Lluïsa de França

política francesa

Lluïsa de França o Lluïsa de Borbó-Artois ( París, França 1819 - Venècia 1864 ) fou una princesa de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial. A la mort del seu espòs fou regent del Ducat de Parma en nom del seu fill.

Infotaula de personaLluïsa de França
Louise Marie Thérèse d'Artois.JPG
modifica
Nom original(fr) Louise d'Artois modifica
Biografia
Naixement21 setembre 1819 modifica
París modifica
Mort1r febrer 1864 modifica (44 anys)
Venècia (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentAnnunciation Parish Church (Nova Gorica) (en) Tradueix modifica
Regent
modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Altres
TítolDuquessa
Duquessa modifica
FamíliaDinastia borbònica modifica
CònjugeCarles III de Parma modifica
FillsPrincess Margherita of Bourbon-Parma (en) Tradueix
Robert I de Parma
Alícia de Borbó-Parma
Enric de Borbó-Parma modifica
ParesCarles Ferran de França modificaMaria Carolina de Borbó-Dues Sicílies modifica
GermansEnric de Borbó modifica

Orígens familiarsModifica

Nascuda a París el dia 21 de setembre de 1819, era filla del príncep Carles Ferran de França i de la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies. Per via paterna, Lluïsa era néta del rei Carles X de França i de la princesa Maria Teresa de Savoia; mentre que per via materna ho era del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria.

Fou germana d'Enric de França, el qual s'autoproclamà rei de França entre el 2 i el 9 d'agost de 1830 amb el nom d'Enric V de França, i que fou pretendent al tron francès entre 1844 i 1883.

Núpcies i descendentsModifica

El dia 10 de novembre de 1845, als 26 anys, contragué matrimoni a la localitat austríaca de Frohsdorf amb Carles de Parma, fill del duc Carles II de Parma i de la princesa Maria Teresa de Savoia. La parella tingué quatre fills:

RegènciaModifica

L'any 1854 el duc Carles III de Parma moria com a conseqüència d'un atemptat terrorista. Amb la mort del duc s'establí una regència encapçalada per la princesa Lluïsa en nom del seu fill, el futur duc Robert I de Parma.

L'any 1859 es mostrà incapaç de fer front a l'ocupació dels territoris ducals per part de les tropes piemonteses. Pocs dies després de l'ocupació del Ducat de Parma, Lluïsa i la família ducal fugiren a Venècia on reberen la protecció de les autoritats austríaques. Malgrat les queixes que formulà la duquessa per la improcedent ocupació feta per l'exèrcit piemontès, el Ducat de Parma quedà annexionat al Regne de Sardenya.

Lluïsa Maria Teresa de Borbó morí a la ciutat de Venècia l'1 de febrer de 1864 a l'edat de 45 anys.



Precedit per:
Carles III de Parma
com a duc
Regent de Parma
18541859
Succeït per:
Robert I de Parma
com a duc
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa de França