Maria Zerova
Maria Iàkivna Zerova (ucraïnès: Марія Яківна Макаревич; Kazatin, Óblast Vinnitsia; 7 - 21) va ser una micòloga,[1] botànica, professora, geobotánica, i taxònoma ucraïnesa.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1902  Koziatin (Ucraïna) |
| Mort | 21 juliol 1994 (92 anys) Kíiv (Ucraïna) |
| Formació | Institute of biology of the Taras Shevchenko National University of Kyiv (en)  (–1924) |
| Activitat | |
| Ocupació | botànica |
| Ocupador | Universitat de Kíiv Institute of Botany (en) |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Zerova |
| Família | |
| Fills | Marina Zerova |
| Premis | |
| |
 | |
Va desenvolupar activitats acadèmiques i científiques a l'"Institut de Botànica M. G. Kholodny", de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna, Kíiv.
Biografia
modificaVa néixer en una família de ferrocarrilers. El 1904, la seva família es va traslladar a Kíiv. El 1917, després d'acabar l'escola mitjana de dones amb medalla de plata, va entrar a l'Institut Mèdic de Kíiv. No obstant això, després del tercer any, va haver d'interrompre el seu estudi a causa d'una tuberculosi. Després de la recuperació, seguint el consell del metge, es va traslladar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Kíiv (en aquest moment l'Institut d'Escolarització Popular).
El 1924, es va graduar per la universitat i durant molt de temps va treballar com a mestra d'escola secundària. Més tard, es va dedicar a la ciència, a partir de llavors a l'estudi de fongs de diferents grups taxonòmics i ecològics. Va treballar al Trust de Plantacions, l'Institut de Recerca Científica de la indústria sucrera, l'Institut Ucraïnès del cautxú i espermatòfits en Goma, a partir de 1934 i fins al final de la vida al M. G. Institut de Botànica Kholodny, Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna.
Va estudiar fongs i malalties de plantes de cautxú en la dècada de 1930 (Asclepias cornuti Decsn., Escurçonera tau-saghys Lipsch. & Bosse etc.) utilitzant àmpliament tècniques de cultiu purs i, com a resultat, va descobrir i va descriure 4 espècies de fongs nous per a la ciència (Phyllosticta tau-saghyziana Zerova, Macrosporium tau-saghyzianum Zerova, Myrothecium transchelianum Zerova i Tropova i Melanospora asclepiadis Zerova). En el cas de la darrera espècie, es va demostrar experimentalment que parasita a Fusarium solani App. & Wr.
El 1924, es va graduar per la Facultat de Biologia de la Universitat de Kíiv. Investigadora principal de l'Institut de Botànica, de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna.
Autora de nombrosos articles i diversos monografies dedicades a xampinyons d'Ucraïna. El 13 de desembre de 1983, es va convertir en guanyadora del "Premi Estatal de l'URSS en Ciència i Tecnologia", per les set edicions de cinc volums del llibre "Claus de bolets d'Ucraïna" (1967 -1979).
Zerova va ser autora de més de 200 treballs científics, dedicats a pleomorfisme en ascomicots, micorrizes, les relacions dels fongs que formen micorrizes ectotròfiques amb les plantes vasculars, la diversitat d'espècies, sistemàtica, i les característiques ontogenètics d'ascomicots i basidiomicots. S'aprecia la seva llarga i fructífera activitat científica.
El 1983, juntament amb altres autors, publiquen Guia a la identificació de fongs d'Ucraïna, i Zerova va ser guardonada amb el Premi Nacional d'Ucraïna per a la Ciència i Tecnologia. També va ser guardonada amb l'Ordre de la Bandera Vermella del Treball, medalles i diplomes.
Referències
modifica- ↑ «Зерова Марія Яківна — Енциклопедія Сучасної України» (en ucrainès). Enciclopèdia de la Ucraïna Moderna. [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ http://www.cybertruffle.org.uk/people/0029429_.htm
Bibliografia
modifica- s.f. Morochkovskyi, g.g. Radziyevskyi, m.ya. Zerova, i.o. Dudka, m.f. Smits’ka, h.l. Rozhenko. 1971. Визначник Грибів України. Т. III. Незавершені гриби [Handbook of Fungi of Ukraine. v. III. Fungi Imperfecti]. 1-695. Київ; Наукова Думка.
- -----------------------, mariya ya. Zerova, i.o. Dudka, g.g. Radziyevskyi, m.f. Smits’ka. mariya ya. Zerova, i.o. Dudka, g.g. Radziyevskyi, m.f. Smits’ka. 1967. Визначник Грибів України. Т. I. Слизовики (Myxophyta); Гриби (Mycophyta): Архіміцети, Фікоміцети [Handbook of Fungi of Ukraine. v. I. Myxophyta; Mycophyta: Archimycetes, Phycomycetes]. 1-252. Київ; Наукова Думка.
- -----------------------, ---------------------, z.g. z.g. Lavitska, n.f. Smitskaya. 1969. Аскомицети [Ascomycetes]. Визначник Грибив України [Handbook of the Fungi of Ukraine] 2: 1-518.
- -----------------------, ---------------------, ---------------, -----------------. 1969. Визначник Грибiв України. Т.2. Аскомiцети [Identification Book of Fungi of Ukraine, v. 2. Ascomycetes]. 1-517. Київ [Kíev]; Наукова думка [Naukova Dumka].
- mariya ya. Zerova. 1970. Новые для СССР местонахождения смертельно ядовитых грибов Lepiota brunneo-incarnata Chodat et Mart. и L. helveola Bres. s.str. [New localities in the USSR of the deadly poisonous fungi Lepiota brunneo-incarnata Chodat et Mart. and L. helveola Bres. s.str.] Микология и Фитопатология [Mycology & Phytopathology] 4 (5): 468-470.
- ---------------------. 1937. Про аскову стадiю Fusarium coeruleum (Lib.) Sacc. Журнал Iн-ту ботанiки АН УРСР. 101-104.
- 1992. Марія Яківна Зерова (до 90-річчя з дня народжения) (Maria I. Zerov (90è aniversari). Український ботанічний журнал 2: 104.
- Марія Яківна Зерова: До 100-річчя від дня народження (07.04.1902 — 21.07.1994) (Maria I. Zerov: 100è aniversari del naixement). НАН України. Інститут ботаніки ім. М.Г.; Холодного; [Під ред. І.О. Дудки]. Ed. 2002. — 87.
- Зерова, Мария Яковлевна // Русские ботаники (ботаники России — СССР): Биографо-библиографический словарь. — Т. 3: Горницкий — Ищереков. (Zerova, Maria I. // Botànica de Rússia ( URSS): Diccionari Biogràfic-bibliogràfic) Москва: Издательство Московского общества испытателей природы, 1950. — С. 372—373.