Menton (pronunciat en occità [menˈtu, meⁿˈtuⁿ] i localment [meⁿˈtaⁿ]; en francès [mɑ̃tɔ̃]) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. Fa frontera amb Itàlia i es troba a pocs quilòmetres de Mònaco.
La vila és una destinació turística nacional i compta amb actius culturals com el Museu de Jean Cocteau, que va passar llargues temporades a Menton, o la Festa de la llimona, organitzada cada febrer.[1] A més, la ciutat acull un campus de l'Institut d'Estudis Polítics de París.[2]
Amb una població de 28.231 habitants (2015), Menton és una ciutat costanera d'alta activitat turística, coneguda pel seu clima mediterrani, per la Basílica de Sant Miquel i pel seu símbol, la llimona: es tracta de l'única regió de la França metropolitana en la qual, gràcies a un microclima temperat, fructifiquen els llimoners.[3] La bellesa de Menton, caracteritzada pels seus exuberants jardins i la seva arquitectura lígur, li va fer guanyar-se el sobrenom de "La perla de França", atorgat pel geògraf Élisée Reclus.[4]
La fundació de la població la van fer els lígurs, (que també van fundar Mònaco i altres localitats properes), i després de diversos avatars històrics, en els que va canviar de vassallatge una vegada i una altra, es va convertir en ciutat cap a 1200. Del 1346 al 1848, la ciutat de Menton va pertànyer al Principat de Mònaco, amb l'única interrupció de la Revolució Francesa.[5]
Després d'un breu període en què va pertànyer a Sardenya, el 1860 passa a formar part de França, com a conseqüència d'un referèndum. A la darreria del segle XIX i principis del XX, Menton, com a part de la Costa Blava, començaria a rebre un important influx de turistes europeus, entre els quals en destacarien els anglesos[6] i russos.[7] El novel·lista Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per Itàlia, de 1940 a 1943.
Evolució de la població
| 1793 |
1800 |
1806 |
1821 |
1831 |
1836 |
1841 |
1846 |
1851
|
---|
3 060
|
3 289
|
3 336
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
1856 |
1861 |
1866 |
1872 |
1876 |
1881 |
1886 |
1891 |
1896
|
---|
-
|
4 904
|
5 699
|
6 644
|
7 819
|
11 000
|
9 387
|
9 050
|
9 044
|
1901 |
1906 |
1911 |
1921 |
1926 |
1931 |
1936 |
1946 |
1954
|
---|
9 944
|
13 029
|
18 001
|
18 645
|
22 604
|
23 417
|
21 703
|
13 864
|
17 109
|
1962 |
1968 |
1975 |
1982 |
1990 |
1999 |
2006 |
2011 |
2016
|
---|
19 904
|
25 040
|
25 143
|
25 086
|
29 141
|
28 812
|
-
|
-
|
-
|
2019 |
- |
- |
- |
- |
- |
- |
- |
-
|
---|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
| |
Llista d'alcaldes
Període |
Identitat |
Partit
|
---|
1953-1977 |
Francis Palmero |
Divers droite
|
1977-1989 |
Emmanuel Aubert |
RPR
|
1989- |
Jean-Claude Guibal |
UMP
|
Ciutats agermanadesModifica