Maria de les Neus de Portugal
Maria de les Neus de Bragança (Kleinheubach, Alemanya, 1852 - Viena, 1941) fou Infanta de Portugal amb el tractament d'altesa reial per la branca dels miquelistes, que esdevingué, per casament, Infanta d'Espanya amb el tractament inherent d'altesa reial.
 Maria de les Neus de Bragança  | |
| Nom original | (pt) Maria das Neves de Bragança |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 agost 1852 Kleinheubach |
| Mort | 14 febrer 1941 (88 anys) Viena (Àustria) |
| Sepultura | Attnang-Puchheim (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Infanta de Portugal (1932–) |
| Família | Dinastia Bragança |
| Cònjuge | Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este |
| Pares | Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg Miquel I de Portugal |
| Germans | Miquel de Bragança, Adelgundes de Portugal, Maria Anna de Portugal, Maria Antònia de Portugal, Maria Teresa de Portugal i Maria Josepa de Portugal |
 | |
 | |
Nascuda a la ciutat de Kleinheubach, on el pretendent miquelista s'havia retirat després del 1834, el dia 5 d'agost del 1852. Filla del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg era neta per via paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya i per via materna del príncep Constantí de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg i de la princesa Agnès de Hohenlohe-Lagenburg.
El dia 26 d'abril del 1871 es casà a Kleinheubach amb l'infant Alfons de Borbó, fill de l'infant Joan de Borbó i de l'arxiduquessa Maria Beatriu d'Àustria-Este.[1]
Maria de les Neus acompanyà el seu marit per terres catalanes, aragoneses i valencianes, en la direcció de les tropes carlines durant la tercera carlinada, entrant a Catalunya el 30 de desembre del 1872 i sortint il·lesa d'un atac el 2 de març de 1873, en arribar a la Serra del Grau després d'intentar prendre Berga.[2]
Maria de les Neus fou molt popular entre les tropes carlines, amb les que convisqué i compartí llargues marxes a cavall i que la coneixien com a Doña María de las Nieves o Doña Blanca.
El 1874, enfrontat amb Savalls pel control de les forces carlines del Principat i no sentint-prou recolzat pel seu germà Carles, Alfons renuncià al seu càrrec i marxà amb Maria de les Neus a l'exili. La parella no tingué fills i residí durant tota la seva vida entre Alemanya i Àustria, si bé feren algunes estades esporàdiques a Espanya.
Moriren tots dos a l'exili: Alfons l'any 1936 i la infanta Maria de les Neus el 1941.
Referències modifica
- ↑ «Maria de les Neus de Portugal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». Ausa, vol.22, n.158, 2006, p.584.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de les Neus de Portugal |
- de Portugal, Maria de les Neus. Mis Memorias. Sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y 1873 y en el Centro en 1874 (en castellà). Madrid: Actas Editorial, Colección Luis Hernando de Larramendi, 2002. ISBN 84-9739-027-X.