Francesc II de les Dues Sicílies
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.[1]
Naixement i Família
modificaFill del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Cristina de Savoia. Era net per via paterna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Isabel d'Espanya; per via materna, ho era del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.
Casat l'any 1859 amb la duquessa Maria Sofia de Baviera, filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, la parella tingué una única filla, Cristina, que tan sols visqué tres mesos i sobre l'autèntica paternitat de la qual hi ha seriosos dubtes.
El regnat
modificaAscendí al tron l'any 1859 després de la mort del seu pare, el rei Ferran II de les Dues Sicílies. Francesc rebé importants ofertes de Cavour, en què s'oferia a Francesc la meitat dels Estats Vaticans a canvi que col·laborés i acceptés l'engrandiment del Piemont. L'oferta fou rebutjada per Francesc.
El mes de maig de l'any 1860, Giusseppe Garibaldi i mil camises roges desembarcaren a la badia de Marsala i ocuparen en pocs dies l'illa de Sicília sense trobar gaire resistència militar dels reialistes. Garibaldi i els seus soldats passaren a Nàpols i ocuparen la capital del regne. La família reial es refugià a Gaeta, on resistiren gairebé un any.[2] L'any 1861, la totalitat de l'antic Regne de les Dues Sicílies era incorporat a la nova Itàlia.
L'exili
modificaFrancesc i la seva muller s'instal·laren a Roma, on reberen el suport papal. Amb l'ocupació italiana del Laci i de Roma, Francesc i Maria Sofia hagueren de marxar de Roma. La parella se separà de facto i seguiren camins diferents. Francesc s'instal·là al Tirol fins a la seva mort.
Malgrat que, durant el breu regnat de Francesc, es portaren a terme dures repressions contra els liberals i qualsevol moviment democràtic, la valentia de la seva resistència durant el setge de Gaeta li atorgà una certa aura heroica.
Referències
modifica- ↑ «Francesc II de les Dues Sicílies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Davis, Paul K. Besieged: 100 Great Sieges from Jericho to Sarajevo (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 233. ISBN 0195219309.
