Maria Toríbia

(S'ha redirigit des de: Maria de la Cabeza)

Maria Toríbia (Uceda, s. XII - Torrelaguna, ca. 1175) fou una pagesa castellana, esposa de sant Isidre el Llaurador. És venerada com a beata per l'Església catòlica i coneguda com a Santa María de la Cabeza ("Santa Maria del Cap").

Infotaula de personaMaria Toríbia
San Isidro y Sta. María.jpg
Sant Isidre i Maria, escultura a la façana de la Col·legiata de S. Isidre (Madrid), s. XVII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Uceda Modifica el valor a Wikidata
Mort1175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat9 de setembre Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsidre el Llaurador Modifica el valor a Wikidata
FillsSan Illán Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Es desconeix la data de naixement de Maria, però va ser a finals del segle XI o a principis del segle XII.[1] Tampoc se sap amb certesa on va néixer, de fet, diverses poblacions s'han disputat el seu lloc de naixement, com Torrelaguna, Madrid,[2] o Caraquiz, un poblet d'Uceda,[3] a l'actual província de Guadalajara. Sí que va viure a Torrelaguna (Madrid), on conegué un camperol anomenat Isidre, amb qui es casà i tingué un fill, Illan. Segons la llegenda, el nen va caure un dia a un pou profund, i els pares es van posar a pregar perquè no podien fer res més. Miraculosament, el nivell de l'aigua va pujar sobtadament al nivell del terra i el nadó flotant va ser fàcilment rescatat il·lès.[4] Després d'això els dos esposos van fer vot de castedat i practicaren l'abstinència com a forma de devoció, arribant a viure en cases diferents. El seu fill va morir més tard en la infància.[5]

Una història relata que Maria sempre guardava una olla d'estofat a la llar de foc del seu humil habitatge rural. Sabia que el seu marit Isidre portava sovint a casa gent que tenia gana. Un dia va portar a casa més gent amb gana de l'habitual. Després de servir-ne molts, la Maria li va dir que ja no quedava guisat a l'olla. Isidre va insistir que tornés a comprovar l'olla i va poder treure prou estofat per alimentar-los a tots.[5]

La vida durant l'edat mitjana no era fàcil per a les dones. Maria s'encarregava de les tasques domèstiques i de les activitats agrícoles rigoroses. Va confiar molt en el suport del seu marit.[1]

Quan Isidre va morir, el 1130, Maria va viure com a eremita. Se li atribuïen miracles[6] i episodis místics i era tinguda com a santa encara en vida. Va morir prop de Torrelaguna cap al 1175.

VeneracióModifica

Les seves restes van ésser trobades a l'ermita de la Piedad en 1596, d'on foren traslladades al convent franciscà de Torrelaguna en 1615. Arribaren a Madrid en 1645, a l'oratori de l'Ajuntament i en 1769 s'instal·len, ja definitivament, al retaule de la Colegiata de San Isidro, juntament amb les del seu espòs.

Fou beatificada per Innocenci XII l'11 d'agost de 1697,[7] juntament amb Isidre, confirmant-ne el culte amb la butlla Apostolicae servitutis officium. El 15 d'abril de 1752 Benet XIV concedeix ofici i missa pròpies en honor seu. El 1769 les relíquies es van traslladar a la Real Col·legiata de Sant Isidre de Madrid, on romanen per la veneració pública.[1]

El nom popular de María de la Cabeza deriva de la relíquia del seu crani, que es treia en processó com a remei contra la sequera.[5][8] La seva festivitat és el 9 de setembre i, juntament amb Sant Isidre, també és celebrada el 15 de maig.

A Catalunya, segons diu Joan Amades al Costumari català, era una de les patrones de les filadores, i la veneraven els vidriers que feien setrills. Era invocada per evitar que els setrills es trenquessin o vessessin l'oli, i era costum que el dia de la santa s'estrenessin o rentessin aquests atuells.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Toríbia