionari biogràfic de dones. «Maria Llorença Llong (Maria Llorença Requesens, Maria Longo)». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 octubre 2015].
  4. http://newsaints.faithweb.com/news_archives_2020.htm#86

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Llorença Llong