Maria Rosa Vives Piqué
Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives,[1] és una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora.[2] És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca. És la investigadora principal del grup Y+D (Mcyt i Feder) per a l'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l’obra gràfica.[3] Té una extensa bibliografia de publicacions.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949  (74/75 anys)Manresa (Bages) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Belles Arts de Barcelona - llicenciatura (–1973) Facultat de Geografia i Història (UB) - estudi de la història de l'art (–1983) |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtica, investigadora, artista, historiadora de l'art |
| Ocupador | Universitat de Barcelona (2019–) Escola de Belles Arts de Barcelona (1975–2019) Biblioteca Nacional d'Espanya Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals |
| Membre de | |
| Lloc web | rosavives.es |
Estudià pintura i gravat a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià en Belles Arts, especialitat de Pintura i diploma de Gravat i Estampació (Facultat de Belles Arts, 1973) i en Història de l'Art (UB, Facultat de Geografia i Història, 1983). El 1985 obtingué el títol de Doctora en Belles Arts (UB), amb la tesi «Fortuny gravador, aportacions al coneixement de la seva obra».[4] Va dur a terme la seva primera exposició individual a la Sala Maricel de Sitges el 1972, seguida d'una el 1980 a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró.[4] En aquesta època, la seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format.[5]
A part de la pintura i el gravat per si mateix, també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista, col·laborant amb autors com ara Michel Butor, Marc Alyn, José Milicua, Genís Cano i en particular Jordi Sarsanedas, de qui ha il·lustrat quatre llibres.[6]
Té obra a diverses biblioteques i col·leccions d'institucions públiques i privades, com ara: la Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid); Biblioteca Nacional de França (París); Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra; Museu d'Art de Nagasaki (Japó); Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia); Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat;[7] Col·lecció Gelonch Viladegut.[3]
Des del 1975, és professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, primer com a catedràtica interina i a partir de 1987 com a catedràtica numerària de Pintura-Gravat. Actualment és catedràtica de Pintura i Gravat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.[4][5]
Referències modifica
- ↑ «Rosa Vives new director, Department of Arts & Conservation Restoration at the University of Barcelona» (anglès), Polis Research Centre, Universitat de Barcelona, 21 d'abril del 2016. [Accedit el 27 de novembre del 2020]
- ↑ «VIVES PIQUÉ, Maria Rosa». Web. Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2014. [Consulta: 26 abril 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Rosa Vives o la Col·lecció Gelonch Viladegut. [Accedit el 28 de novembre del 2020]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Biografia de Maria Rosa Vives i Piqué a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. [Accedit el 27 de novembre del 2020]
- ↑ 5,0 5,1 Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ Rosa Vives: Llibres de l'artista Arxivat 2021-01-12 a Wayback Machine., secció de la pàgina de l'artista. [Accedit el 28 de novembre del 2020]
- ↑ Rosa Vives: Obres a institucions Arxivat 2021-01-12 a Wayback Machine., secció de la pàgina de l'artista. [Accedit el 28 de novembre del 2020]