Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies
Maria de Gràcia Pia de Borbó-Dues Sicílies (Gaeta, 2 d'agost de 1849 - Biarritz, 29 de setembre de 1882) va ser una princesa de les Dues Sicílies de la casa de Borbó i duquessa consort de Parma.
Orígens familiars
modificaVa néixer el dia 2 d'agost de 1849 a Gaeta, filla del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria.[1] Era neta per via paterna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya i per via paterna ho era de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.
Fou germana d'Alfons de Borbó-Dues Sicílies, Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, Gaietà de Borbó-Dues Sicílies i Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies.
Exili i matrimoni
modificaL'any 1861 hagué de marxar de Nàpols a conseqüència de la invasió garibaldina i piemontesa del Regne de les Dues Sicílies i la posterior incorporació al Regne d'Itàlia.
Es va allotjar a Roma al costat del papa Pius IX, el seu padrí.[2]
Per influència del papa,[2] va contraure matrimoni el 5 d'abril de 1869 amb el duc Robert I de Parma,[3] fill del duc Carles III de Parma i de la princesa Lluïsa de França i es trobava a l'exili romà a conseqüència de l'ocupació del ducat parmesà des de l'any 1859 per les tropes piemonteses.
Pel seu matrimoni va esdevenir infanta d'Espanya.[1] La parella va estar residint a diferents llocs d'Europa com Roma, Canes, Wartegg, Pau o Biarritz, a causa de la unificació italiana, i la princesa es dedicà sobretot a la vida materna.[2]
La parella tingué dotze fills:[2]
- Maria Lluïsa (Roma, 1870 - Sofia, 1899), casada amb Ferran I de Bulgària.
- Enric de Parma (Castell Wartegg, 1873 - Pianore, 1939).
- Josep de Parma (Biarritz, 1875 - Pianore, 1950).
- Elies de Parma (Biarritz, 1880 - Friedberg, 1959).
Mort
modificaMaria Pia morí a Biarritz el dia 29 de setembre de 1882.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España tras la derogación de la ley sálica (1830)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 12, 2009, pàg. 350.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mencacci, Paolo. Memorie documentate per la storia della rivoluzione italiana (en italià). Roma: Tipografia di Mario Armanni, 1881, p. 214.
- ↑ Heras Borrero, Manuel de las «Los Borbones de España y el trono de San Luis». Hidalguía, núm. 163, 1980, pàg. 799.