Maria de Xampanya

Maria de Xampanya (c. 1174 - 29 d'agost de 1204) va ser la primera emperadriu llatina de Constantinoble per matrimoni amb l'emperador Balduí I de Constantinoble.[1] Va actuar com a regent de Flandes durant l'absència del seu cònjuge entre el 1202 i el 1204.

Infotaula de personaMaria de Xampanya
Nom original(fr) Marie de Champagne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1174 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1204 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Acre Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort (1204 (Gregorià)–1204 (Gregorià)), consort (1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)), consort (1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Blois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBalduí I de Constantinoble (1186 (Gregorià), 1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana I de FlandesMargarida II de FlandesMargarida II de Flandes Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric I de Xampanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria de França i d'Aquitània Modifica el valor a Wikidata
GermansScholastique of Champagne (en) Tradueix, Enric II de Xampanya i Teobald III de Xampanya Modifica el valor a Wikidata

Blason région fr Champagne-Ardenne.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 112016066 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era filla d'Enric I, comte de Xampanya i Maria de França i d'Aquitània, filla del rei Lluís VII de França.[2][3] Segons la crònica de Gislebert de Mons, el 13 de maig de 1179, Maria estava compromesa oficialment amb Balduí, fill del comte de Flandes i Hainaut, amb qui s'havia compromès a casar-se l'any 1171.[4] El seu promès va ser Balduí I de Constantinoble, fill de Balduí V, comte d'Hainaut i Margaret I, comtessa de Flandes.

Comtessa consort de FlandesModifica

El 6 de gener de 1186, Marie i Balduí es van casar a Valenciennes.[5] La jove comtessa consort va emetre cartes en el seu propi nom i sembla que va estar còmoda a les ciutats de Flandes.[6] El 1200 ella i el seu marit van alliberar de tots els impostos del seu territori les abadies de Ninove i la de Bohéries.[6]

El 1200 ella i el seu marit van plantar la creu a Bruges.[7] El 14 d'abril de 1202 el seu marit va deixar Flandes per unir-se a la Quarta Croada.[8] Durant l'absència del seu marit, Maria va actuar com a regent de Flandes.[9]

Maria va deixar Flandes per unir-se al seu marit a Outremer. Segons Godofreu I de Villehardouin i altres autors no podia unir-se abans a la croada perquè estava embarassada quan va marxar el seu marit. Després de donar a llum la seva filla Margarida II de Flandes i recuperar-se del part, de seguida es va unir a la croada al costat del seu marit.[10]

Va sortir del port de Marsella i va aterrar a Acre.[11] Allà va rebre l'homenatge de Bohemond IV d'Antioquia.[12]

Emperadriu llatina consort de ConstantinobleModifica

La croada del seu marit es va desviar a Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, on els croats van capturar i saquejar la ciutat. Després van decidir instal·lar un Imperi Llatí al lloc on els grecs havien caigut.[10] El 9 de maig de 1204, Balduí va nomenar Maria emperadriu.[11] Fins que no va arribar a Acre no va conèixer la notícia de la caiguda de Constantinoble i la proclamació de Balduí com a nou emperador. Va voler navegar a Constantinoble, però caigué malalta i morí a Terra Santa.

La notícia de la seva mort va arribar a Constantinoble pels reforços croats de Síria. Balduí estava afligit per la mort de la seva esposa. Villehardouin diu que Maria "era un dama amable, virtuosa i molt honrada".[10]

