Maria Antònia de Portugal
Maria Antònia de Portugal, duquessa de Parma (Bronnbach 1862 - Castell de Berg 1959). Infanta de Portugal de la branca miquelista amb el tractament d'altesa reial que es maridà en el si de la Casa ducal de Parma.
 | |
| Nom original | (pt) Maria Antónia Adelaide Camila Carolina Eulália Leopoldina Sofia Inês Francisca de Assis e de Paula Micaela Rafaela Gabriela Gonzaga Gregória Bernardina Benedita Andrea |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
28 novembre 1862 Bronnbach  |
| Mort |
14 maig 1959 (96 anys) Colmar-Berg |
| Activitat | |
| Ocupació | Aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia Bragança |
| Cònjuge | Robert I de Parma |
| Fills |
Zita de Borbó-Parma Sixte de Bourbon-Parme Francesc Xavier de Borbó i Parma Fèlix de Borbó-Parma René de Bourbon-Parme Gaëtan de Bourbon-Parme Maria Antonia van Bourbon-Parma |
| Pares | Miquel I de Portugal, Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg |
| Germans | Miquel de Bragança, Maria Anna de Portugal, Maria Teresa de Portugal, Maria Josepa de Portugal, Maria de les Neus de Portugal i Adelgundes de Portugal |
|
Premis | |
 | |
Nascuda al Monestir de Bronnbach, situat a l'actual land alemany de Baden-Württemberg i propietat de la família principesa dels Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, nasqué el dia 13 de juliol de 1862. Filla del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, era néta per via paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya i per via materna del príncep Cristià de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg i de la princesa Agnès de Hohenlohe-Langenburg.
El dia 15 d'octubre de 1884, a l'edat de 22 anys, contragué matrimoni, al Castell de Fischborn amb el duc Robert I de Parma, fill del duc Carles III de Parma i de la princesa Lluïsa de França. Robert era viudu de la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies.
Robert i Maria Antònia tingueren dotze fills:
- SAR el príncep Sixt de Borbó-Parma, nat a Wartegg el 1886 i mort a París el 1934. Es casà morganàticament amb l'aristòcrata francesa Hedwige de la Rochefoucauld.
- SAR el duc Xavier I de Parma, nat a Camaiore el 1889 i mort a Zizeres el 1977. Es casà amb la princesa Magadalena de Borbó-Busset.
- SAR la princesa Zita de Borbó-Parma, nada a Pianore (Itàlia) el 1892 i morta a Zizers (Suïssa) el 1989. Es casà amb l'emperador Carles I d'Àustria.
- SAR el príncep Fèlix de Borbó-Parma, nat a Schwarzau el 1893 i mort a Luxemburg el 1970. Es casà amb la gran duquessa Carlota I de Luxemburg.
- SAR el príncep René de Borbó-Parma, nat a Schwarzau el 1894 i mort a Hellerup (Dinamarca) el 1962. Es casà amb la princesa Margarida de Dinamarca
- SAR la princesa Isabel de Borbó-Parma, nada a Schwarzau el 1898 i morta a Gaissau al Vorarlberg.
- SAR el príncep Lluís de Borbó-Parma, nat el 1899 a Schwarzau i mprt el 1967 a Mandelieu. Es casà amb la princesa Maria d'Itàlia.
- SAR la princesa Enriqueta de Borbó-Parma, nada a Pianore (Itàlia) el 1903 i morta a Marti, prop de Pisa, el 1987.
- SAR el príncep Gaietà de Borbó-Parma, nat a Pianore (Itàlia) el 1905 i mort a Mandelieu el 1958. Es casà amb la princesa Margarida de Thurn und Taxis.
Maria Antònia i Robert crearen un ambient extremadament catòlic i molt vinculat al clergat al seu castell austríac de Schwarzau. El Castell de Schwarzau i un parell de propietats més de la família ducal de Parma a Àustria foren declarades per l'emperador Francesc Josep I d'Àustria de sobirania parmesana per tal que els prínceps de Parma poguessin néixer en territori del ducat. L'any 1918 aquesta extraterritorialitat fou anul·lada.
A part dels dotze fills sorgits del matrimoni entre Maria Antònia de Portugal i Robert, el duc de Parma tenia onze fills del seu anterior matrimoni amb la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies. Molts d'aquests fills, i molt especialment les filles, entraren a diferents ordes religiosos.
Maria Antònia morí al Castell de Berg, propietat de la família gran ducal luxemburguesa, el dia 14 de maig de 1959.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Antònia de Portugal |