Francesc II de les Dues Sicílies

Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.[1]

Infotaula de personaFrancesc II de les Dues Sicílies
Franz2Sizilien.jpg
Nom original(it) Francesco II
Biografia
Naixement16 gener 1836
Nàpols (Itàlia)
Mort27 desembre 1894 (58 anys)
Arco (Itàlia)
Causa de mortCauses naturals (Diabetis mellitus)
Lloc d'enterramentbasílica de Santa Chiara
  Monarca 

Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
OcupacióPolític
Família
FamíliaDinastia borbònica
CònjugeMaria Sofia de Baviera (1859–1894)
FillsPrincess Cristina of Bourbon-Two Sicilies (en) Tradueix
ParesFerran II de les Dues SicíliesMaria Cristina de Savoia
GermansMaria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, Immaculada de Borbó-Dues Sicílies, Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Immaculada de Borbó-Dues Sicílies, Prince Louis, Count of Trani (en) Tradueix, Gaietà de Borbó-Dues Sicílies, Prince Januarius, Count of Caltagirone (en) Tradueix, Prince Pasquale, Count of Bari (en) Tradueix i Alfons de Borbó-Dues Sicílies
Premis

Escut d'armes Francesc II de les Dues Sicílies
Modifica les dades a Wikidata

Naixement i FamíliaModifica

Fill del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Cristina de Savoia. Era nét per via paterna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Isabel d'Espanya; per via materna, ho era del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.

Casat l'any 1859 amb la duquessa Maria Sofia de Baviera, filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, la parella tingué una única filla, Cristina, que tan sols visqué tres mesos i sobre l'autèntica paternitat de la qual hi ha seriosos dubtes.

El regnatModifica

Ascendí al tron l'any 1859 després de la mort del seu pare, el rei Ferran II de les Dues Sicílies. Francesc rebé importants ofertes de Cavour, en què s'oferia a Francesc la meitat dels Estats Vaticans a canvi que col·laborés i acceptés l'engrandiment del Piemont. L'oferta fou rebutjada per Francesc.

El mes de maig de l'any 1860, Giusseppe Garibaldi i mil camises roges desembarcaren a la badia de Marsala i ocuparen en pocs dies l'illa de Sicília sense trobar gaire resistència militar dels reialistes. Garibaldi i els seus soldats passaren a Nàpols i ocuparen la capital del regne. La família reial es refugià a Gaeta, on resistiren gairebé un any.[2] L'any 1861, la totalitat de l'antic Regne de les Dues Sicílies era incorporat a la nova Itàlia.

L'exiliModifica

Francesc i la seva muller s'instal·laren a Roma, on reberen el suport papal. Amb l'ocupació italiana del Laci i de Roma, Francesc i Maria Sofia hagueren de marxar de Roma. La parella se separà de facto i seguiren camins diferents. Francesc s'instal·là al Tirol fins a la seva mort.

Malgrat que, durant el breu regnat de Francesc, es portaren a terme dures repressions contra els liberals i qualsevol moviment democràtic, la valentia de la seva resistència durant el setge de Gaeta li atorgà una certa aura heroica.

ReferènciesModifica

  1. «Francesc II de les Dues Sicílies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Davis, Paul K. Besieged: 100 Great Sieges from Jericho to Sarajevo (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 233. ISBN 0195219309.