ReferènciesModifica

  1. Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1204 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 884 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Ralph of Coggeshall, Chronicon Anglicanum s.a. 1204 (= Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXVII, Hannover, 1885, p. 354 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.), Renier of St Laurent, Annales s.a. 1204 (= G.H. Pertz (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XVI, Hannover, 1858, p. 658 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.), Sigebert of Gembloux, Continuatio Bergensis s.a. 1203 (= G.H. Pertz (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores VI, Hannover, 1844, p. 438 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.), Flandria generosa (Continuatio Claromariscensis) 12 (= L.C. Bethmann (ed.), Monumenta Germania Historica, Scriptores IX, Hannover, 1861, p. 330 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Liber Obituum Ecclesie Beati Petri Insulensis (= É. Hautcœur (ed.), Documents liturgiques et nécrologiques de l'église collégiale de Saint-Pierre de Lille, Lille - Paris, 1895, p. 177), Necrologium Ecclesiæ Collegiatæ Beati Petri Insulensis (= É. Hautcœur (ed.), Documents liturgiques et nécrologiques de l'église collégiale de Saint-Pierre de Lille, Lille - Paris, 1895, p. 313). Philippe Mouskes, Chronique rimée vv. 20375-20380 (= F.A.F.T. de Reiffenberg (ed.), Chronique rimée de Philippe Mouskes, II, Brussels, 1838, p. 305).
  2. Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1198 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 876 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.).
  3. John F. Benton, The Court of Champagne as a Literary Center, in Speculum, Vol. 36, No. 4 (Oct., 1961), p. 551.
  4. Gislebert of Mons, Chronicon Hanoniense 89 (= W. Arndt (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIX, Hannover, 1869, pp. 97 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine., 117 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.; L. Napran (introd. trad. annot.), Gilbert of Mons, Chronicle of Hainaut, Woodbridge, 2005, pp. 60, 72).
  5. Gislebert of Mons, Chronicon Hanoniense (= W. Arndt (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIX, Hannover, 1869, pp. 171 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.-172 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.). Karen S. Nicholas, Countesses as Rulers in Flanders, in Theodore Evergates (ed.), Aristocratic Women in Medieval France, (University of Pennsylvania Press, 1999), pp. 127-128.
  6. 6,0 6,1 Karen S. Nicholas, Countesses as Rulers in Flanders, in Theodore Evergates (ed.), Aristocratic Women in Medieval France, (University of Pennsylvania Press, 1999), p. 128.
  7. Flandria generosa (Continuatio Gislenensis) s.a. 1200 (= L.C. Bethmann (ed.), Monumenta Germania Historica, Scriptores IX, Hannover, 1861, p. 326 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.).
  8. Geoffrey of Villehardouin, De la Conquête de Constantinople VI (= Paulin Paris (ed.), La Conquête de Constantinople, Paris, 1838, pp. 3-4; F.T. Marzials (trad.), Memoirs or Chronicle of The Fourth Crusade and The Conquest of Constantinople, London, 1908).
  9. Karen S. Nicholas, Countesses as Rulers in Flanders, in Theodore Evergates (ed.), Aristocratic Women in Medieval France, (University of Pennsylvania Press, 1999), p. 128.
  10. 10,0 10,1 10,2 Geoffrey of Villehardouin, De la Conquête de Constantinople CXXX (= Paulin Paris (ed.), La Conquête de Constantinople, Paris, 1838, pp. 104-105; F.T. Marzials (trad.), Memoirs or Chronicle of The Fourth Crusade and The Conquest of Constantinople, London, 1908)
  11. 11,0 11,1 Geoffrey of Villehardouin, De la Conquête de Constantinople CXXX (= Paulin Paris (ed.), La Conquête de Constantinople, Paris, 1838, pp. 104-105; F.T. Marzials (trad.), Memoirs or Chronicle of The Fourth Crusade and The Conquest of Constantinople, London, 1908). Cfr. Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1204 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 884 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Flandria generosa (Continuatio Claromariscensis) 12 (= L.C. Bethmann (ed.), Monumenta Germania Historica, Scriptores IX, Hannover, 1861, p. 330 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.), Balduí d'Avesnes, Chronicon Hanoniense quod dicitur Balduini Avennensis (= J. Heller (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXV, Hannover, 1880, p. 448 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.-449 Arxivat 2018-02-02 a Wayback Machine.).
  12. Alberic of Trois-Fontaines, Chronica s.a. 1204 (= L. Weiland (ed.), Monumenta Germaniae Historica, Scriptores XXIII, Hannover, 1874, p. 884 Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.). {{{títol}}}.