Maria Lluïsa Carlota de Borbó
Maria Lluïsa Carlota Juliana Teresa de Borbó i de Borbó-Parma (San Ildefonso, 11 de setembre de 1777 - 2 de juliol de 1782) va ser infanta d'Espanya, segona filla de Carles IV, morta en la infància.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 setembre 1777 ![]() Real Sitio de San Ildefonso ![]() |
Mort | 2 juliol 1782 ![]() Real Sitio de San Ildefonso ![]() |
Família | |
Família | Casa de Borbó a Espanya ![]() |
Pares | Carles IV d'Espanya ![]() ![]() |
Nascuda al Palau Reial de La Granja de San Ildefonso l'11 de setembre de 1777, va ser la segona filla de Carles IV d'Espanya i de la seva esposa, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, quan aquests encara eren prínceps d'Astúries.[1] Amb motiu del naixement la Diputació del regne va demanar assistir a l'anunci del pròxim naixement de la infanta a la cort, mentre que un cop nascuda i va ser presentada amb la presència dels ambaixadors de França i de Nàpols, governades per la mateixa dinastia.[2]
Durant la seva curta vida va tenir dues dides per a la criança, a més d'hostessa, tres dames de cambra i una mossa d'excusat. Malgrat tota la cura que es va tenir amb l'infant, va morir a San Ildefonso el 2 de juliol de 1782, poc abans de complir els cinc anys.[2] El seu cos va ser traslladat al monestir de San Lorenzo de El Escorial el 5 de juliol, i reposa al Panteó d'Infants.[3][4]
Referències
modifica- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 330.
- ↑ 2,0 2,1 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «María Luisa Carlota Juliana Teresa de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369.
- ↑ Breñosa, Rafael; Castellarnau, Joaquín María de. Guía y descripción del Real Sitio de San Ildefonso (en castellà). Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1884, p. 145.